p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

N'hi ha que ho tenen massa clar!

CIL | 28 Desembre, 2005 23:25 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Passejant per la ciutat de Palma, qualsevol persona mínimament observadora pot anar veient certs detalls que li fan veure que hi ha gent que té les coses clares.

I a més a més, no se n'amaga gens ni mica d'expressar-ho clarament, a la seva manera...

Davant d'un anunci publicitari, pagat a una empresa privada amb els doblers que administra alguna institució pública com és ara el Consell de Mallorca, filant prim i encertant-la de ple, qualcú n'amolla aquesta:

Allà on tu dius: feim carreteres!
Jo hi escric: 'Robamos'!

Molt bo d'entendre per tothom.

Hi deu haver qualcú que no estigui d'acord, amb aquest canvi de paraules fet de franc?!

Enfront del tsunami: les entitats s'hi acosten, els governs se n'allunyen!

CIL | 27 Desembre, 2005 18:40 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

He rebut un escrit d’Intermón Oxfam on se m’informa que de l’ajuda espanyola al tsunami: 50 milions d’euros es queden a casa .

M’ho expliquen ben detalladament:

Benvolgut Cecili,

Fa un any, un tsunami va destrossar les costes del sud-est asiàtic, tot deixant al seu pas més de 230 mil morts i al voltant d‘1’8 milions de desplaçats.
Espanya va respondre a aquesta crisi comprometent més de 70 milions d’euros.
Malgrat això, el gruix d’aquest ajut es va concretar en 50 milions d’euros en crèdits destinats a la reconstrucció amb càrrec al Fons d’Ajut al Desenvolupament (FAD) i vinculats, en alguns casos, a exportacions de productes i serveis espanyols.
Un any més tard no s’ha utilitzat ni un cèntim d’aquests 50 milions d’euros perquè, a causa de les condicions a les quals estaven subjectes els crèdits, cap dels països afectats els ha acceptat de moment.
Per tant, tots aquests fons estan immobilitzats i no han servit per millorar les condicions dels afectats.
Això confirma la teoria que el FAD és un instrument inadequat per a la reconstrucció, i la seva aprovació va tenir a veure amb la necessitat de refermar el Govern espanyol en la carrera entre els països donants per veure qui aportava més com a resposta a la crisi.

La pregunta és ben òbvia:
Què se n’ha de fer amb tots aquests doblers de l'Estat espanyol que ja havien d’haver arribat a la gent maltractada pel tsunami?
La resposta també m’arriba d’Intermón Oxfam, aquesta entitat que treballa tan àrduament a favor d’un canvi global:
Se’m recomana que enviï aquest missatge al secretari d'Estat de Comerç, Pedro Mejía, per exigir-li que els 50 milions d'euros destinats a la reconstrucció dels països afectats pels tsunami amb càrrec a crèdits FAD es destinin al Fons de Nacions Unides per Emergències, l'objectiu del qual és atendre noves emergències i crisis oblidades.

Tampoc no duu massa feina fer-ho.
Ho he fet.
Tant de bo molta més gent s’apunti també a fer-ho.

Diputades i diputats de l'Estat espanyol en contra de la llibertat

CIL | 23 Desembre, 2005 23:38 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Llegesc en aquest blog que la majoria de diputades i diputats de l'Estat espanyol no volen ser lliures a l'hora d'utilitzar els seus ordinadors.
S'estimen més mastegar menjars païts, anar amb caminadors tota la vida, romandre sotmesos a capricis d'altri, restar a les ordres de qui mani més que els altres, engreixar porcs grassos...

No serà que encara els continua marcant massa la por a la llibertat?

Llegint els comentaris que apareixen en aquest blog, i que em semblen interessantíssims de debò, en molts d'aspectes, sobretot ara en temps de Nadal -antiga festa cristiana de la Paraula, tan lliure que esdevé cos humà-, em venen al cap algunes d'aquelles reflexions que giren entorn d'aquest binomi: paraula i llibertat.

No tota paraula que surt de la boca d'un esser humà vola lliure pels aires!
Ni tota paraula que surt de la mà de qui n'escriu, tampoc!
Ni tota paraula que es penja a la xarxa, molt manco!
Ni gairebé cap de les paraules que s'emeten en seu parlamentària!
Sobretot en aquest àmbit, paraula i llibertat, massa sovint, es contradiuen. No van mai de bracet.
S'hi diu allò que en aquell moment, segons qualcú que hi pensa, s'hi veu més convenient per al grup o pel partit.

Massa sovint, les paraules no són lliures: s'empren simplement per rebutjar allò que ve d'un altre grup: sempre s'hi trobarà qualcú capaç de presentar-hi un enfilall d'arguments en contra o favor, segons convengui, segons es vulgui.

Tampoc no sé ben bé per què tot això em fa venir al cap aquella antiga referència a mantenir-te ferm en la paraula, per ser-ne alumne i bon deixeble, per conèixer més a fons la veritat, i perquè sigui la veritat qui et faci lliure (Joan 8, 31-36).

Al cap i a la fi, sempre ha de resultar molt més dificultós mantenir ben viu aquell binomi, que no pretendre sustentar, entre tots, un altre trípode: paraula-llibertat-i-veritat.

Serà per por a la llibertat, que la majoria de diputades i diputats de l'Estat espanyol no volen ser lliures a l'hora d'utilitzar els seus ordinadors?
O serà, més tost, per por a la veritat?

Vés a saber, tu, què hi deu haver de cert en tot això!

FSM 2006: Agenda Ciutadana en l'àmbit mundial

CIL | 15 Desembre, 2005 23:23 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

S'inicia una nova etapa per als moviments socials, una etapa nova que exigeix definir amb claredat quines són les prioritats de l'Agenda Ciutadana en l'àmbit mundial, tot un procés en marxa, en construcció, mentre és a punt d'iniciar-se la realització del Fòrum Social Mundial 2006 (gener 2006).

Aquest any es planteja fer un fòrum descentralitzat, per a un moviment social convergent que assenyala l'hora de definir prioritats i eixos comuns.

Així es desprèn de l'entrevista que fa Sergio Ferrari a l'historiador i militant belga, director del Comitè per l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM) i alhora membre del Consell Internacional del FSM, Eric Toussaint.

El Fòrum Social Mundial l'any 2006 se celebra en tres indrets diferents del planeta -Caracas (Veneçuela, Amèrica Llatina), Bamako (Mali, Àfrica) i Karachi (Paquistà, Àsia)

Les preguntes resulten del tot interessants:

- Gairebé un any després de Porto Alegre 2005, quin és l'estat d'ànim del moviment social?
- Dins aquest context, quina novetat comporta la propera edició del FSM el mes de gener de 2006?
- Una nova modalitat, això de fer un Fòrum Social Mundial en tres continents distints?
- Quins són els reptes principals en aquest procés de descentralització tan marcat?
- No hi ha certes contradiccions entre el fet de pretendre clarificar opcions i optar per un procés descentralitzat?
- Davant una dinàmica tan particular, aconsegueix el Consell Internacional, com a instància de coordinació dels diversos Fòrums Socials Mundials, fer-li un seguiment a tot aquest procés en marxa?
- Què passarà, pel que fa als contenguts? Cada FSM descentralitzat tendrà el seu propi programa o hi haurà agendes similars?
- Quines en seran les prioritats més assenyalades?

Les respostes, assenyades i fermes, rebroten amb claredat...

Què fa la Constitució espanyola amb els drets humans dels no-espanyols?

CIL | 05 Desembre, 2005 17:44 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

El 27è aniversari de la Constitució espanyola duu a la memòria col·lectiva el text aprovat per les Corts Generals el 31 d’octubre, i ratificat en referèndum el 6 de desembre de 1978.

Vulguem o no vulguem, -s’hi votàs a favor, en contra o en blanc; s’hi exercís el dret a l’abstenció; s’hi trobàs amb la impossiblitat de fer-hi res (pel simple fet de no haver nascut encara)- el cas és que fa vint-i-set anys seguits que aquest text constitucional, basat en “la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”, manté la seva vigència i perviu com a norma de convivència democràtica en aquest redol d’Europa que constitueix l’Estat espanyol.

Bé, això està molt bé, diuen alguns.
Deu ser bo que un col•lectiu tan nombrós de gent sudeuropea com aquest hagi arribat a posar-se d’acord a acceptar-la –acatar-la en el pitjor dels casos- com a norma de convivència positiva per a la ciutadania al llarg dels territoris.
Deu estar bé això.
Si més no, pel fet que ha servit durant prop de tres dècades per mantenir-hi la pau –almanco al nivell més bàsic, el de l’absència de guerra civil-.

Una altra cosa, deim alguns altres, és que aquest text constitucional hagi servit –com es proposava inicialment- per enfortir-hi la defensa i la protecció dels drets humans, una de tantes voluntats de la Nació espanyola que s’hi proclama al mateix preàmbul:
”Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions”.

I no en parlem, quan es tracta d’atendre el fet que ”les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya” (art. 10.2).

Per aquí qualsevol s’hi perd!
Sobretot si, en voler establir-se en algun dels territoris de l’Estat espanyol, no arriba a comptar amb la nacionalitat espanyola!
Aquest dret cívic i democràtic –a residir en qualsevol lloc del planeta Terra- es converteix en un autèntic calvari, en massa casos!

En un dia com avui, qualcú deu veure bé que hi hagi certa gent se n’hagi volgut anar fora de Mallorca a manifestar-se per les places i vies de Madrid, amb el pretext de mostrar públicament el seu suport a la Constitució espanyola.
Fent veure que es tracta d’una espècie de text sagrat que mai no s’ha de retocar en res!

Qualcú pensa que deu estar molt bé tot això de defensar aferrissadament la sacrosanta unitat d’Espanya, amb la Constitució espanyola a la mà, –molt més fermament que dins el cap o dins el cor-.
Fins i tot passant per alt que avui som en una Europa ben distinta a aquella que hi havia llavors, quan s’aprovà un text constitucional que ha arribat a fer olor de ranci.

Però, no seria molt millor fer l’esforç de perfeccionar-la, atenent totes aquestes noves realitats que ens han caigut damunt, a vegades de manera tan sobtada?
N’hi ha que creim que ja és ben hora que s’atengui tal com cal, de manera molt distinta, aquesta massa de noves poblacions que incrementen el nombre de persones que arriben –o que volen arribar- a establir-se en algun dels territoris que conformen avui dia l’Estat espanyol.

Atenent tota aquesta gent, hom pot percebre que el vestit de la Constitució espanyola confeccionat l’any 1978, ja queda curt, estret i massa vell: que cal cercar-ne un altre.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb