p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

75è aniversari de la Segona República

CIL | 27 Febrer, 2006 17:24 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Nombroses entitats i col•lectius de Mallorca difonen aquest Manifest que han consensuat, amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República a l’estat espanyol:

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, constitueix una de els principals fites dins la història de la lluita dels pobles de l’Estat espanyol per la consecució de les llibertats democràtiques i la justícia social.
El cop d’estat del juliol de 1936 i el triomf del bàndol franquista a la sagnant guerra civil que el va seguir, significaren l’estroncament d’aquesta experiència democràtica i reformista, i la instauració d’una cruenta dictadura que es perllongà al llarg de gairebé quaranta anys.


Mocador republicà de la dècada dels anys 30,
recuperat recentment en una botiga d’antiguitats de Palma
(Foto: Picalsud)

El règim del 14 d’abril s’hagué de desenvolupar en el complicadíssim context polític i econòmic internacional de decenni de 1930.
L’extraordinària gravetat dels problemes interns i la manca d’una cultura democràtica ben arrelada dificultaren la consolidació del projecte republicà.
Som de l’opinió que les innegables mancances que presenten múltiples aspectes del sistema polític establert entre 1931 i 1936, així com l’actuació dels diversos actors polítics i socials de l’època, han de ser jutjats amb tot el sentit crític.
Però, alhora, pensam que és imprescindible proclamar públicament i transmetre a les generacions futures l’exercici i els valors de l’experiència republicana.

Cal destacar que durant el període republicà es va dur a terme el més seriós intent de posar les bases per a desenvolupar un estat democràtic modern i per impulsar un projecte de modernització sense precedents.
Així, els primers governs republicans exerciren una admirable tasca encaminada a resoldre les seculars injustícies i desigualtats que patia l’estat.

El vot de la dona, les lleis de divorci i de l’avortament, l’ensenyança laica, les reformes més justes en matèria social i agrària, la separació església-estat, la reforma de l’estament militar, són, junt amb la resta de les llibertats individuals i socials, algunes de les fites del període republicà.

La II República suposà també un gran augment del procés de politització de la població, amb un increment de la sensibilitat política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat.
Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, pogueren participar en el debat públic.
El dinamisme polític, social i cultural fou intens, amb un augment de les associacions polítiques i sindicals, de les entitats culturals i recreatives, que es convertiren en eines de participació ciutadana.

Tres quarts de segle més tard, no deixa de ser admirable que, en un context internacional marcat per l’avanç dels règims totalitaris, a l’estat espanyol es fessin esforços tan notables per construir una de les democràcies socials més avançades de l’Europa d’aleshores.

Però la derrota republicana de 1939 no suposà l’enfonsament definitiu de la causa democràtica.
En una societat dominada per la repressió i per la por, al llarg dels quaranta anys del franquisme les forces polítiques hereves de la tradició republicana prosseguiren, des de la més dura clandestinitat, una desigual lluita per la recuperació dels ideals democràtics.
La generositat amb què tants d’homes i dones sacrificaren les seves vides en la defensa d’aquests valors constituí sens dubte, una transcendental aportació a la recuperació de les llibertats democràtiques després de la mort del general Franco.
Aquesta contribució no fou degudament reconeguda en els anys de l’anomenada transició democràtica, sovint presentada com a graciosa concessió de determinades èlits polítiques al conjunt dels ciutadans.
D’aquesta manera, es pretengué perllongar l’amnèsia col•lectiva i s’evità revisar a fons la història escrita pels vencedors de la conflagració civil de 1936-39.

Ara emperò, no és possible ignorar per més temps aquesta realitat.
Malgrat les tergiversacions que sovintegen en determinats ambients mediàtics i polítics, la recuperació de la memòria història s’escampa pertot arreu.
En els darrers anys, a molts indrets de l’estat espanyol –i particularment a la resta dels Països Catalans- s’han empès importants iniciatives en aquest sentit.

Al nostre entendre, és imprescindible que les Illes Balears s’incorporin plenament en aquest corrent.
Les recerques historiogràfiques desenvolupades en els darrers decennis han pogut constatar l’esfereïdor abast de la repressió franquista a l’arxipèlag, així com l’existència, des de 1939 mateix, d’uns corrents de resistència política a la dictadura gens menyspreables.
Però, malgrat això, des de les institucions públiques no s’han fet esforços suficients per transmetre a la ciutadania la necessitat de valorar adientment aquests episodis de la nostra història i d’atorgar el reconeixement públic adequat als valors republicans de la ciutadania, fraternitat, igualtat i a les víctimes del franquisme.
Reparar aquesta injustícia històrica no és només una obligació moral cap a les generacions que ens precedeixen, sinó també un requisit bàsic per poder avançar cap a noves fites democràtiques.

Per tot això, considerem imprescindible que els partits polítics i els seus representants, les institucions i les corporacions, les entitats acadèmiques, culturals i cíviques de les Illes, s’impliquin de manera decidida per tal d’engegar i dur a terme al llarg dels propers mesos i entorn del 14 d’abril de 2006, tota una sèrie d’iniciatives i activitats públiques que donin a conèixer a la ciutadania els valors democràtics impulsats des d’aquella etapa republicana, reconeguin el deute que la societat democràtica té amb els lluitadors per la llibertat i surpimeixin d’una vegad per totes de la vida pública ciutadana els símbols exaltadors que encara resten de la ignominiosa dictadura franquista.

Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la Segona República

Organitzacions i entitats adherides:
PSIB-PSOE / PSM-EN / Alternativa EU-EV / ERC / Corriente Roja / CCOO / UGT / STEI-i / Obra Cultural Balear / Federació de Veïns de Palma / Associació per la recuperació de la memòria històrica de Mallorca.

Adhesions al Manifest:
IIrepublica.75anys@mail.com

Manifestació 18-F: valoracions de la Plataforma

CIL | 24 Febrer, 2006 17:14 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L’Associació Picalsud –Pobles i Cultures del Sud- és una de les més de 600 entitats que s’han adherit a la Plataforma Pel Dret de Decidir que convocà la gran manifestació del 18 de febrer a Barcelona, amb el lema Som una nació i tenim el dret de decidir.

D’altres entitats de les Illes Balears i Pitiüses també en fan part, d’aquesta munió d’entitats que hi donen suport explícit.

Dos dies després de la manifestació, el 20 de febrer de 2006, al carrer de Rocafort, 242 de Barcelona, es duu a terme l’Assemblea de la Plataforma, amb la finalitat de fer-ne una roda de valoracions, propostes de futur, tasques d’organització, convocatòries i rodes informatives posteriors.


Presència de Lluís Maria Xirinacs a la manifestació
(Foto: Picalsud)

S’hi fan moltes i ben sucoses aportacions. Les idees principals giren entorn d’aquestes apreciacions:

- La manifestació va ser un èxit, superant les previsions de la pròpia Plataforma
- Va quedar clar que Catalunya és una nació
- Van quedar paleses les ganes de la gent de sortir al carrer per donar un toc d´atenció als polítics i per expressar el malestar davant de les actuacions del Partit Popular
- Va ser una fita històrica: hi haurà un abans i un després
- Va suposar un acte de reafirmació d´identitat com a poble
- Sense entrar en xifres, va ser una manifestació multitudinària. Només veien tota la Gran Via de Plaça Espanya a Plaça Catalunya plena de gom a gom, ja es veu que ha estat una de les grans manifestacions de la història d´aquest país. Quant a tema de país la més gran de totes
- Estem davant l´obertura d´un moment històric
- S´ha transmès unitat i s´ha transmès bé el missatge de la Plataforma
- Hi ha voluntat de continuar amb la tasca de la Plataforma
- La polèmica del canvi d´hora del partit Barça-Betis va servir per fer conèixer la manifestació
- Semblava que la ciutadania estava dormida, i, prova que no és així, tenim la gran manifestació
- S´ha evidenciat la necessitat de la gent d’expressar el que sent
- S´ha de felicitar la gent participant a la manifestació, així com les entitats que conformen la Plataforma
- S´ha de destacar que fins i tot va venir a la manifestació un avió des de les Illes i diferents autobusos des del País Valencià
- S´ha començat a caminar, la gent sap llegir la realitat i aquesta vol tirar del país, donat que els partits polítics no en saben
- Els partits polítics han quedat fora de joc
- Hem de tenir humilitat i saber guanyar
- L´èxit ha vingut donat per les hores de feina i esforç de la gent, pel bon lema i manifest de la Plataforma, i com a resposta als atacs constants del PP
- No es pot tornar a caure en els errors que van suposar el final de la Crida
- Potser no tenim estat però el país existeix
- La Plataforma s´ha situat en l´escena política
- Cal destacar la gran transversalitat tant de les entitats de la Plataforma com de la gent que va assistir a la manifestació
- Finalment ningú ha patrimonialitzat la manifestació, ja que aquesta és patrimoni de la gent
- Estem davant del naixement d´un moviment
- La resposta multitudinària a la manifestació suposa que la societat catalana ens ha dipositat la seva confiança per tirar endavant d´acord amb el missatge de la Plataforma, i que, per tant, hem de fer actuacions en aquest sentit
- El poble català té una maduresa política, que s´ha trencat amb la tutela política dels partits polítics
- Es denota que el teixit associatiu és viu, i que aquest, quan ha de servir serveix
- És important fer pinya
- No passa res perquè a la Plataforma hi hagi algun partit polític, com una entitat més; el que cal és potenciar perquè hi siguin tots
- S´ha de reactivar la societat civil
- Ha sortit la rauxa
- La gent ha sortit perquè els polítics no estan complint
- Hem incidit en la conjuntura política.

D'altres enllaços que s'hi relacionen

* Plataforma "Pel dret de decidir"
* Maduresa política de la nació catalana
* Gent del país sencer es mou per Catalunya
* Campanya catalana pel dret de decidir
* Som una nació i tenim el dret de decidir
* Gent de les Illes Balears i Pitiüses en defensa de la nació catalana
* El meu país sencer

18fsomunacio

Federació Estatal de Secularitzats al Congrés dels Diputats

CIL | 22 Febrer, 2006 11:14 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Representants de la Federació Estatal de Secularitzats es fan presents al Congrés dels Diputats.
Hi mantenen una reunió ben fructífera amb portaveus de diversos grups parlamentaris.

Motiu?
Intentar donar una resposta mínimament satisfactòria, que doni una solució definitiva, a la problemàtica que comporta la jubilació d’un col•lectiu tan ampli com el que representen les 10.000 persones secularitzades que s’estimen existents a l’estat espanyol.


Representants de la FES davant del Congrés dels Diputats
(Foto: Picalsud)

La reunió, que es perllonga durant dues hores seguides, es duu a terme a la Sala Acuña, situada a l’espai assignat al grup parlamentari Convergència Unió de la Carrera de San Jerónimo, a Madrid, dimarts dia 21 de febrer de 2006.

Per part de la representació parlamentària hi són presents 6 membres:
Carles Campuzano i Canadés, diputat per Barcelona adscrit al Grup Parlamentari Català (CIU);
María Eugenia Martín Mendizábal, diputada per Àlaba, del Grup Parlamentari Popular (PP);
Isabel López i Chamosa, diputada per Barcelona, del Grup Parlamentari Socialista (PSC);
Carlos Casimiro Salvador Armendáriz, diputat per Navarra, del Grup Parlamentari Popular (UPN-PP);
Olaya Fernández Dávila diputada del Grup Mixt (BNG);
Uxue Barkos, diputada del Grup Mixt (Nafarroa Bay)

Representant la Federació Estatal de Secularitzats hi assisteixen també 6 membres:
Josep M. Beny, en representació d’entitats de Catalunya;
Pere Barceló i Barceló, en representació d’entitats de Balears;
Antonio Alonso, en representació d’entitats de Madrid;
Santiago Sayans Leal, en representació d’entitats de Galícia;
Ángel Oliver, en representació d’entitats de Navarra;
Cecili Buele i Ramis, en representació d’entitats de Balears.

Un cop exposada la problemàtica que es pretén resoldre, s’informa de les múltiples i complexes gestions que s’han fet fins ara en àmbits diversos:
davant la Direcció General d’Assumptes Religiosos, que depèn orgànicament del Ministeri de Justícia; la Tresoreria General de la Seguretat Social; la Conferència Episcopal Espanyola; les diverses entitats que agrupen nombrosos col•lectius de sacerdots, religiosos i religioses que s’han secularitzat, etc.

La finalitat d’aquesta trobada, entre representants d’entitats i de grups parlamentaris al Congrés dels Diputats, és convidar-hi a fer la darrera passa, la passa definitiva, la que solucioni d’una vegada per totes el finançament just que correspon a una operació encaminada a implantar una jubilació digna per a aquest ampli col•lectiu de persones.

S’hi proposa la presentació conjunta d’una Proposició no de Llei que doni mandat al govern perquè estableixi una negociació efectiva que porti a distribuir en tres parts el finançament que hi correspongui: a l’estat espanyol (40%), a la jerarquia de l’església catòlica (40%) i a les persones usuàries (20%) del cost efectiu de les cotitzacions a fer.


Reunió de la FES amb portaveus de grups parlamentaris
(Foto: Picalsud)

Per part de la representació parlamentària, se'n recapta el compromís d’accelerar-ne l’elaboració - a ser possible la setmana que ve, dimecres, 1 de març-, seguida de la pertinent discussió entre portaveus i la presentació davant del ple d’una Proposició no de Llei amb aquestes característiques.

Per part dels representants de la Federació Estatal de Secularitzats s'adquireix el compromís d'anar a parlar, tot seguit, amb representants de la jerarquia catòlica, per tal que s'avenguin a posar fil a l'agulla i a atendre de manera efectiva aquesta problemàtica que l'afecta tan directament.

Tant de bo que, en una mesada, dia 1 d’abril de 2006, ja s’hagi pogut enregistrar al Congrés dels Diputats una Proposició no de Llei en aquest sentit; i que es procedeixi tot d'una a aprovar-ne el contengut i a ser atesa com cal pel Govern de l’estat.

No hi ha dubte que això pot representar una passa endavant considerable, orientada a aconseguir la solució definitiva a una problemàtica que ja fa massa anys que perdura a l’estat espanyol, i que, en altres indrets del planeta, ja ha obtengut una solució definitiva –França o Brasil, per citar només alguns exemples-.


La notícia, publicada al Diari de Balears
(Foto: Picalsud)

Més fotos d'aquesta reunió de la FES

Contactes de SABAL amb estaments diversos

Gent del país sencer es mou per Catalunya

CIL | 19 Febrer, 2006 18:34 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

L'associació Picalsud, amb seu a Palma, és una de les més de 600 entitats que s'han adherit i han subscrit el manifest Som una nació. Tenim el dret de decidir, elaborat per la plataforma cívica que s'ha muntat a Barcelona.


Màxims representants de l'única organització política que hi dóna suport explícit: Esquerra Republicana de Catalunya
(Foto: Picalsud)

Membres d'aquesta associació mallorquina, i d'altres entitats illenques, han estat testimonis directes del que és una de les manifestacions cíviques més nombroses i entusiastes d'aquestes darreres dècades als Països Catalans.

Persones d'una talla humana tan significativa com Lluís Maria Xirinacs, o infants de uè que necessiten prendre el biberó, o gent de les illes que s'hi ha fet present, o membres de l'únic partit polític que hi ha donat suport explícit -Esquerra Republicana de Catalunya-... tothom fa caramull i omple les grans avingudes barcelonines cap on desemboquen riuades de gent que hi acudeix des de tots els carrers veïns... per afegir-se a la convocatòria feta per la plataforma Pel dret de decidir integrada per un bon grapat de centenars d'entitats i associacions diverses.

Una d'aquestes manifestacions que deixa marca i que fa veure l'estat de maduresa cívica i política de la societat catalana del Principat de Catalunya, on milers i milers de persones, de totes les edats i condicions fan pinya entorn d'un sol lema Som una nació.Tenim el dret de decidir.

Milers i milers de persones ho diuen clar i català, de manera que tothom ho pot entendre: la raó vessa, i les raons per manifestar-ho han fet esclatar aquesta mostra de civilitat que esdevé una bona lliçó, sobretot per a aquelles organitzacions polítiques que, molt de bla, bla, bla, bla,... però gens ni mica de suport (quan no s'hi han oposat obertament!).

Tant de bo que un esdeveniment d'aquestes característiques aconsegueixi de col·locar cadascú al lloc que li pertany i que, una vegada més, el protagonisme dels fets més rellevants en la història de la nació catalana recaigui plenament damunt de l'ens que hi correspon, la societat civil que conformen els Països Catalans:

I els partits polítics, què?
Que n'arribin a aprendre d'una vegada per totes: més que protagonistes, són instruments i/o eines en mans de la societat catalana, amb més o manco capacitat d'esdevenir-hi útils.

D'altres enllaços d'interès:

18fsomunacio
Gent de les Illes Balears i Pitiüses en defensa de la nació catalana
Maduresa política de la nació catalana

Carta de rebuig, adreçada al Parlament Europeu

CIL | 15 Febrer, 2006 10:02 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Convidat a fer-ho, per ATTAC-Mallorca i l’organització sindical CGT-Balears, he adreçat aquest escrit a una trentena d’eurodiputats, tot esperant rebre’n alguna casta de resposta relacionada amb el rebuig cívic de la directiva Bolkestein:

“Estimada diputada,
Estimado diputado,

Ante la inminente celebración en el Parlamento Europeo del debate sobre la propuesta de Directiva de Servicios en el Mercado Interior (vulgarmente conocida como D. Bolkestein), seguida de su votación en sesión plenaria el 16 de febrero, quisiera expresarle las siguientes observaciones, que complementan y actualizan las formuladas anteriormente.

Entendemos, junto con otras numerosas asociaciones, movimientos civiles, partidos y sindicatos, que el texto actual mantiene inalterados los puntos más conflictivos de la propuesta original, incluso tras los cambios introducidos por la Comisión de Mercado Interior del PE y las posteriores enmiendas acordadas recientemente entre el PSE y el PPE .

* En este sentido destaca la permanencia del criterio del "país de origen ", denominado actualmente "libre circulación de servicios", que permitiría a las empresas prestatarias de servicios desatender fácilmente las normas y regulaciones del país destinatario de los servicios, debido a la ambigüedad de las condiciones establecidas para que los EM pudieran aplicar estas normas sin vulnerar los principios de " necesidad, no discriminación y proporcionalidad", lo que en la práctica se traduciría en la aplicación de hecho de las normas del país de origen, a no ser que se acudiera constantemente, en caso de conflicto, al fallo del Tribunal de Justicia Europeo, cuya trayectoria en favor de las grandes empresas es desgraciadamente bien conocida.

* El ámbito de aplicación de la Directiva sigue siendo demasiado extenso, no habiendo una exclusión explícita de todos los servicios de interés general (económicos o no) , lo que pondría en peligro algunos de los servicios públicos (suministro de agua, educación, servicios sociales) que constituyen los pilares del remanente estado del bienestar del tan alabado modelo social europeo. Se menciona vagamente la exclusión de aquellos servicios prestados por las administraciones públicas, que no entren en competencia con agentes privados, lo cual es prácticamente imposible en la situación actual de avanzada liberalización de servicios, quedando a salvo tan sólo, por ahora, las fuerzas armadas, los bancos centrales y la administración de justicia. Sería, por otra parte, particularmente grave que esta propuesta se aprobara antes de que se hiciera público el Libro Blanco sobre Servicios de Interés General , previsto para el verano del 2006, ya que los criterios de este Libro deberían constituir la base para el tratamiento de estos servicios en la Directiva en cuestión, siendo preferible una armonización de servicios al alza entre los EM, que una forzada revisíon a la baja, derivada de la "libre circulación de servicios".

* Tampoco queda suficientemente claro que la Directiva respete los acuerdos laborales y convenios colectivos de los EM, así como las condiciones de los trabajadores extranjeros desplazados con carácter temporal, lo cual podría provocar situaciones de "dumping social y salarial".

Estas cuestiones, además de otras que no mencionamos por brevedad, han llevado a que se reitere el fuerte rechazo al texto actual, motivando numerosas manifestaciones, manifiestos, concentraciones, etc., el pasado día 11 a lo largo de toda la UE, especialmente en Berlín y Estrasburgo, y a que se mantenga la concentración prevista por la Confederación Europea de Sindicatos el día 14 que ha reiterado su rechazo.

A nivel de España, les supongo en conocimiento de la aprobación por mayoría absoluta (tan sólo el PP votó en contra) el pasado 9 de febrero en el Parlamento Andaluz (con la presencia del Presidente de la Comunidad, Dn. Manuel Chaves ) de una propuesta no de ley de rechazo de esta Directiva, por los motivos expuestos anteriormente y de especial incidencia en esta Comunidad por su estructura socio-económica; así como del apoyo a los movimientos civiles que trabajan por la preservación de los servicios públicos y el modelo social europeo.

Por todo lo anterior, reiteramos la petición de que, con ocasión de la votación en el Parlamento Europeo de esta directiva, se pronuncie por un rechazo total de la misma. No obstante, si por desgracia no se alcanzara una mayoría suficiente para su rechazo, le pedimos que vote a favor de aquellas enmiendas que limiten y mitiguen su nocividad, especialmente la preponderancia del "país de destino" y la exclusión de los servicios de interés general.

Confío sinceramente en que mi próxima carta, tras la votación, sea para felicitarle por su toma de postura."

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 14 de febrero de 2006

Campanya catalana pel dret de decidir

CIL | 03 Febrer, 2006 23:31 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

La campanya ”Pel dret de decidir” que s'ha iniciat al Principat de Catalunya, amb motiu dels debats parlamentaris sobre la reforma de l'Estatut d'autonomia, va prenent cos i força. S'estan duent a terme reunions i assemblees cíviques que recullen iniciatives diverses orientades a la mobilització de la societat civil dels Països Catalans.

Entre d'altres, es preveu el repartiment de díptics durant el proper partit del FC Barcelona, convidant a sortir al carrer, per dignitat, amb motiu de la gran Manifestació que dissabte, dia 18 de febrer, a les 17 hores, sortirà de la Plaça d'Espanya de Barcelona i es desplaçarà fins a la plaça de Catalunya, amb el lema: Som una nació i tenim el dret de decidir.

El principal objectiu de la campanya és mobilitzar la ciutadania per garantir el dret del Poble català a decidir el seu propi futur i, per tant, incidir en aquests termes al debat obert pel procés de reforma de l’Estatut.

Com a Poble que som tenim el dret de decidir sobre el nostre futur sense interferències d’altres nacions.
És l’hora que la societat catalana com a Poble s’expressi de forma col·lectiva.
Ara toca que el País mogui fitxa.

La Campanya té com a referent la lluita de l’Assemblea de Catalunya en favor del restabliment de l’autogovern.
Després de 25 anys d’una mobilització multitudinària que va ser determinant per al nostre present, cal que el Poble català torni a sortir al carrer per assolir ara el reconeixement com a nació i les aspiracions de sobirania política que no es van satisfer a la Transició.

Dignitat del Poble de Catalunya: en aquests moments cridem a sortir al carrer també davant els atacs que hem patit per part d’alguns sectors nacionalistes espanyols.

Les persones, entitats, i moviments socials presents a la Plataforma defensen radicalment i democràticament el dret de qualsevol Poble a decidir el seu futur.

La Campanya vol visualitzar el lloc que ocupa la societat organitzada al carrer.

La Campanya està formada per diferents entitats, organitzacions i moviments socials catalans i catalanes, de diverses tradicions i sensibilitats: col·lectius que treballen pel País i la llengua catalana, del món sindical, de l’associacionisme, el feminisme, del moviment ecologista, antiglobalització, etc.

La Plataforma i la manifestació són i volen ser plurals com també ho és la nostra societat.

La Campanya no entra en la valoració minuciosa del contingut d’un text en concret, però sí que defensa uns mínims irrenunciables com són el reconeixement explícit del Poble català com a nació i la sobirania fiscal.

Considerem que el fet que es vulneri o es desvirtuï el contingut del text elaborat pel Parlament de Catalunya és una agressió a la sobirania de Catalunya. Ho faci qui ho faci.

Les organitzacions polítiques que hi participen a la Plataforma, ho fan com una entitat més d’una campanya que es vol el més oberta i plural possible.

Els diversos col·lectius que formen la Plataforma fan aportacions econòmiques i de recursos a la mida de les seves possibilitats per tirar-la endavant conjuntament.

Picalsud és una de les moltes associacions mallorquines que s'hi adhereixen.

Ho pot fer tothom que vulgui, adreçant-se a info@tenimeldretdedecidir.org

Som una nació i tenim el dret de decidir

CIL | 02 Febrer, 2006 10:03 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Més de 260 entitats i moviments socials criden la societat catalana a manifestar-se el dia 18 de febrer amb aquest lema.
Els impulsors de la marxa consideren que el poble català, com qualsevol altre, té el dret de decidir el seu futur sense interferències d’altres nacions.

La Plataforma “Pel dret de decidir”, formada per més de dues-centes seixanta entitats i moviments socials, afirma que ara més que mai la ciutadania ha de sortir al carrer a manifestar-se.
En la roda de premsa celebrada al Col•legi de Periodistes, els impulsors de la marxa han volgut deixar clar que la manifestació és una iniciativa de la societat civil.


Cartell de la convocatòria de la Manifestació cívica

Els integrants de la Plataforma -procedents d’una àmplia pluralitat de sectors socials i polítics catalans- també consideren que l’actualitat està donant motius de pes a la població per sortir al carrer a expressar “per dignitat i sense cap por que som una nació i tenim el dret de decidir”.

Els impulsors de la marxa, convocada per al 18 de febrer a les 17 h a Barcelona, sostenen que la ciutadania ha de poder organitzar-se i actuar democràticament quan ho consideri oportú, perquè la societat civil i la societat política tenen necessitats i dinàmiques diferenciades.
En aquest sentit, la Plataforma ha fet saber als mitjans que ha activat un servei d’informació telefònica ciutadana (902 789 905) per resoldre qualsevol dubte sobre la manifestació.

Durant la roda de premsa, els organitzadors de la marxa han presentat el cartell de convocatòria i el recorregut de la marxa que tindrà Plaça Espanya com a punt de sortida i Plaça de Catalunya com a lloc d’arribada.

En vista al dia 18, portaveus de la Plataforma han informat que es continua mantenint reunions amb els diferents partits polítics, entitats i moviments socials que encara no s’han adherit a la iniciativa.

Per demanar i obtenir més informació, hom pot posar-se en contacte amb
Plataforma “Pel dret de decidir”
premsa@tenimeldretdedecidir.org
Tel.: 93 444 38 00

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb