p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Què fa la Constitució espanyola amb els drets humans dels no-espanyols?

CIL | 05 Desembre, 2005 17:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El 27è aniversari de la Constitució espanyola duu a la memòria col·lectiva el text aprovat per les Corts Generals el 31 d’octubre, i ratificat en referèndum el 6 de desembre de 1978.

Vulguem o no vulguem, -s’hi votàs a favor, en contra o en blanc; s’hi exercís el dret a l’abstenció; s’hi trobàs amb la impossiblitat de fer-hi res (pel simple fet de no haver nascut encara)- el cas és que fa vint-i-set anys seguits que aquest text constitucional, basat en “la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, manté la seva vigència i perviu com a norma de convivència democràtica en aquest redol d’Europa que constitueix l’Estat espanyol.

Bé, això està molt bé, diuen alguns.
Deu ser bo que un col•lectiu tan nombrós de gent sudeuropea com aquest hagi arribat a posar-se d’acord a acceptar-la –acatar-la en el pitjor dels casos- com a norma de convivència positiva per a la ciutadania al llarg dels territoris.
Deu estar bé això.
Si més no, pel fet que ha servit durant prop de tres dècades per mantenir-hi la pau –almanco al nivell més bàsic, el de l’absència de guerra civil-.

Una altra cosa, deim alguns altres, és que aquest text constitucional hagi servit –com es proposava inicialment- per enfortir-hi la defensa i la protecció dels drets humans, una de tantes voluntats de la Nació espanyola que s’hi proclama al mateix preàmbul:
”Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.

I no en parlem, quan es tracta d’atendre el fet que ”les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya” (art. 10.2).

Per aquí qualsevol s’hi perd!
Sobretot si, en voler establir-se en algun dels territoris de l’Estat espanyol, no arriba a comptar amb la nacionalitat espanyola!
Aquest dret cívic i democràtic –a residir en qualsevol lloc del planeta Terra- es converteix en un autèntic calvari, en massa casos!

En un dia com avui, qualcú deu veure bé que hi hagi certa gent se n’hagi volgut anar fora de Mallorca a manifestar-se per les places i vies de Madrid, amb el pretext de mostrar públicament el seu suport a la Constitució espanyola.
Fent veure que es tracta d’una espècie de text sagrat que mai no s’ha de retocar en res!

Qualcú pensa que deu estar molt bé tot això de defensar aferrissadament la sacrosanta unitat d’Espanya, amb la Constitució espanyola a la mà, –molt més fermament que dins el cap o dins el cor-.
Fins i tot passant per alt que avui som en una Europa ben distinta a aquella que hi havia llavors, quan s’aprovà un text constitucional que ha arribat a fer olor de ranci.

Però, no seria molt millor fer l’esforç de perfeccionar-la, atenent totes aquestes noves realitats que ens han caigut damunt, a vegades de manera tan sobtada?
N’hi ha que creim que ja és ben hora que s’atengui tal com cal, de manera molt distinta, aquesta massa de noves poblacions que incrementen el nombre de persones que arriben –o que volen arribar- a establir-se en algun dels territoris que conformen avui dia l’Estat espanyol.

Atenent tota aquesta gent, hom pot percebre que el vestit de la Constitució espanyola confeccionat l’any 1978, ja queda curt, estret i massa vell: que cal cercar-ne un altre.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb