p i c a l s u d

Un bon grapat d'activitats diverses de tot tipus -esportives, recreatives, lúdiques, culturals, musicals, informatives, etc.- han estat ofertes pertot arreu de la vila, amb la col·laboració de desenes i desenes de membres encarregats de l'organització, que lluïen camisetes de color verdós.

El recinte de l'acampada, un extens terreny situat als afores de la vila s'ha anat omplint de colorides tendes d'acampada que han estat instal·lades per la gent assistent que s'hi havia inscrit prèviament.

Pràcticament des de tots els pobles, viles i ciutats de Mallorca, s'hi ha fet present gent jove, desitjosa de participar en una de les activitats que resulten més concorregudes en aquests darrers anys, en defensa de llengua catalana, en defensa del país, en defensa d'un futur millor per a les generacions més joves.

D'altres enllaços d'interès

1. Acampallengua. TotMallorca
   
2. Joves de Mallorca per la llengua
   
3. Els blocs de vilaweb
   
4. Mallorcaweb
   
5. OCB. El manifest de l'Acampallengua 2005
   
6. Dossier. Acampallengua 2005
7. Racó català. Un autèntic èxit
8. JERC. Acampada Jove 2005.
9. JEN. Acampallengua 2005
10. Canya contra Espanya
11. Maulets. Acampallengua 2005
12. Cinernautes. Manifest de l’Acampallengua 2005
13. Infozefir. L’Acampallengua està en marxa
14. Porreres. Web de l’Ajuntament
15. Es Saig
16. Concert contra-acampallengua
17. Què està passant?
18. Balears. Acampallengua
19. El Mundo. El Acampallengua arranca
20. Última Hora. El Acampallengua se traslada a Porreres
21. Mallorca Verbena Tour
22. Tribuna Mallorca. La força d’una nova generació

Els moviments socials del II Fòrum Social de Mallorca proposen noves formes de treball en xarxa.

500 persones i un centenar d’entitats socials han elaborat propostes alternatives a la globalització liberal durant els dos dies de debats.

Els moviments socials que han participat en el II Fòrum Social de Mallorca han elaborat ja propostes, entre les quals hi ha la de crear noves formes de treball en xarxa.

L’esdeveniment ha reunit 500 persones i un centenar d’entitats socials dissabte i diumenge, 21-22 de maig 2005, a l’Institut Antoni Maura i un centenar de nins i nines al Fòrum d’Infants, celebrat al Col•legi Camilo José Cela.

Entre les primeres propostes recollides, destaquen:

1. - Donar suport la campanya actual d’incrementar el pressupost d’Educació fins a un 6% del PIB de les Illes.
2. - Constituir l’Assemblea de Moviments Socials.
3. - Eixamplar el Fòrum als joves.
4. - Unir-nos a la Campanya contra la Pobresa, dins els objectius del Mil•lenni de les Nacions Unides.
5. - Urgir la protecció i ús del català com a llengua vehicular.
6. - Exigir de l’Administració Pública la plena protecció del territori i evitar la seva destrucció.
7. - Exigir el funcionament regular i participatiu de l’Agència de Seguretat Alimentària.

   La quantitat i riquesa dels debats i propostes obliga a replantejar l’estructura dels nostres fòrums locals i les activitats entre un fòrum i l’altre.
   Des de tots els blocs i la majoria de tallers es demana un espai per concloure els debats començats i noves formes de treball en xarxa.
   Els joves i les associacions feministes demanen també més espai per tractar els problemes que els afecten.
   

   D'altres enllaços d'interès:
   

   1. Picalsud. B – II Fòrum Social de Mallorca
   2. FSMa. Fòrum Social de Mallorca
   3. Ixent. Notícies del Fòrum Social de Mallorca
   4. Ixent. CGT organitza el taller de debat de la precarietat
   5. Arc-46. Especial II Fòrum Social de Mallorca
   6. Vilaweb. Més de 400 participants al FSMa
   7. Benjamí. Xerrada al II Fòrum Social de Mallorca
   8. CGT-Balears. Entitat organitzadora del FSMa
   9. Fòrum Social fet, més treball social a fer!

   info@forumsocialdemallorca.org
   tel 971 227 668 fax 971 227 667

8. - Reivindicar com a ciutadans la defensa i valoració dels serveis públics.

De dijous, dia 12, a diumenge dia 15 de maig, prop d’un miler d’alumnes d’Instituts d’Ensenyament Secundari del País Valencià, el Principat de Catalunya, les Illes Balears i Pitiüses, realitzen la VI Trobada Musical ‘Com Sona l’ESO 2005'.

Com en altres iniciatives de caire musical, com és ara la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la professora mallorquina Magdalena González, presidenta de l'entitat Forum Musicae ha aconseguit d'incorporar enguany aquesta activitat dins la programació Palma, Ciutat educativa que realitza l'Ajuntament...

Vine al Fòrum! T’hi esperam!

1. - Si creus que un altre món és possible i una altra Mallorca també…
2. - Si consideres que la Mallorca que tenim no coincideix amb la Mallorca que volem…
3. - Si t’interessa Mallorca, l’entorn que ens envolta i/o la gent que hi viu…
4. - Si t’il•lusiona treballar per un futur millor…
5. - Si tens ganes de viure en una societat més profundament democràtica…
6. - Si aspires a viure en una Mallorca cada cop més solidària…
7. - Si desitges fer alguna cosa per un medi ambient sa…
8. - Si estimes la llengua catalana, l’única pròpia de la nostra illa…
9. - Si ets una persona jove… més jove… o molt jove…
10. - Si treballes en condicions precàries… o coneixes algú que hi treballa…
11. - Si consideres que la immigració, més que un problema, esdevé una riquesa insospitada…
12. - Si et vols trobar amb altra gent que té les teves mateixes inquietuds…
13. - Si vols veure de prop què hi aporta una organització sindical…

CGT-Balears– Confederació General del Treball de les Illes Balears – et convida a participar en el II Fòrum Social de Mallorca.

D'altres enllaços d'interès:

1. IXENT. Revista d'estudis i comunicacions socials
   
2. CGT- Balears, entitat organitzadora del II FSMa
   
3. TotMallorca
   
4. Un altre món és possible, una altra Mallorca també
   
5. II Fòrum Social de Mallorca
   
6. Cap al II Fòrum de Mallorca

En el Dia d’Europa, dia 9 de maig de 2005, una representant de l’entitat Drets Humans de Mallorca es fa present a OCIMAX i presenta al públic assistent la projecció d’un film...
A vegades a Mallorca passen moltes coses bones que molt poca gent coneix...!

II Festival Internacional de Cinema i Drets Humans

TotMallorca Drets Humans

TotMallorca Drets Humans 1

Defalliment: memòries de Miquel Costa i Llobera
Miquel López Crespí
Per Cecili Buele (exconseller de Cultura del Consell Insular de Mallorca)

El Gall Editor, l'editorial de Pollença que tan encertadament dirigeix Gracià Sánchez, acaba de publicar Defalliment: memòries de Miquel Costa i Llobera.
Aquesta obra que ha escrit Miquel López Crespí -l'escriptor mallorquí de la vila de sa Pobla, geogràficament molt apropada a la del mossèn Costa i Llobera pollencí- presenta la figura d'aquest sacerdot, ja envellit, nomenat canonge de la seu Catedral de Mallorca, qui, a l'edat de 60 anys, recorda en veu alta -per escrit- alguns pensaments, visions i records de la seva vida passada.
L'autor mostra Mn. Miquel Costa i Llobera, girant la ullada cap enrera, des que té ús de raó, naixent i creixent a Pollença, o estudiant a Barcelona, Madrid i Roma. Despullat, això sí, de tot quant l'ha cobert de glòria, honors, fama, veneració i respecte, al llarg de les seves sis dècades viscudes.
López Crespí vol fer saber, a qui llegeixi el llibre, les nits d'angoixa continuada que pateix mossèn Costa, l'alt grau de defalliment interior que sofreix, l'univers de dubtes permanents que l'embolcalla, l'origen secret de ferides i defalliments que esbrina durant hores i més hores en la foscor de la Seu, les reflexions que fa quan ocupa en silenci la bancalada del cor catedralici, la immensa soledat d'un home que vol fer l'estèril provatura de travessar el desert sense aigua ni camells!
L'escriptor fa veure que, amb l'edat, augmenten les indecisions i els dubtes en l'ànim del protagonista, com les preguntes que no el deixen dormir tranquil. I li fa fer un bon recompte del passat.
Alhora que el fa confessar públicament un bon caramull de misèries i febleses personals, el fa comparèixer al costat d'altres personatges que, d'una manera o una altra, influeixen en la seva trajectòria d'home, intensament lligat i dedicat a la poesia i a l'exercici pràctic del sacerdoci catòlic, apostòlic i romà.
Els cinc anys que passa a Roma, aplicant-se a l'estudi de la teologia, sota el mestratge d'insignes professors de la Universitat Gregoriana, acosten el jove Costa a l'art i la cultura de l'antiguitat clàssica, alhora que li refresquen allò que ha estudiat a Mallorca, Barcelona o Madrid.
L'autor del llibre fa tota la impressió d'haver aconseguit, amb molta cura i dedicació, posar-se dins la pell mateixa del protagonista. I això, d'una manera força admirable.
Defalliment, la novel•la que acaba de publicar Miquel López Crespí a El Gall Editor ens permet realitzar un extens i profund viatge per les idees i esdeveniments que commocionaren la vida mallorquina i espanyola de finals del segle XIX i començament del XX.
Al llarg de l'obra, l'autor apel•la sovint, i al•ludeix profusament, als diversos corrents de pensament que, a partir de la Revolució Francesa, es desenvolupen al llarg del segle XIX.
L'autor no ens parla solament de l'anarquisme i el socialisme, idees que tenien en tensió tot el conservadorisme mundials i, també i sobretot, l'església catòlica. Miquel López Crespí, per la importància que tengué en la vida de Costa i Llobera, ens informa igualment del krausisme.
Bastà a Costa un lleuger contacte d'estudiant amb la filosofia de Carl Cristian Friedrich Krause per restar tota la vida amb la por dintre del cos pensant si s'hauria "contagiat" d'idees tan agosarades.
Tot i que als Països Catalans aquest moviment no arriba a tenir especial ressò, el krausisme repercuteix d'alguna manera en l'ètica i la pedagogia, i representa un intent de renovació intel•lectual espanyola, pel caire moderat, i d'harmonització entre racionalisme i un cert esperit místic antieclesial però no ateu. Una ideologia que serveix de base al liberalisme espanyol i desemboca en el republicanisme, àdhuc en el socialisme democràtic.
Amb tots aquests ingredients, a mida que hom s'endinsa en la lectura del llibre, s'adona de certes reflexions que l'autor posa en la ment del protagonista i que s'identifiquen, també, amb reflexions que l'autor mateix aplica a situacions concretes de la vida literària de qualsevol època.
Els problemes que sacsegen Costa i Llobera, les contradiccions que reflecteixen les notes dels seus dietaris, el fan un autor d'un tarannà ben contemporani. És un escriptor ben allunyat de qualsevol dèria de trasbalsar el món o la societat amb la seva literatura com pensaven, per exemple, els romàntics francesos de la generació de Víctor Hugo o George Sand. El món de Costa i Llobera és tot un altre, arrelat amb força a la terra, Mallorca i la cultura catalana i als mites clàssics de Grècia i Roma.
Costa i Llobera, i l'escriptor Miquel López Crespí ho ha sabut novel•lar molt bé, s'aferra a la tradició grecollatina precisament per a combatre els "perills" que arriben de la França revolucionària. Potser ell no n'és del tot conscient, de la lluita titànica que porta per a provar de salvar la "bellesa" del sobtat atac dels bàrbars que vénen del nord, però posteriorment, el noucentisme principatí, en el seu combat contra el modernisme trobarà en l'obra i en la pràctica literària de Costa i Llobera armes essencials per a lluitar contra la "dissolució social" que pot portar l'avenç de determinat tipus de literatura.
Aspecte essencial de la novel•la de Miquel López Crespí és l'acurada descripció del món cultural i literari català que envolta Miquel Costa i Llobera. I també la problemàtica personal d'un autor de vena com ho era el poeta de Pollença.
Defalliment és una obra que ens sorprèn a cada moment, no solament per la brillant elegància del llenguatge emprat pel nostre autor sinó també, per la profunda labor d'investigació que ha portat abans Miquel López Crespí per a envestir la vida d'un personatge tan paradigmàtic.
A Defalliment ens trobam un Costa preocupat per totes les qüestions que afecten l'escriptura. En els diversos capítols de la novel•la ensopegam contínuament amb un poeta preocupat pel paper dels autors clàssics i moderns en la conformació de la literatura contemporània. De gran força són també les acurades descripcions sobre els problemes que comporta editar un llibre, damunt la vanitat dels escriptors i la banalitat de l'evanescent glòria literària.
En la novel•la ens trobam amb un Costa preocupat per a esbrinar com quedarà el seu poemari, demanant a l'editor informació sobre la qualitat del paper i l'enquadernació, la participació o no en els certàmens literaris.
Al costat d'aquesta seriosa aproximació a la vida i obra literària de Costa hi ha també un continuat descens en la més fonda intimitat personal de l'autor de "Lo Pi de Formentor".
Si anam aprofundint en els diversos capítols de la novel•la que comentam ens adonam com mossèn Costa reconeix, per exemple, la pròpia ineptitud davant la tasca gegantina que li correspon a l'hora d'administrar la finca i les possessions familiars. Manifesta que no sap com s'ha de moure enmig de tantes responsabilitats. Contínuament cerca escapolir-se del maneig dels negocis de casa seva. Es confessa públicament completament negat per a les coses d'aquest món.
En realitat, el mossèn Costa lopezcrespinià veu ben clar que no ha servit mai per a portar endavant activitats autènticament pràctiques, com pot ser l'administració d'una possessió, el negoci d'exportació de l'oli i la fusta, el control i conservació del complicat bastiment d'obligacions, deures i atàvics costums que comporta ser un gran propietari mallorquí.
D'altra banda, i conseqüentment amb alguns dels seus comentaris, no arriba a valorar com pertoca els bons i singulars condicionaments materials que li fan possible una dedicació intensa a la redacció acurada dels seus escrits.
Com a contrast cridaner, al voltant de mossèn Costa, a més de les persones acostades a aquella família pollencina benestant, l'autor fa sorgir els personatges humils de la Mallorca pagesa de finals del segle XIX i començaments del XX.
Miquel López Crespí ha volgut fer un gran fresc de la vida quotidiana d'aquella època sense caure, emperò en cap mena de naturalisme socialitzant. Els personatges que van de rerefons a mossèn Costa són dignes representants dels escalafons més baixos de la societat pollencina, mallorquina, espanyola i europea d'aquell temps. Són, sense cap mena de dubte, malgrat només els trobem de resquitllada, evanescents enmig de les ombres que poblen els casals i possessions de Costa, els veritables coprotagonistes de l'obra lopezcrespiniana.
Al costat de les profundes digressions filosòfiques i literàries de mossèn Costa, ben al costat, s'hi troba la humanitat que ha fet possible la poesia i també, la vida mateixa de l'autor de Pollença. Són els al•lots que li porten les maletes, els cecs que cerquen a les palpentes signes, indicis que els permetin saber on es troben. Els criadets de la còmoda residència d'estudiants, aquells que serveixen el menjar a la taula dels senyorets mentre aquests discuteixen de Lamartine, Dumas o Hugo. Les dones de la neteja, amb el rostre interrogant quan veuen la blancor de la tela d'en Costa, tacada amb la sang que li han deixat ben marcada els seus cilicis.
Arreu de les pàgines de Defalliment la presència ben visible de gent desvalguda, aixecant amb suor eternes arquitectures fetes sense plànols, seguint solament les indicacions dels vents i del sol. Gent senzilla del poble, que no ha après en cap llibre res de tot allò que sap. Habitants desvalguts, gent sense casa, folls i leprosos. Homes sense casa i sense amor, tapats amb quatre parracs. Homes sense nom i sense propietats, que s'aixequen cada dia morts de son i de gana per anar a treballar terres que no són ni seran mai seves ni dels seus fills. Humanitat sense propietats, que ha de sobreviure sense cap petita botiga i que només pot menjar, llogant-se en una possessió de la contrada pel que vulguin oferir els senyors. Humils, veïns de Pollença o de qualsevol indret, que s'interroguen respecte a les injustícies de la vida. Humils habitants de la contrada, el ferrer, el mestre d'aixa, el pescador, el menestral. Pagesos que no saben llegir ni escriure. Pobres, amitgers i jornalers, anant i venint cap baix i en aparent humilitat. Una munió de gent que depèn de Can Costa per a la subsistència. Vells silenciosos, esperant la mort, asseguts en els freds bancs del pati de la Misericòrdia. Vells de mirada perduda... Indigents, menjats per les puces i per la brutor, demanant almoina a mossèn Costa pels carrers de Ciutat.
Sens dubte Defalliment és un curiós viatge a les entranyes d'un autor, en aquest cas de Miquel Costa i Llobera, però també i sobretot, una visió ben lúcida de la societat que l'alletà, el sostingué i, amb el seu treball callat i humil, l'ajudà a bastir una obra literària que encara perdura.

Palma, març de 2005

Defalliment: Memòries de Miquel Costa i Llobera

Glosa republicana en temps de democràcies mal parides...

Com que som republicà
No puc ser cap bon monàrquic,
Ni tampoc puc acceptar
Que tornem a començar
A nodrir prínceps paràsits.

N’hi ha que diuen: “són simpàtics…”
D’altres pensen, mentrestant:
”Ja s’estan passant de rancis,
Gent de vida massa fàcil,
Això és cosa del passat”.

Fora volen privilegis:
"Que hem de ser tots ben iguals,
Tant qui neix al nord més gèlid
Com qui sura en lloc famèlic,
Com qui viu aquí al costat".

Mallorca serà esquerrana
O, com diuen, no serà.
I serà republicana,
Si amb Europa vol estar.

I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa un poc més sana
Que ser un apèndix castellà.

Cecili Buele i Ramis
LXXIV Aniversari de la proclamació de la República Catalana pel president Francesc Macià (23/03/05)

Enllaç molt interessant per a la gent republicana.

Salut republicana, sens dubte la més sana!

Les cinquenes Jornades de L’Opinió Catalana han estat tot un èxit de participació. Més d'una dotzena d'assistents provenien de les Illes Balears i Pitiüses; afegint-se a les més de 200 que han participat en aquestes jornades realitzades a Vilanova i la Geltrú, atenent amb molta cura les aportacions fetes per més d’una dotzena de persones expertes en matèries diverses.
Com assegura el president de l’entitat, Fèlix Martí, L'Opinió Catalana reuneix persones de diverses sensibilitats polítiques, però que comparteixen la preocupació per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimació a la llengua pròpia. Contribueix al debat sobre aquests temes intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intel•lectuals o els pensaments dominants.
L’Obra Cultural Balear presenta L’Opinió Catalana com aquella entitat que promou el debat sobre el futur del catalanisme en contrast amb els agents socials, econòmics i polítics, a través de les seves publicacions Butlletí de l'Opinió Catalana, Revista de l'Opinió Catalana i la recent Tribuna Catalana, en format electrònic.

Enllaça amb L’Opinió Catalana

El meu blog més personal...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• A Bartomeu Fiol, poeta
• A Toni Mas i Colom, solleric de seny asserenat i serenor assenyada
• Concert a l'església de la Concepció, dissabte, a les 20:30 hores
• Concert a l'església de la Concepció, dissabte 30
• Torres Blasco m'entrevista
• S'ha d'haver acabat, amb tot això! (1)
• Un de "Los 4 de Asís"
• Índex general de documents meus penjats a la xarxa...
• Molts i molt bons records de Xavier Lacosta Suñer
• Salut, coratge i resistència!

• GRANS BLOGS [6]
• Ciutat [20]
• Personatges [41]
• JO [2]
• ÀFRICA [13]
• PRESONS [6]
• Països Catalans [22]
• DR HU MA [13]
• AMÈRICA-LLATINA [17]
• Entitats [20]
• GLOSA [10]
• SABAL [15]
• OJIPC [3]
• PALESTINA_LÍBAN [6]
• Drets humans [12]
• LA REAL [9]
• Fòrums [13]
• REPÚBLICA [5]
• SEBASTIÀ MESQUIDA [2]
• Mitjans [3]
• Opinió Catalana [3]

• êóïèòü ôîòîàïïàðàò: Tengo que admitir que estoy totalmente de acuerdo contigo . !...
• Cil: Molt agraït, Ferran, al comentari bell que fas, amb motiu de la...
• Ferran Martínez i Bauçà: Gràcies a la carta al director que avui Pere Barceló mana al...
• maria cristina: Gràcies per tot !! des de Argentina...... habiendo...
• Teresa Gené i Ramis: L'entrevista refleteix la veritat. Endavant!!!
• mrc: hi ha lluitadors quer lluiten sempre, i aquests son els...
• Mariano Moragues: Més enllà de falses humilitats, encertats o no, són més de 40...
• JTB: qué amabilidad, muy agradecido, lo mejor son las respuestas,...
• Xisco: Hola Euleteri! Som un un amic d'en Joan Carrero, el conec...
• Xisco: Gràcies Cil per aquest relat, no és fàcil saber el que passa...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents