p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Ens ha deixat el gran amic Pep Toni Fuster

CIL | 01 Novembre, 2005 21:29

M'acaben de comunicar que el bon company de fatigues múltiples Josep Antoni Fuster i Segura s'ha mort, després d'haver patit, de manera exemplar, una de les malalties més cruels que pot afectar persona humana nada.
Ho vèiem venir, tot i que ningú de nosaltres no desitjava que arribàs mai aquest moment...

Hem compartit al llarg de la nostra vida tantíssims de moments i espais tan diversos!
Vaig compartir-hi els primers estudis a l'Escola Preparatòria del Seminari que, baix la batuta de mossèn Antoni Vallès, romania oberta a les ruïnoses dependències de Sant Antoniet, a Palma, a la dècada dels anys 50.
Passàrem junts 12 dels tretze anys seguits que ens duraren els estudis eclesiàstics realitzats al Seminari Diocesà: ell hi va ingressar l'any 1954, i jo a l'any següent.
Tornàrem a compartir treballs i fatigues en terres africanes, fent feina junts com a missioners a Burundi a la dècada dels anys 70.
De retorn a Mallorca, quan ell ja hi havia creat el Grup de Drets Humans a la parròquia de l'Encarnació, hi vaig col·laborar estretament -i hi continuo col·laborant avui dia-.

Josep Antoni Fuster i Segura -en Pep Toni, com acostumàvem a dir-li- és una d'aquelles persones que marca època i estil, sens dubte.
Com a capellà abnegat, com a professional de la psicologia competent, com a persona amiga, ha deixat ben marcat el seu segell particular pertot allà on ha passat.
No solament n'ha sortit beneficiada l'església catòlica mallorquina, que l'ha tengut com a prevere dedicat en cos i ànima a les tasques pastorals més diverses; també se'n beneficien amplis sectors de la societat illenca:
- des d'un ventall molt ample de polítics progressistes, que hi troben aixopluc durant el període de la transició a la democràcia, els darrers anys de la dictadura franquista;
- passant per colles de gent jove que poden arrecerar-se vora l'escalfor dels Clubs d'Esplai que empeny a enfortir-hi;
- seguint amb els infants atesos amb esment al col·legi Sant Rafel, de Palma, o acollits tan dignament al centre d'atenció especial Mater Misericordiae;
- parant esment especial a tantíssims d'infants que s'enriqueixen humanament amb les anuals celebracions de la DENIP -Diada Escolar de la No Violència i la Pau-
- fixant l'atenció en les innombrable iniciatives promogudes des del Grup de Drets Humans de Mallorca que ell crea l'any 1974;
- aturant-se en tot quant ha fet a les diverses parròquies on ha treballat infatigablement durant aquestes dècades -Gitongo, Nyabiraba, L'Encarnació, Son Cladera, Verge de Montserrat, etc;
- i tantíssimes d'altres iniciatives que promou en camps tan diversos com l'esportiu, el veïnal, el professional, el lingüístic, el cultural, el social...

En tenir notícia de la mort d'aquest amic entranyable, no puc deixar de donar-li les gràcies públicament, a ell, per tot quant ha arribat a fer en aquest món, i al Déu que l'ha volgut posar entre nosaltres.

Tenim, i podem mantenir per a sempre més, un bon record d'aquest amic nostre, en l'olivera que els membres i simpatitzants de l'associació Drets Humans de Mallorca lliuràrem fa uns mesos a Pep Toni, i que ell mateix va plantar amb les seves mans, als jardins d'una institució mallorquina tan emblemàtica, situada a la badia de Palma, a l'alçada de la barriada d'El Terreno, com és ara Natzaret.

Cecili Buele i Ramis

D'altres enllaços d'interès:

  1. Drets Humans de Mallorca. (Més de 30 anys seguits al servei d’una Mallorca més solidària)

  2. Sa Talaieta Petita
  3. Drets Humans de Mallorca, una organització activa

  4. Mallorca eurafricamericanitzada=drets humans + justícia i pau

  5. Drets Humans de Mallorca, al II Fòrum Social de Mallorca

    Com ja s’ha fet habitual entre nosaltres, quan ens retrobam la gent que vàrem treballar al Burundi, no puc deixar de reproduir el text en kirundi d’aquella pregària que vàrem aprendre abans d'anar-hi, gràcies a la tasca entusiasta de mossèn Miquel Parets, qui ens explicava i contagiava el contengut força expressiu d'aquestes recomanacions:

    Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
    Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop.
    Ndabivuze, ndabisubira: ni muhimbarwe n’Umukama
    Vos ho dic i vos ho torn a repetir: alegrau-vos en el Senyor
    Abantu bose babona akanyamuneza kanyu.
    Que tothom vegi la vostra alegria
    Mu bukene murimwo ni mumusabe, mumutakambire
    Quan vos trobeu apurats, acudiu a la pregària, presentau-li la vostra súplica
    Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
    Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb