p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Amb 'alambrades' no hi pot haver aliances

CIL | 15 Novembre, 2005 19:12 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Amb el lema Amb ‘alambrades’ no hi pot haver aliances, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, presenta un programa d’accions amb motiu de la primera reunió convocada pel president del Govern espanyol, que promou la iniciativa d’una Aliança de Civilitzacions.

La Plataforma, integrada per nombroses entitats cíviques, organitzacions sindicals i partits polítics de Mallorca, fa públic, entre d’altres, el text d’aquest Manifest conjunt:

PER UNA ALIANÇA DELS POBLES I LES CLASSES OPRIMIDES DE TOT EL PLANETA. PER UN ALTRE MÓN POSSIBLE I NECESSARI

El proper dissabte, dia 26 de novembre de 2005, està prevista la celebració, a Mallorca, de la primera reunió oficial per l’anomenada “Aliança de les Civilitzacions”, proposada pel president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, el dia 21 de setembre de 2004, durant la 59ª Assemblea de les Nacions Unides.

Mallorca, lloc d’aliances entre civilitzacions des de fa segles, coneix ben de prop les enormes dificultats que comporta el diàleg entre cultures i pobles diversos.
Tot i que geogràficament romanguin a prop, -com és el cas de la civilització cristiana, la jueva i la musulmana- no sempre es pot dir que s’hagin mostrat unides per uns objectius comuns.
Les distàncies i els enfrontaments provocats per les élites dominants han superat en molt els objectius comuns de les classes populars.
Ramon Llull, pensador, filòsof, escriptor i cristià mallorquí, ja fa més de 700 anys que s’afanyà a estendre ponts d’unió entre el món àrab i la civilització judeocristiana, intentant contribuir positivament a fer de la Mar Mediterrània un vertader pont de mar blava, com assenyala molt gràficament el poeta i cantautor dels nostres dies Lluís Llach.

Davant l’esdeveniment del proper dia 26, des de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social intentam, no només contribuir positivament a enriquir les anàlisis i els debats necessaris, sinó també a fer visibles les autèntiques causes que atien els conflictes, intentant evitar que, una vegada més, tot quedi en una operació d’imatge de bones paraules i grans eslògans sense avançar ni un pam en la superació real dels gravíssims problemes arreu del món.
El precedent del fracàs estrepitós de la “Declaració de Barcelona” de fa deu anys (els dies 27 i 28 es reunirà la Conferència “Barcelona+10”, hereva d’aquell “Partenariat Euromediterrani”) no ens anima a ser massa optimistes: si la solució l’han d’aportar els governs i els estats de l’Europa del capital i la guerra, poc podem esperar, perquè qui defensa i manté les receptes de la globalització neoliberal difícilment pot aportar solucions als problemes creats per aquest sistema de dominació i d’injustícies. El piròman no sol tenir gaire credibilitat com a bomber.

Des de les nostre entitats, ja fa molt d’anys que intentam crear espais de diàleg i de trobada entre persones i entitats de la societat civil provenients de diferents cultures de tots els indrets del planeta, sense esperar que ni Zapatero ni cap governant vengui a indicar-nos el camí:
basta recordar els treballs i les declaracions dels diversos Fòrums Socials Mundials, temàtics o regionals, com el Fòrum Social de Mallorca, o el darrer FSMed, celebrat enguany, també a Barcelona.
O experiències de cooperació concreta, com l’anomenat “Dos Orillas”, a una i altra banda de l’Estret de Gibraltar, o el funcionament del Grup Rif, a les nostres Illes, en col•laboració amb entitats de l’altra part del Mediterrani.

Per això, d’entrada i sense voler oposar-nos a les bones intencions que adornen la proposta d’en Zapatero, entenem que és urgent i necessària una veritable Aliança dels pobles per la Pau i la Llibertat, on els ciutadans i les ciutadanes que defensen els drets humans facin, mitjançant el diàleg i la comunicació entre persones i pobles, que la humanitat camini cap a un futur més digne, just i solidari, superant les injustícies del sistema capitalista i patriarcal, i fent de la solució pacífica i justa dels conflictes una de les seves principals raons de ser.

El problema no està en les diferències culturals, que en tot cas han de ser objecte de promoció i respecte, sinó en les desigualtats i les injustícies.
L’empobriment creixent i globalitzat d’amples zones del planeta, provocat per la depredació econòmica, ecològica, social i política, per part de les grans corporacions i dels governs que les defensen, suposa ja que més de la meitat de la població del planeta hagi de viure en condicions de pobresa o d’extrema pobresa, i que cada dia la fam provoqui la mort de desenes de milers de persones, especialment nins i nines.
Mentrestant, el deute extern ofega qualsevol possibilitat de sortida de la misèria de milions de persones, i les despeses militars creixen de manera imparable, quan és sabut que bastarien els recursos destinats a la guerra, de només una setmana, per posar remei a la fam en tot el planeta.
Els conflictes bèl•lics mantenen aquesta dominació política, cultural i econòmica, i és en aquest caldo de cultiu on tenen èxit els sectors integristes de les diferents religions, com la cristiana, la musulmana o la jueva, que curiosament coincideixen en cridar a la guerra en nom de Déu.

En aquest context s’accentua inevitablement el fenomen de la immigració, que d’altra banda caracteritza els éssers humans al llarg de tota la història.
Però actualment el món “privilegiat” aixeca altíssimes tanques en les seves fronteres, atemptant contra la vida, els drets i la dignitat de les persones.
No podem oblidar que el mateix Govern del senyor Rodríguez Zapatero és responsable directe dels episodis de Ceuta i Melilla, col•laborador de les gravíssimes actuacions del govern del Marroc, i fidel complidor del paper de policia de fronteres de l’Europa fortalesa, que imposa polítiques i lleis d’estrangeria, com és el cas de la Llei espanyola, que determinen situacions discriminatòries carregades de xenofòbia.

És difícilment creïble intentar jugar un paper conciliador entre civilitzacions, alhora que es mantenen relacions d’estreta amistat amb governs molt deficitaris en matèria de respecte als drets humans i de la legalitat internacional, com ara el del Marroc, que perpetua l’ocupació del Sàhara Occidental, boicoteja qualsevol sortida al conflicte (fins i tot les proposades per l’ONU) i reprimeix i viola els drets dels ciutadans saharauis.
És contradictòria l’actuació de molts dels governants europeus que es reuniran a Barcelona els dies 27 i 28, quan miren cap una altra banda cada vegada que l’exèrcit israelià destrueix infrastructures palestines en territoris ocupats per la força, moltes d’elles finançades per la pròpia UE.
En definitiva, és realment difícil creure les bones intencions d’aquests governants si es mantenen els compromisos militars en el marc de l’OTAN, com a eina fonamental de dominació militar per part del món occidental, o quan es dóna cap tipus de legitimitat al procés d’ocupació d’Iraq, a la farsa democràtica a gust dels invasors o als crims que cada dia es cometen en aquell país ocupat il•legalment.

Però aquestes actuacions contradictòries, i les justificades reserves aquí exposades, no ens impedeixen recordar als nostres governants, i concretament al senyor Rodríguez Zapatero que, si realment volen avançar en la direcció de la veritable solució dels conflictes, des de les entitats de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, pensam que s’han de tenir en compte les següents consideracions:

  1. El senyor Zapatero va treure les tropes espanyoles d’Iraq, però va incrementar la presència militar espanyola en Afganistan, escenari diferent del mateix conflicte.
    Alhora, va reforçar el compromís de la utilització de les bases nordamericanes en territori espanyol, i la participació cada vegada més activa i submisa en el marc de l’OTAN, a més d’un increment espectacular de les despeses militars dins els Pressuposts Generals de l’Estat Espanyol.
    Si realment vol impulsar la concòrdia entre els pobles i l’”Aliança de Civilitzacions”, el millor exemple que pot donar és desmarcar-se de la política armamentística, sortir de l’OTAN i tancar les bases militars agressores, al servei del Pentàgon, de tercers països.
    L’estalvi de la despesa armamentística, alhora que afavoriria la solució pacífica dels conflictes, li permetria fàcilment complir amb el compromís del 0,7% d’ajuda al desenvolupament, entre d’altres moltíssimes necessitats socials.
  2. Els governants impulsors de l’Aliança de les Civilitzacions haurien d’assolir un ferm compromís de defensa dels drets humans i la llibertat del pobles.
    Un paper més actiu de la UE perquè Israel abandoni tots els territoris de Palestina ocupats i cessi en les seves pràctiques militars agressives.
    Que com a visualització de la bona intenció de l’Aliança de Civilitzacions es resolgui d’una vegada per totes, i de manera definitiva el conflicte que pateix el Poble Sahrauí.
    Aquests conflictes junt a de l’Iraq i tants d’altres, no tindran solució per la via del sotmetiment bèl•lic, sinó pel respecte als drets polítics i econòmics, mitjançant vies democràtiques.
    És per això que no poden mantenir relacions de normalitat amb segons quins règims violadors dels drets humans, perquè es converteixen en còmplices d’aquestes actuacions.
    Els governs de la Unió Europea han de dur endavant polítiques de pressió als governs de la riba Sud, que afavoreixi una vertadera i immediata transició democràtica i de ple respecte als drets humans de la ciutadania.
  3. El terrorisme no es combat amb més terrorisme, sinó amb desenvolupament social.
    Per això, els governs de la Unió Europea han de fer una modificació substancial de l’actual política de cooperació i de comerç entre el Nord i el Sud que garanteixi un desenvolupament equilibrat sostenible i progressiu de les economies del Sud.
    És prioritari, en aquest sentit, l’abolició completa i immediata del deute extern dels països empobrits, com a primera mesura de justícia distributiva.
  4. El impulsors de l’Aliança de les Civilitzacions han de fer un replantejament de les polítiques d’immigració basades en el respecte rigorós dels drets humans, en la dignitat personal de l’immigrant i en el dret inalienable a cercar una vida millor.
    Hi esdevé fonamental un canvi fonamental en les polítiques d’immigració basades fins ara en la contenció i la repressió.
    Concretament veiem imprescindible la derogació de les lleis discriminatòries cap als immigrants, i concretament la Llei d’Estrangeria vigent a l’Estat Espanyol.
  5. Hi ha d’haver un compromís ferm de la Unió Europea de fer arribar l’ajuda i els recursos necessaris per impulsar projectes de desenvolupament socioeconòmic, amb la participació de les organitzacions socials, a fi de crear les condicions que permetin establir la igualtat de tothom davant la Llei i una justícia social que garanteixi el repartiment de les riqueses i de la pau entre tots els pobles de la Terra.
  6. Creim que l'única Aliança de Civilitzacions possible és la dels pobles i les classes oprimides de tot el planeta, mancomunant les seves lluites i somnis.
    Apuntant a fer un altre món possible, un altre món que no contempli ni l'explotació de home per l'home, ni la societat patriarcal, ni l'opressió dels pobles i cultures.

Mallorca, novembre de 2005.
PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL.
Illes Balears

Entitats:
- Associació s’Altra Senalla
- Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB)
- Associació d’Immigrants Marroquins a les Illes Balears (AIMIB Al Magreb)
- Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i l’Acció Ciutadana (ATTAC)
- (COS)
- Comitè de Solidaritat amb Euskal Herria
- Cristians pel Socialisme (CPS)
- Drets Humans de Mallorca
- Federació d’Associacions de Veïns de Palma (FAAVV)
- Plataforma Anti Militarista (P.A.M.)
- Revolta

Organitzacions sindicals:
- Confederació General del Treball (CGT-Illes)
- Confederació Nacional del Treball (CNT)
- Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament -Intersindical de les Illes Balears (STEI-i)

Formacions polítiques:
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-Illes)
- Esquerra Unida (EU)
- Partit Socialista de Mallorca (PSM-Entesa Nacionalista)

Ànims a la Plataforma pel Parc de les Vies!

CIL | 07 Novembre, 2005 17:06 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

S’ho paga reproduir el text que la Plataforma pel Parc de les Vies ha llegit a les portes del Ple de l’Ajuntament.
També han entregat un CD amb 135 fotos de la demolició del Pont des Tren pas a pas.
Ho han entregat a la Batllessa, al Regidor d’urbanisme i a cada grup municipal.

"Hem vengut aquí per exigir responsabilitats.

El Pont des Tren de l'arquitecte Gaspar Bennázar ha estat destruït el 5 de novembre de l'any 2005. Al segle XXI.
No volem explicacions perquè totes seran mentida. És imperdonable el que han fet.

La part d'història que el Pont representava per als ciutadans de Palma ha quedat destrossada per les màquines excavadores, per la irresponsabilitat dels governants i per la incapacitat que está demostrant l'equip de govern de l'Ajuntament a l'hora d'escoltar les persones.
Quan deim que s'ha de escoltar deim simplement que s'ha de prestar atenció, pensar en el que els diuen i sospesar, reflexionar, valorar i consensuar.
La destrucció del Pont es podria haver evitat, aquest és el gran drama d'avui.

La Plataforma pel Parc de les Vies ho ha intentat a través de totes les maneres que estaven al nostre abast.
Hem presentat alternatives viables.
Hem presentat informes que demostraven que el grau de protecció del Pont, decidit per aquest Ajuntament, impedia la seva demolició i el seu trasllat.
Hem fet arribar tota la documentació a la Batlia i a l'opinió pública.
La batllessa va dir als mitjans de comunicació que no volia cometre cap il•legalitat, i que estudiaria les alternatives.
Ja anàvem contra rellotge, vèiem que lluny de reflexionar i cercar alternatives les obres entorn al Pont s'acceleraven expressament per escometre la seva destrucció de la manera més ràpida possible.
Dimarts dia 1 férem una jornada fotogràfica d'homenatge al Pont, al nostre Pont , que prest hauria acomplit 100 anys.
Divendres, ja in extremis, vàrem fer una petició d'urgència a Catalina Cirer on li pregàvem que aturàs preventivament la retirada del Pont.
Sospitàvem que no esperarien a dilluns com ens havien dit, sinó que el destruirien durant el cap de setmana. Que la imminència obligava que actuàs d'immediat.
L'horabaixa de divendres, per escrit, la batlessa ens va contestar que la remetia a la Conselleria d'Obres Públiques i a un departament de l'Ajuntament.

Va eludir la seva responsabilitat.
No va evitar la pèrdua del Pont.
Tenia tot a les seves mans i no ho va fer.
Va mirar cap a un altre costat.
No tenia dret a fer-ho la senyora batlessa, ni ella ni els altres responsables municipals, ni el Govern, ni el Consell.
Tots podrien haver-se aturat un moment per pensar què podien fer per salvar-lo.
El Pont era de tots nosaltres, no era només seu.
Ens han robat el Pont.
Ens han robat el nostre patrimoni.
Aquí i en tantes altres actuacions passades, com la plaça d'Espanya, i futures, com la Real.

Que no ens vénguin a contar ara que reconstruiran el Pont.
L'únic que en queda són una dotzena d'elements de pedra, uns motlles i unes baranes de ferro.
Per a un ciutadà normal, dir això és tant com cremar una pintura de Velázquez i dir que no passa res perquè havien fet fotos i ho tornaran a pintar.
Vostès estan fent sempre una política de desinformació programada de cara als veïns en particular i de cara als ciutadans en general.
Es gasten barbaritats dels nostres doblers en publicitat enganyosa que amaga la veritat.

La Plataforma ja ho havia advertit.
El Pont no es podia desmuntar, perquè allò que no està fet peça a peça, no es pot desfer peça per peça.
Però vostès es varen cansar de mentir públicament.
La frase del matí del fatídic dia 5 de novembre del 2005 era:
Això és desmuntar peça per peça?

Membres de la Plataforma vàrem assistir tot el dia 5 a la destrucció del Pont.
Necessitàvem estar devora ell com qui acompanya un moribund.
La pala excavadora va fer volar pels aires tota la barana de marès. Tenim fotos.
El martell picador rompia amb insistència els gravats florals modernistes i també capolava la pedra viva que folrava el Pont.
Tot això durant 14 hores el dissabte i durant 6 hores el diumenge.
Les runes eren retirades per camions que se'n duien la nostra infància, el nostre referent, una part de les nostres vides.
La batlessa no era allà per veure en directe el drama.
Per veure en directe les llàgrimes de molta gent, joves i vells, i escoltar el que deien:
Quina pena! No hi ha dret! No quedarà res!
Els més majors:
Jo sempre ho he vist aquí!

El drama és que s'hauria d'haver evitat i no ho han volgut fer.

Per desgràcia no podem tornar enrere.
Aquesta pèrdua irreparable ha de sevir perquè la batlessa rectifiqui radicalment la seva actitud i entengui el significat de la paraula consensuar.
Ha de consensuar les decisions vitals per al futur d'aquesta ciutat.
Ja han destrossat tres vegades el Parc de ses Estacions i el quart projecte, que aviat pensen licitar, únicament agrada als qui ara governen.
Amb el projecte d'ordenació en superfície de Jacint Verdaguer passa el mateix, tothom està en contra, fins i tot el seu programa electoral.

Governar no és imposar.
Governar és escoltar i consensuar.
La democràcia no és tan sols anar a votar cada quatre anys.
El ciutadans tenim l'obligació de proposar, participar i vetllar perquè es respectin els béns comuns per al futur.
Això és el que està fent la Plataforma pel Parc de les Vies i el que continuarem fent".

PLATAFORMA PEL PARC DE LES VIES
Dilluns, 7 de novembre de 2005

D’altres enllaços que s’hi relacionen:

  1. Bàrbars venguts de Ponent, no toqueu mai més Mallorca
  2. Parc de les Vies
  3. Entreguen a na Catalina Cirer 135 fotos del Pont del Tren arrasat
  4. El GOB demana l’obertura de diligències per l’arrasament del Pont des Tren
  5. R.I.P. Pont des Tren
  6. El Pont del Tren peça a peça
  7. Fan el que saben fer: rompre ponts
  8. S'han carregat la Font de Canaletes
  9. El Pont
  10. Jornada fotogràfica d’homenatge al Pont del Tren de Palma

Ens ha deixat el gran amic Pep Toni Fuster

CIL | 01 Novembre, 2005 21:29

M'acaben de comunicar que el bon company de fatigues múltiples Josep Antoni Fuster i Segura s'ha mort, després d'haver patit, de manera exemplar, una de les malalties més cruels que pot afectar persona humana nada.
Ho vèiem venir, tot i que ningú de nosaltres no desitjava que arribàs mai aquest moment...

Hem compartit al llarg de la nostra vida tantíssims de moments i espais tan diversos!
Vaig compartir-hi els primers estudis a l'Escola Preparatòria del Seminari que, baix la batuta de mossèn Antoni Vallès, romania oberta a les ruïnoses dependències de Sant Antoniet, a Palma, a la dècada dels anys 50.
Passàrem junts 12 dels tretze anys seguits que ens duraren els estudis eclesiàstics realitzats al Seminari Diocesà: ell hi va ingressar l'any 1954, i jo a l'any següent.
Tornàrem a compartir treballs i fatigues en terres africanes, fent feina junts com a missioners a Burundi a la dècada dels anys 70.
De retorn a Mallorca, quan ell ja hi havia creat el Grup de Drets Humans a la parròquia de l'Encarnació, hi vaig col·laborar estretament -i hi continuo col·laborant avui dia-.

Josep Antoni Fuster i Segura -en Pep Toni, com acostumàvem a dir-li- és una d'aquelles persones que marca època i estil, sens dubte.
Com a capellà abnegat, com a professional de la psicologia competent, com a persona amiga, ha deixat ben marcat el seu segell particular pertot allà on ha passat.
No solament n'ha sortit beneficiada l'església catòlica mallorquina, que l'ha tengut com a prevere dedicat en cos i ànima a les tasques pastorals més diverses; també se'n beneficien amplis sectors de la societat illenca:
- des d'un ventall molt ample de polítics progressistes, que hi troben aixopluc durant el període de la transició a la democràcia, els darrers anys de la dictadura franquista;
- passant per colles de gent jove que poden arrecerar-se vora l'escalfor dels Clubs d'Esplai que empeny a enfortir-hi;
- seguint amb els infants atesos amb esment al col·legi Sant Rafel, de Palma, o acollits tan dignament al centre d'atenció especial Mater Misericordiae;
- parant esment especial a tantíssims d'infants que s'enriqueixen humanament amb les anuals celebracions de la DENIP -Diada Escolar de la No Violència i la Pau-
- fixant l'atenció en les innombrable iniciatives promogudes des del Grup de Drets Humans de Mallorca que ell crea l'any 1974;
- aturant-se en tot quant ha fet a les diverses parròquies on ha treballat infatigablement durant aquestes dècades -Gitongo, Nyabiraba, L'Encarnació, Son Cladera, Verge de Montserrat, etc;
- i tantíssimes d'altres iniciatives que promou en camps tan diversos com l'esportiu, el veïnal, el professional, el lingüístic, el cultural, el social...

En tenir notícia de la mort d'aquest amic entranyable, no puc deixar de donar-li les gràcies públicament, a ell, per tot quant ha arribat a fer en aquest món, i al Déu que l'ha volgut posar entre nosaltres.

Tenim, i podem mantenir per a sempre més, un bon record d'aquest amic nostre, en l'olivera que els membres i simpatitzants de l'associació Drets Humans de Mallorca lliuràrem fa uns mesos a Pep Toni, i que ell mateix va plantar amb les seves mans, als jardins d'una institució mallorquina tan emblemàtica, situada a la badia de Palma, a l'alçada de la barriada d'El Terreno, com és ara Natzaret.

Cecili Buele i Ramis

D'altres enllaços d'interès:

  1. Drets Humans de Mallorca. (Més de 30 anys seguits al servei d’una Mallorca més solidària)

  2. Sa Talaieta Petita
  3. Drets Humans de Mallorca, una organització activa

  4. Mallorca eurafricamericanitzada=drets humans + justícia i pau

  5. Drets Humans de Mallorca, al II Fòrum Social de Mallorca

    Com ja s’ha fet habitual entre nosaltres, quan ens retrobam la gent que vàrem treballar al Burundi, no puc deixar de reproduir el text en kirundi d’aquella pregària que vàrem aprendre abans d'anar-hi, gràcies a la tasca entusiasta de mossèn Miquel Parets, qui ens explicava i contagiava el contengut força expressiu d'aquestes recomanacions:

    Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
    Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop.
    Ndabivuze, ndabisubira: ni muhimbarwe n’Umukama
    Vos ho dic i vos ho torn a repetir: alegrau-vos en el Senyor
    Abantu bose babona akanyamuneza kanyu.
    Que tothom vegi la vostra alegria
    Mu bukene murimwo ni mumusabe, mumutakambire
    Quan vos trobeu apurats, acudiu a la pregària, presentau-li la vostra súplica
    Ni muhimbarwe, Umukama ari mu kuza
    Alegrau-vos! El Senyor és ben a prop

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb