p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc Ūmpetu, pretťn contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns PaÔsos Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A cŗrrec de: www.cecili.cat

H - L'Opiniů Catalana

CIL | 18 MarÁ, 2005 17:56 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

LíOpiniů Catalana

Les cinquenes Jornades de LíOpiniů Catalana han estat tot un Ťxit de participaciů. Mťs de 200 persones han participat en aquestes jornades de LíOpiniů Catalana, atenent les aportacions fetes per mťs díuna dotzena de persones expertes en matŤries diverses.

El president de líentitat, FŤlix MartŪ manifesta que L'Opiniů Catalana reuneix persones de diverses sensibilitats polŪtiques, perÚ que comparteixen la preocupaciů per la llibertat nacional de Catalunya i l'estimaciů a la llengua prÚpia. Contribueix al debat sobre aquests temes intentant que prevalgui la racionalitat per sobre del partidisme, les modes intelēlectuals o els pensaments dominants.

Com manifesta líObra Cultural Balear, LíOpiniů Catalana promou el debat sobre el futur del catalanisme en contrast amb els agents socials, econÚmics i polŪtics, a travťs de les seves publicacions ButlletŪ de l'Opiniů Catalana, Revista de l'Opiniů Catalana i la recent Tribuna Catalana, en format electrÚnic.

Les V Jornades de l'Opiniů Catalana, celebrades amb el suport de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrķ els dies 29 i 30 d'abril de 2005, giren entorn del tema El futur de la naciů catalana. Horitzů 2014 i es nodreixen d'enriquidores aportacions fetes per ponents diversos, sobre tres assumptes d'importŗncia rellevant:
Quina societat civil cal per sobreviure nacionalment, quan la polŪtica no důna respostes
Com socialitzar el compromŪs nacional en la situaciů actual?
Quins polŪtics i quina polŪtica calen per a la societat catalana del segle XXI?

La sessiů inaugural tracta el primer dels assumptes. A cŗrrec de Jordi Porta, president d'“mnium Cultural; de Josep M. Terricabras,director de la Cŗtedra Ferrater Mora; i d' AgustŪ Colomines, director del Centre UNESCO de Catalunya.

Per tractar el tema 'Com socialitzar el compromŪs nacional en la situaciů actual?', diverses personalitat toquen 5 ŗmbits que es consideren primordials:
L'ŗmbit de la llengua, a cŗrrec de Carme Junyent, lingŁista; i LluŪs Anton Baulenas, escriptor.
L'ŗmbit de l'escola, a cŗrrec de Jaume Cela, mestre; i de Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic.
L'ŗmbit econÚmic i empresarial, a cŗrrec de Joan Font, empresari; i de Ramon Tremosa, economista.
L'ŗmbit de la recerca, a cŗrrec de Marta Aymerich, directora del CIRIT; i d'Andreu Mas-Colell, esconseller de Recerca i Universitats.
L'ŗmbit de la cultura i els mitjans de comunicaciů, a cŗrrec dOriol Soler, president de la Fundaciů Escac; i de MÚnica Terribas, periodista.

Conclouen les jornades amb el tema 'Quins polŪtics i quina polŪtica calen per a la societat catalana del segle XXI', amb les intervencions d'Antoni Puigvert, escriptor; de Joan-Manuel Tresserras, comunicÚleg i conseller del CAC; i de VicenÁ Villatoro, escriptor.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««

Cinquenes Jornades, a Vilanova i la Geltrķ.
ďEl futur de la naciů catalana. Horitzů 2014.Ē
29 i 30 díabril de 2005

Quartes Jornades, a Lleida
ďEl futur Estatut. Necessitat i urgŤnciaĒ
18 i 19 de juny 2004

Terceres Jornades, a Reus
ďNoves formes de participaciů polŪtica i fet nacionalĒ
6 i 7 de juny de 2003

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««

ďTribuna MallorcaĒ, ťs el teu nou diari a la xarxa.
Amb el nom de Tribuna Mallorca, el 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, neix el nou diari en catalŗ a la xarxa internet.
Tribuna Mallorca ťs un diari digital que pretťn informar sobre l'actualitat polŪtica i social de Mallorca, en el benentŤs que la informaciů de la resta de PaÔsos Catalans i internacional ja líofereix la publicaciů mare Tribuna Catalana.
Tribuna Mallorca vol ser una eina per a la informaciů lliure i independent.
Tribuna Mallorca vol donar veu als sectors identificats amb la defensa de la llengua, la cultura i el territori de Mallorca i ho vol fer des de la transversalitat polŪtica i des del respecte per totes les opinions, totes les ideologies i totes les sensibilitats.

Miquel SellarŤs, amant de Mallorca, fill de mare mallorquina, -del Pont díInca per a mťs senyes-, se sent sempre ben orgullůs de retraureín pķblicament les seves arrels illenques.
Sens dubte, tambť sabrŗ fer-hi arrelar ben fort aquest nou diari en catalŗ a la xarxa díinternet.

Mťs que benvengut! Hi ťs profundament desitjat!

AdreÁau comunicats, comentaris, fotografies... a: correu@tribunamallorca.org

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««

Jornades de líOpiniů Catalana

Amb el tŪtol El futur de la naciů catalana. Horitzů 2014, es realitzen els dies 29 i 30 díabril, a Vilanova i la Geltrķ, les Cinquenes Jornades de líOpiniů Catalana

Amb la colēlaboraciů de la Generalitat de Catalunya, líAjuntament de Vilanova i la Geltrķ, i la Universitat PolitŤcnica de Catalunya, líentitat que líorganitza des de fa una cinquena díanys, níha fet un programa forÁa interessant, amb intervencions (tot i el seu component remarcadament masclista) de persones rellevants en la difusiů díopinions sobre els PaÔsos Catalans:

  1. Líobertura de la sessiů ťs a cŗrrec de líalcalde de Vilanova i la Geltrķ, Sr. Sixte Moral i del president de líOpiniů Catalana, Sr. FŤlix MartŪ.
  2. La sessiů inaugural gira entorn del tema ďQuina societat civil cal per sobreviure nacionalment quan la polŪtica no důna respostesĒ.
    Hi intervenen Salvador Giner, president en funcions de líInstitut díEstudis Catalans, Jordi Porta, president dí“mnium Cultural, i Josep M. Terricabras, director de la Cŗtedra Ferrater Mora.
  3. La primera sessiů de treball tracta el tema ďCom socialitzar el compromŪs nacional en la situaciů actual?Ē, tant a líŗmbit de la Llengua, com a líŗmbit de líEscola, com a líŗmbit EconÚmic i Empresarial, a líŗmbit de la Recerca, i a líŗmbit de la Cultura i els Mitjans de Comunicaciů.
    Hi intervenen: Joan Solŗ, lingŁista; Jaume Cela, mestre; Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic; Joan Font, empresari; Ramon Tremosa, economista; Marta Aymerich, directora del CIRIT; Andreu Mas Colell, ex-conseller de Recerca i Universitats; Oriol Soler, president de la Fundaciů Escac; MÚnica Terribas, periodista.

La cloenda del dissabte tracta el tema ďQuins polŪtics i quina polŪtica calen per a la societat catalana del segle XXI?Ē
Hi intervenen: Antoni Puigverd, escriptor; Joan-Manuel Tresserras, comunicÚleg i conseller del CAC; i VicenÁ Villatoro, escriptor.

Ben segur que aquestes Cinquenes Jornades de líOpiniů Catalana han de contribuir molt positivament a fer llum sobre el futur de la naciů catalana, a líhoritzů de 11 de setembre de líany 2014, en commemorar-síhi tres segles díexistŤncia del nefast Decret de Nova Planta als PaÔsos Catalans...

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««

LíOpiniů Catalana ťs una associaciů que recull les diferents sensibilitats del můn intelēlectual, universitari i periodŪstic catalŗ; i, per aquest motiu, els propers dies 29 i 30 díabril, a Vilanova i la Geltrķ, organitza les V Jornades.
Tema central: El futur de la naciů catalana. Horitzů 2014

A les IV Jornades de líany passat, realitzades a Lleida, síhi plantejaren i analitzaren les possibilitats díun nou Estatut. Element que avui esdevť líeix central i estratŤgic de la polŪtica catalana.
Com assenyalen el president de líOpiniů Catalana, FŤlix MartŪ, i el secretari general, Oriol Izquierdo, quan síalbiren dificultats tant en líEstatut com en el sistema de finanÁament, líOpiniů Catalana pretťn impedir que quedem presoners del possibilisme de la polŪtica parlamentŗria, i tambť pretťn plantejar amb tota llibertat, sense els condicionaments de la polŪtica institucional, allÚ que necessita el nostre poble per avanÁar, tant si hi ha Estatut com si hi ha aturada en la seva elaboraciů.

Com sempre, a aquestes jornades hi sůn convidats representants de les noves fornades dels partits polŪtics, el moviment juvenil, universitari, escolta, cristiŗ, obrer, i representants de les principals entitats cŪviques.
El marc habitual dels participants ťs el dels PaÔsos Catalans. Per aixÚ, mateix, com en jornades anteriors fetes a Reus o a Lleida, enguany, a Vilanova i la Geltrķ no hi mancarŗ tampoc la presŤncia de gent representativa de les Illes Balears i PitiŁses.

«««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««

LíOpiniů Catalana.
Participaciů cŪvica mťs intensa

Convidada i estimulada pel bon amic Climent Garau i Arbona Ėaquest vell i infatigable lluitador per la defensa díuns PaÔsos Catalans mťs consolidats i ben solidaris-, gent de Mallorca hem tengut líoportunitat de participar en unes jornades forÁa interessants.
Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistŪrem a les Terceres Jornades de l'Opiniů Catalana, que es varen realitzar a la ciutat de Reus Ėcapital de la comarca del Baix CampĖ.
Centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels PaÔsos Catalans síarreplegaren al Palau Bofarull, per seguir amb molt d'interŤs i forÁa curiositat les diverses intervencions que síhi exposaren, i que giraven entorn díun dels assumptes de mťs ardent actualitat entre nosaltres: ďNoves formes de participaciů polŪtica i fet nacionalĒ
A líacte inaugural, intervengueren Xosť Manuel Beiras, representant del Bloque Nacionalista Galego, i Suso de Toro, portaveu de Nunca MŠis.
Tots dos parlaren sobre ďMobilitzacions ciutadanes i identitat nacional a GalŪciaĒ
. La ponŤncia inicial anŗ a cŗrrec del periodista, professor titular de la Universitat Ramon Llull, i director adjunt del diari Avui, Albert SŠez.
Hi desenvolupŗ el tema ďFem polŪtica, mobilitzem la societatĒ.
A la primera sessiů, que girŗ entorn de la temŗtica relacionada amb les ďtensions i complicitats entre partits i moviments ciutadansĒ, intervengueren Nķria Camps, gerent del Fons Catalŗ de Cooperaciů al Desenvolupament; Carles Campuzano, diputat al Congrťs espanyol per ConvergŤncia i Uniů; i Antoni Puigverd, catedrŗtic de llengua i literatura catalanes, periodista díopiniů.
A la segona sessiů, que girŗ entorn del tema relacionat amb ďEl compromŪs nacional a les noves xarxes no governamentalsĒ, intervengueren Santi BolŪvar, membre díIntermůn Oxfam; MÚnica Sabata, membre del Consell Internacional del FÚrum Social Mundial; i Jordi Vica, membre de la Xarxa díEconomia Solidŗria.
A la conferŤncia de cloenda, intervenguť Salvador Cardķs, doctor en ciŤncies econÚmiques a la Universitat AutÚnoma de Barcelona, i subdirector del diari Avui.
Les intervencions desplegades per aquest grapat de persones, ben enteses en la matŤria, serviren perquŤ, des del pķblic, síanassin fent preguntes i observacions relacionades amb la temŗtica de quŤ es tractava.
Val a dir que, de Mallorca, hi assistiren 7 persones, com a mŪnim. Mentre que, del conjunt dels PaÔsos Catalans, síhi superŗ el nombre de tres-centes.

Unes jornades com aquestes serveixen sens dubte per facilitar líintercanvi díopinions entre persones de distintes contrades, amb les quals es tť l'oportunitat de compartir plantejaments, experiŤncies i vivŤncies; alhora que permeten besllumar camps díactuaciů possibles als redols on treballa cadascķ.
Síhi detecta tambť la necessitat díanar enfortint aquelles polŪtiques que afavoreixin i impulsin perspectives mťs genuÔnament díesquerres, ecologistes, republicanes i catalanes; com a sortida mťs escaient per a assolir mťs nŪtidament a tots els territoris el pes polŪtic que ens correspon, tant dins el conjunt de líEstat espanyol, com dins Europa i dins el můn.
Hom n'arriba a extraure algunes conclusions, que permeten encetar iniciatives tendents a procurar una participaciů cŪvica molt mťs intensa entre nosaltres.
S'hi veu cada cop mťs clarament que s'han de cercar i trobar, impulsar i implantar noves formes de participaciů polŪtica en la construcciů de les nostres societats respectives.
Tant pel que fa a l'aixecament d'una nova Europa.
Com pel que respecta a l'autogovern dels nostres pobles.
Com pel que comporta la defensa i el manteniment de la nostra identitat, tan malmenada per les embranzides d'unes societats capitalistes cada cop mťs mercantilitzades i americanitzades.
Ens cal entrar molt mťs a fons en l'anŗlisi i la reflexiů relatives a la participaciů cŪvica. I que aquesta tasca es faci sense cap d'aquells constrenyiments que acostuma a imposar la disciplina partidista de les formacions que conformen el panorama polŪtic actual.
N'hi ha que consideren, per aixÚ mateix, que fa falta recaptar l'aportaciů sempre enriquidora de persones que, per la seva trajectÚria personal o la seva pertinenÁa a organitzacions i entitats cŪviques interessades en la construcciů del nostre paŪs, poden contribuir activament i eficientment a assolir aquell objectiu polŪtic que es considera primordial: la constituciů d'uns PaÔsos Catalans lliures, plenament sobirans i marcadament solidaris.
N'hi ha que sůn de l'opiniů que les mobilitzacions ciutadanes, malgrat arribin a ser multitudinŗries i nombroses durant un cert temps, corren el perill d'esdevenir estŤrils i amb molt poca repercussiů prŗctica, si no s'aconsegueix lligar-les d'alguna manera a qŁestions que tenguin molt mťs a veure amb la identitat nacional.
Per aixÚ, es treballa intensament en la tasca de lligar la mobilitzaciů social a una praxi polŪtica nacional. LÚgicament, aixÚ arriba a crear tensions i complicitats entre partits polŪtics i moviments ciutadans.
A la llarga, emperÚ, contribueix a implantar nivells de compromŪs nacional molt mťs intensos a l'interior de les noves xarxes no governamentals; alhora que impulsa un treball associatiu en xarxa que contribueix a enfortir la normalitzaciů nacional.
En qualsevol cas, síhi ha vist que l'increment d'una participaciů cŪvica molt mťs intensa, hi esdevť del tot imprescindible.

Cecili Buele i Ramis.
Mallorca.

««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««

El president de líOpiniů Catalana, FŤlix MartŪ assisteix al II FÚrum de líAssociaciů per la Diversitat, organitzat a Palma per la Direcciů General de PolŪtica LingŁŪstica, a la taula rodona ďLa llengua catalana en el procťs díintegraciů europeaĒ.
President honorari del Centre UNESCO de Catalunya. El Centre UNESCO de Catalunya ťs una associaciů constituÔda, l'any 1984, per representants de: Fundaciů Congrťs de Cultura Catalana, Fundaciů EnciclopŤdia Catalana, Fundaciů Jaume Bofill, Fundaciů Joan Mirů, Fundaciů per la Pau i Fundaciů Roca GalŤs. Des del mes de maig del 1995, tambť ťs membre del Centre UNESCO de Catalunya la Fundaciů Catalunya.

El secretari general de líOpiniů Catalana, Oriol Izquierdo

Miquel Sellarťs

««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««««

Associaciů de VeÔnats Santa Pagesa organitza un mercadet, dissabte dia 19 de marÁ, a partir de les 11 del matŪ, a la plaÁa del mateix nom, amb la finalitat de recaptar fons per a les activitats que vol fer líentitat, en benefici de la barriada.

El local de Picalsud Ė associaciů cultural de carŠcter cŪvic Ė durant uns dies ha estat posat a disposiciů de líAssociaciů de VeÔnats Santa Pagesa, donant aixopluc a tot quant pugui recollir-s'hi.

Membres de la Junta Directiva d'aquesta Associaciů de VeÔnats síencarreguen d'ordenar, classificar i preparar tot el material recollit: cassetes, videos, dvd, discos, juguetes, bijuteria, collars, arracades, polseres, quadrets, llŗmines, etc..

Una activitat que, sens dubte, ha de servir perquŤ hi hagi mťs persones del barri que síapuntin a colēlaborar amb aquesta entitat veÔnal que vol treballar per dinamitzar-lo i millorar-lo en tantŪssims díaspectes.

Si qualcķ vol posar-síhi en contacte mťs directe, ho pot fer: al telŤfon : 971 914626 o al c-el : avsantapagesa@terra.es.

Mercadet veÔnal a la plaÁa Santa Pagesa

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb