p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

Negres de Nova Orleans (2), esclaus del segle XXI

CIL | 05 Setembre, 2005 21:24 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Qui no ha viscut a Nova Orleans, -diu l'autor de l'escrit-, s'ha perdut una ciutat increïble, gloriosa, vital. Un indret amb una cultura i una energia com no n'hi ha d'altra en cap altre lloc del món. Una ciutat en un 70% afronordamericana, on la resistència a la supremacia blanca ha donat suport a una cultura generosa, subversiva i única de bellesa vital.
Des del jazz, el blus i el hiphop, secondlines, indis de Mardi Gras, desfilades, comptes, funerals de jazz, a mongetes pintades i l'arròs dels dilluns a la nit, Nova Orleans és un lloc per a l'art, la música, la dansa, la sexualitat, l'alliberament, sense cap casta de comparació en el món.
És una ciutat amable i hospitalària, on recórrer el carrer on vius et pot durar dues hores, perquè t'atures i parles amb qualcú a cada cantonada, i on una comunitat s'ajunta quan qualcú ho necessita.
És una ciutat de famílies extenses i de xarxes socials que omplen els buits deixats pels governs municipals, estatals i federals que han abandonat les seves responsabilitats públiques.
També és una ciutat d'explotació i segregació i por.... Hi ha una atmosfera d'hostilitat i desconfiança intenses entre bona part de Nova Orleans negra i el Departament de Policia. En aquests darrers mesos s'ha acusat la policia de tot: des de tràfic de drogues a corrupció i robatoris...
La ciutat té una taxa d'analfabetisme d'un 40%, i més de la meitat dels infants negres no es graduaran... Masa joves negres de Nova Orleans acaben tancats a la presó Angola, una antiga plantació d'esclaus on els reclosos continuen fent feines agrícoles manuals i més d'un 90% hi acaben morint...
La raça ha estat sempre el corrent subjacent de la política a Louisiana, edificada amb racisme, negligència i incompetència. L'huracà esdevé l'espurna inevitable que encén el combustible de la crueltat i la corrupció. Un desastre configurat per la raça, des dels barris abandonats a riscs majors, passant pel tractament donat a la gent refugiada, com la presentació de les víctimes pels mitjans de comunicació, tot té a veure amb la raça...
Mentre la gent rica fuig de Nova Orleans, la gent que no té on anar i que no compta amb cap mitjà per anar-se'n, s'hi queda. Els mitjans locals i nacionals es passen dies satanitzant tota aquesta gent, que és la que realment estima Nova Orleans... N'és una tragèdia que els dol moltíssim...
Ningú amb dos dits de seny hauria de classificar com a 'saquejadora' la gent que pren aliments de negocis tancats indefinidament en una ciutat desesperada, famolenca. Però és el que s'hi fa per part dels mitjans, dels sherifs, dels polítics que arriben a manar als soldats que primer protegeixin els negocis, en lloc de realitzar operacions de salvament de vides humanes.
Com si fer-se amb l'aparell elèctric d'un negoci -que evidentment està assegurat contra pèrdues- fos un crim més gros que la negligència i la incompetència governamentals que causen milers de milions de dòlars de danys i destrucció a la ciutat!
S'utilitza la gent superexplotada de Nova Orleans com a víctimes expliatòries, per encobrir i tapar d'altres crims molt més grans! En aquest cas, polítics de la ciutat, de l'estat i de la nació són els vertaders criminals: la inundació de l'any 1927 ja va tenir més a veure amb política i racisme que en res més. Però els funcionaris del govern s'han negat a gastar diners per protegir aquesta ciutat predominantment negra...
En els propers mesos, segurament milers de milions de dòlars inundaran Nova Orleans... A què es destinaran?...
Molt abans que per l'huracà Katrina, Nova Orleans va ser atacada per l'huracà de la pobresa, el racisme, la manca d'inversió, la desindustrialització, la corrupció.

Que s'hi destinin recursos, simplement, a la reparació dels danys causats per aquest altre huracà anterior al Katrina, és el que desitja aquests sindicalista -Jordan Flaherty- editor de 'Left Turn Magazine', que no té cap intenció d'anar-se'n de Nova Orleans.

Jordan Flaherty. Testimoni vivent de l'interior de Nova Orleans

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb