p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

G - Un bon grapat de gloses mal garbades

CIL | 16 Març, 2005 23:05

D’infant, amb companys d’estudis
Any 1957

Dòmine, dòmine

El dimoni li sortia - dòmine -
En forma de ca llebrer - dòmine -
Dient-li com ell sabia - dòmine -
Jo som el senyor Llabrés - dòmine… -
Dòmine, dòmine,
Dòmine, dòmine.

Vàrem anar a un golfo
Fa un parell d'anys a nedar,
Demanau-li a n'Adolfo
Que quasi s'hi va ofegar.

Era un al•lot molt petit
Que no vol cap carabassa.
Sempre senyala amb un dit,
¿que no és ver, Andreu Rebassa?

El dimoni li sortia
Batent fort a damunt s'era
I li deia, Catalina,
Jo som en Miquel Riera.

Vaig sentir un moixot pillastre
Que sempre feia miau,
Del fill era d'un gran mestre,
Li deien Tomeu Suau.

I ara és en Toni Company
Que ens ha dit amb molt de gust
Que puguem passar un bon any
I no tenguem cap disgust.

Lletra trobada en un dels quaderns de segon curs (1956-57), escrita a mà per l’autor, a llapis!

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Festes de Nadal i Cap d’Any (1)
Any 1995

Salutació nadalenca

"Teniu fred? I no escalfau?
Teniu set? I no beveu?
Teniu son? I no dormiu?
Teniu fam? I no menjau?
Teniu foc? I no correu?...
Per què, doncs, així viviu,
cercant pau, i no lluitau?"

(Poema sudenc, d'allà deçà la mar i les murades)

Que passeu molt bones Festes
de Nadal i de Cap d'Any",
- vos desitja per enguany
qui redacta quatre retxes -.

Ell ben creu que heu fet possible
que arribàs a regidor.
Per això, amb la cançó,
no vol deixar cap racó
de ca vostra ni d'on sia,
sens desitjar-hi factible
que, pertot, s'escampi un dia
la ventura i l'abundor
de qui diuen que és Senyor
des del Nord fins al Migdia.

Això sí, també voldria
que seguíssiu més de prop
tot allò que també pot
aportar el nacionalisme
a aquesta illa mallorquina
i a aquest poble, de debò.

Siguem sempre, com Déu vol,
gent feinera i lluitadora,
treballant de sol a sol,
des del bres fins a la tomba.

D'aquesta manera, un dia
sortirà el sol de debò
que escalfi l'autonomia
en què molta gent somnia
i que encara és en baix to.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Festes de Nadal i Cap d’Any (2)
Any 1996

Carta glosada a professionals de la informació local

En un dia com aquest
a vosaltres desitjam
que pugueu continuar
fent la feina de valent.

Teniu molt per informar
a la nostra bona gent
d’allò que a l’Ajuntament
fan els nostres governants.

Els barris hem visitat,
amb vosaltres i tots sols:
on hem pogut constatar
destrosses, carrers i clots;

edificis protegibles,
jutjats mai no començats,
torrents en estat terrible,
i centres ben maltractats,

zones verdes convertides
en pàrkings vehiculars,
cementeris, fora-viles,
xatarrers, i altres encants

d’una Palma que és ben nostra,
i nostra s’ha d’aixecar
amb l’empenta que hi provoca
la gent que l’ha d’estimar.

Amb arbres plantats on sia;
per exemple, dins un parc
que fins ara no en tenia
ni se sap quan en tendrà.

Trobau sempre amb molta bauxa
en Rodríguez i Bauçà,
en Llabrés i el senyor batle
i tots els qui van plegats

dins allò que es diu encara
la formació popular,
que regenta ara per ara
el govern municipal.

Entre pedrera i pedrera
nostres veus hem aixecat
per seguir aquella drecera
que ho deixàs tot ben tancat.

També fixàrem la ullada
en grans centres comercials:
volent que fos sentenciada
la querella criminal,

per haver seguit les passes
d’urbanisme concertat,
i haver fet malbé les cases
que hi havia pels voltants.

Ara ve Nadal. I en festa
tots l’anam a celebrar.
Que pugueu fer molta gresca
de tot cor vos desitjam.

Els qui feim feina diària
dins el grup municipal
per fer Palma solidària
neta i verda, més bon cau.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Festes de Nadal i Cap d'Any (2)
Any 1998

Bones Festes de Nadal!
Vos desitja amb molta força:
Només queda l'any que ve
Per a dir-ho com pertoca.

Som en temps d'acabament
D'una etapa massa torta;
Som a l'alba d'un nou temps
I d'allò que això comporta.

Ara ens queda molt a fer
Si volem bastir Mallorca
Com a terra complaent
On la Vida sigui forta

S'hi respecti el medi ambient
I s'hi ajuntin bé les forces,
Enfortint la nostra gent
Sobretot la més exclosa.

Orientada cap al vent
D'una fita molt més nostra,
S'hi respira i ja s'hi sent
L'aire d'una terra nova.

Bones Festes de Nadal
Vos desitja amb molta força
Qui vol que sia normal
Que tothom faci el que cal
Per a protegir Mallorca.

¿Què hem de fer d'aquesta terra
Tan farcida de colors?
¿Què hem de dur a la nostra serra,
Espais lliures pels voltors?
¿Què hem de fer de la mar nostra,
Del cel blau i altres racons?

Per Mallorca bé s'ho paga
Que aturem les construccions
De més túnels, carreteres,
Grans vials i casetons;
Darrera sempre s'hi amaa
La font d'urbanitzacions.

Plans "Mirall" trencats a l'hora
de fer "un somni de ciutat":
Mal remei per una Palma
Governades de dalt
¿No seria molt més recte
I també molt més normal
Que entre tots pogúessim treure
Més profit amb menys cabal?

Bones Festes de Nadal,
Vos desitja amb molta força
Que vol que sia normal
Que tothom faci el que cal
Per a protegir Mallorca.

Cecili Buele i Ramis
PSM-Ciutat.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Festes de Nadal i Cap d’Any (3)
Any 1999

Felicitació nadalenca

Bon Nadal i bones festes!
Vos desitja un diputat
Que plegats tots pugueu fer-les
Encetant un bell nou any.

Som a punt de començar
i encetar un nou mil•lenni
que ens durà a esbrinar
- com ja ens ho fa besllumar -
allò que serà un gran premi.

Via fa qui no s’atura
ni camina a l’inrevés,
si desplega a gran altura
i amb moltíssim d’interès
l’estendard de la cultura
i la senyera del progrés.

Per Mallorca bé s’ho paga
que aixequem tots ben plegats
una terra agermanada
entre pobles i ciutat.

Per Mallorca bé s’ho paga
que embrutem les nostres mans
amb la feina que ens demanen
nostres pobles, també Palma,
joves, vells, dones i infants.

Per Mallorca bé s’ho paga
que facem feina molt fina
pels carrers de les ciutats,
i per places de les viles,
més que a llocs massa tancats.

Per Mallorca bé s’ho paga
que tothom posi les mans
en aquesta bella tasca
que ens farà un poble més gran
i ens durà a seguir la marxa
de bastir la nostra casa,
amb infants, joves i ancians.

Per Mallorca bé s’ho paga
que anem sempre ben units
en aquesta gran batalla
que pertot ens encoratja
a aixecar un nou país.

Per Mallorca bé s’ho paga
que encetem un nou estil
de fer feina amb moltes ganes,
de no perdre mai el fil,
ni d’anar-nos per les branques,
sense por ni cares llargues
des de qualsevol partit:

com qui aixeca pròpia pàtria,
com qui parla llengua pròpia,
com qui impulsa ànima pròpia,
com qui aixeca pròpia casa;

com qui fa la pròpia història,
com qui mima pròpia serra,
com qui lleva pròpia escòria,
com qui sua en pròpia terra,

com qui atén pròpia cultura,
com qui renta pròpia roba,
com qui marca pròpies rutes,
com qui sembra pròpies roses,

com qui edita el propi llibre,
com qui llaura pròpia herència,
com qui fa el país més lliure,
com qui endinsa pròpia ciència,

com qui guanya pròpies metes,
com qui cuina pròpies viandes,
com qui es marca propis reptes,
com qui sana pròpies nafres,

com qui escriu la pròpia parla,
com qui balla pròpia dansa,
com qui viu a pròpia casa,
com qui vetlla pròpia cambra,

com qui esguarda pròpia guarda,
com qui duu la pròpia marxa,
com qui té la pròpia marca,
com qui vol la nació pròpia,

Així lluita i així canta
La Mallorca sobirana.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Festes de Nadal i Cap d’Any (4)
Any 2003

Nadal 2003

Qui neix pobre en un estable
I mor nu damunt la creu,
Que viu al servei dels altres
I en vol ser la seva veu,

Com pot ser que amb ulls afables
Pugui veure allò que veu
En un món tot ple de nafres,
Guerra i fam pertot arreu ?

Festes bones de Nadal
En aquest any 2003,
Et desitja un qui és
De l’Esquerra militant.

Una Esquerra que ara escampa
Amb més força avui que mai
La llavor republicana
Dels Països Catalans.

Mallorca serà esquerrana
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.

I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa un poc més sana
Que ser apèndix castellà.

Bon Nadal del dos mil tres
Et desitja un qui és
De l’Esquerra militant.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Festes de Nadal i Cap d’Any (5)
Any 2004

Molts d’anys!

Bones festes de Nadal,
Amb salut i amb alegria!

Vull que puguis començar
I passar bé tots els dies
D'un any nou que ja és a punt
D'iniciar-nos un nou cicle
Que ha d'obrir, als nostres ulls,
Altres rutes, noves vies...

Amb profund agraïment,
Pel teu gest, el que tengueres
En lliurar-me documents
Que un bon dia em trameteres,

Perquè fossin corregits,
En la llengua que ens és pròpia,
Amarant nostres escrits,
Tant originals com còpies.

Et desig, sí, de tot cor,
Que no et cansis mai d'emprar-la.
¡Usa sempre sense por
NOSTRA LLENGUA CATALANA!

Com va dir un dia el poeta,
"Jo també vull fer-hi veta".

Fent sonar la gran trompeta,
Com si fos un vell profeta
Trametent la cançoneta
Que escampà arreu del planeta
El Poeta en bicicleta:

"En la nostra llengua un dia
dictàvem les nostres lleis;
i la nostra llengua sempre
dictarà la seva llei.
No necessitam cappares
que ens duguin de la mà;
no som nins de mel i sucre,
ens sabem bé governar".

Bones festes de Nadal,
Amb salut i amb alegria!

Vull que puguis començar
I passar bé tots els dies
D'un any nou que ja és a punt
D'iniciar-nos un nou cicle
Que ha d'obrir, als nostres ulls,
Altres rutes, noves vies...


Cecili Buele i Ramis, qui s’exerceix com a Cap de Negociat, donant suport i col•laborant en les tasques de normalització lingüística, al Servei de Personal i Assumptes Generals de la Secretaria General de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Festes de Nadal i Cap d’Any (6)
Any 2004

Bon dia i bon any!

Hem entrat dins dos mil cinc
¿Amb bon peu i bona lletra?
Que hi puguem fer molta veta
Et desitja de cor en Cil.

Potser un any de molt de trull
A ca nostra i fora casa:
Bo seria veure Europa
cada dia amb més bons ulls:

Cada cop més esquerrana,
cap a tots vuit vents del món
escampant-hi la llavor
de ser més republicana.

No som cap somniatruites
que confia en un no res;
amb ma cama de pagès
vull collir més bones fruites.

Sé que apuntant a la lluna
tir les pedres molt més lluny
que pegant un cop de puny
o envestint amb molta fúria.

Per això, et desig avui,
quan som en aquest cap d'any
que no et sigui gens estrany
anar fent-hi molt més trull.

No podem afluixar gens
en la tasca que ens pertoca:
Defensem, idò, Mallorca!
Com no ho pot fer ningú més!

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Festes de Nadal i Cap d’Any (7)
Any 2005

Bones Festes de Nadal
En aquest any dos mil cinc:
Que les puguis passar en pau
et desitja, de cor, en Cil.

Som a punt d'acabar un any,
A punt d'encetar-ne un altre:
Que allò bo que esdevé un guany
s'incrementi, i no el desastre.

Defensant els drets humans
de qui sia, a casa nostra,
de qui viu molt més enllà,
de qui és lluny de nostres costes.

Amant llengua catalana
que als Països Catalans
tanta gent fort agermana:
joves, vells, petits i grans.

Treballant amb més coratge
amb la gent que fa país:
donant pas a nous oratges
que no el tornin estantís.

Aixecant una Mallorca
que pretengui ser més sana:
ajuntant totes les forces
amb la gent republicana.

Escampant nostra cultura
cap a tots vuit vents del món;
escampant-la a gran altura,
sense por ni cap fissura,
amb l'orgull de ser qui som.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 18/12/2005.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Festa dels Reis
Any 1996

Carta del PSM als tres Reis d'Orient

Ara, que ja tenc vint anys,
vos vull escriure una carta
perquè em doneu vostra gràcia,
de cap a cap d'aquest any:

que allò que són nostres temes
- de nació i ecologia -
s'enforteixin cada dia,
ja que som del PSM.

Sou tres que veniu d'Orient,
a la ciutat de Mallorca.
Som tres dins l'Ajuntament,
treballant actius i amb força.

Sé que veis amb molt bons ulls
que una ciutat com la nostra
no mereix semblar una morta
ni que hi hagi massa trull.

Per això jo també vull,
ja que tots tres sou amables,
que ajudeu els responsables
de fer fora l'aldarull.

Ells, que són els governants,
han de fer Palma més neta,
molt més lliure, amb més empenta,
al servei dels ciutadans,

I que els cotxes i les motos
semblin plomes, com a nous,
silenciosos, ben lleugeres,
fora fums, fora enrenous.

Que no hi hagi tant de brou
a les vies i a les places,
als carrers i a les terrasses,
els poquets dies que plou.

I que als barris la gent visca
més atesa i escoltada,
més feinera i animada,
més atenta i més activa.

I que aprenguin els infants
històries dels nostres pobles,
que els ajudin a ser nobles
i a créixer com els Gegants

que a les portes de la Sala
a tothom qui passa parlen
d'aquelles coses que saben:
sobre el nostre ric passat.

I que el batle i regidors
duguin buides les butxaques
de doblers que sols amaguen
idees de vividors.

¡Que no vulguin ser traïdors!
i les portin ben farcides
de fer cas a tantes vides
que es remolquen pels racons.

Ara, que ja tenc vint anys,
vos he escrit aquesta carta.
Donau-me, sí, vostra gràcia,
de cap a cap d'aquest any.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Festa de Sant Antoni
Any 2000

Gloses nacionalistes

Sant Antoni era un gran sant
Que deixà la bona vida.
I, com Sant Sebastià
Gran Patró que és de Ciutat,
Vol guardar totes les viles.

Sant Antoni guaita ara
Pels portals del Consolat,
Mentre a Palma encara aguanta,
Ben arreu encara canta
El gran Sant Sebastià.

Sant Antoni és progressista,
Sant Tià és conservador.
Per això, quan es fan llistes,
¡A un racó els nacionalistes!
¡Que només n’hi ha per DOS!

¿”Què és això”, reclama amb força,
un que va per diputat
d’un partit nat a Mallorca,
arrelat endins, alhora
que ben prest a tot l’Estat?

"Jo també vull reclamar
Llur espai per nostres illes,
Vull cantar i proclamar
A qui vulgui bé escoltar
Que són ben nacionalistes”.

Desplegant les quatre barres
Cap a tots vuit vents del món.
Desplegant-les ben ufanes,
Sense por ni cares llargues,
Amb l’orgull de ser qui som.

I desplegant nostra cultura,
Cap a tots vuit vents del món.
Desplegant-la a gran altura,
Sense por ni cap fissura,
Amb l’orgull de ser qui som.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Actes terroristes
Any 2000

Amb la “P” de Palma

És la P de la Paraula,
No és la P de les Pistoles,
És la P que Porten Pobles,
No és la P que Prenen Pàtries.

Per la Pau de la Paraula,
Pel Poc Pes de les Pistoles,
Pararem Països, Pobles,
On Perdurin Pertot Pàtries.

15/01/00 A favor de la pau al País Basc.
Glosa que va compondre i recità a la concentració convocada i realitzada davant la seu de la Delegació del Govern Espanyol a les Illes Balears, dissabte, dia 15 de gener de 2000, en demanda d’una solució pacífica a la situació problemàtica patida pel Poble Basc.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Actes terroristes
Any 2003

Santa Ponça 2003

L’onze i dotze de setembre,
- un dels dotze, el que fa nou -,
caldrà recordar-los sempre,
tant si plou com si fa sol.

Va ser un onze de setembre
- ja han passat aquests dos anys –;
tot i els morts, no vam atendre
aquest món tot ple de fam.

Fou un onze de setembre
- i ja s’han complit trenta anys -
succeí a terres xilenes:
l’esperança hi van matar.

Un altre onze de setembre
- farà prop de tres-cents anys –
van matar i varen vèncer
la nació dels catalans.

Aquest dotze de setembre
- fa un poc més de set-cents anys –
eixes costes varen veure
el rei en Jaume arribar.

Van passant tantes de coses
en el món, al nostre voltant,
que si un vol ‘nar damunt rodes
ha d’anar alerta, vetlant.

Així i tot, es repeteix
allò que qualcú anuncià:
que la dreta s'enforteix
aquest poble governant.

Despleguem nostra cultura
Cap a tots vuit vents del món;
Despleguem-la a gran altura,
Sense por ni cap fissura,
Amb l'orgull de ser qui som.

Cecili Buele i Ramis, Militant d'Esquerra Republicana a Mallorca. Santa Ponça, 10 de setembre de 2003.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Onades migratòries promogudes pel Pla Mirall
Any 1999

Gent d’Àfrica a Mallorca

Pel vostre bé, africans,
no en vengueu més a Mallorca,
perquè el Govern Balear
vos hi duu ben enganats
a cavar les vostres fosses.

Crua advertència que arriba en forma de glosa malgarbada.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Mort de gent amiga (1)
Any 1995

Jaume Serra i Obrador
(Militant del PSM)

M’agradaria esser capaç
de poder dir-vos tot quant
sé sobre en Jaume.
Però m’hauré de limitar
a recordar i fer presents,
davant de ses despulles,
algunes dades breus
sobre aquest gran i bon company nostre,
amb qui hem compartit tantes i tantes situacions.

Sé que en Jaume va morir ahir mateix,
dia 3 de desembre, per ser exactes,
a l’hospital de Son Dureta, de Palma.
Hi havia acudit, com en altres ocasions,
perquè fos atès, entre d’altres doctors,
pel nostre entranyable company i amic, en Nofre Pons.

Sé que en Jaume tenia moltes ganes de viure.
I que, al mateix temps,
sobretot aquests darrers dies,
també era ben conscient que li quedava poc temps
per romandre en aquest món.
Com venia a dir-nos amb paraules balbucients despusahir al vespre,
davant na Magdalena i en Patrici,
quan anàrem a veure’l a la clínica en Tià Serra i jo mateix .

Sé, com tots vosaltres sabeu molt bé,
que en Jaume és un home d’una sola cara.
Tot un home del país,
perquè és tot un home defensor aferrissat de la nostra terra,
la nostra gent, la nostra llengua, la nostra llibertat, la nostra independència.
Per això mateix, és un home feiner,
entusiasta, il•lusionat,
obert a la construcció democràtica del nostre planeta,
identificat plenament amb les lluites més dures
de la classe obrera d’arreu del món.

Sé que en Jaume,
mentre la salut li ho va permetre,
no se’n perdia ni una,
de les convocatòries que es feien,
en qualsevol circumstància,
fos allà on fos.
Hi intervenia molt activament i molt enèrgicament.
Es veia que hi posava els cinc sentits,
les dues mans, tot el seny i tot el cor:
tant quan es tractava de participar en reunions,
com quan acceptava figurar a les més diverses llistes,
com quan arribava l’hora de fer campanya,
com quan s’apuntava a ser el militant més actiu
en la venda de loteria de Nadal.
Des que s’hi afilià,
després d’haver militat a les files comunistes,
sempre i pertot arreu en Jaume ha estat tot un home del PSM.

Sé que en Jaume,
després d’haver viscut les mil i una peripècies
com a exiliat al nord d’Àfrica,
concretament a la ciutat d’Alger,
i també a la capital francesa, París,
ha romàs sempre feel a les seves conviccions més profundes,
fins i tot a la mateixa hora de morir:
un taxista excel•lent,
un pare ben cuidadós de na Virgínia i en Patrici,
un marit bon acompanyant de na Magdalena,
un bon company de viatge per a tots nosaltres,
un militant ben convençut...

No resulta gens estrany, doncs,
que les Joventuts d’Esquerra Nacionalista
nomenassin en Jaume Serra Obrador
com el seu President Honorari,
com qualifica Antoni Marimon
al seu llibre recent “Entre la realitat i la utopia”,
“un veterà lluitador antifranquista
que havia estat exiliat”.
¿Quin millor president podia tenir aquesta organització juvenil autònoma?

Sé que a les nostres trobades
ja no tornarem a sentir dir aquell característic “señores, señores”
– seguit o precedit sempre d’alguna casta de convit
a prendre part activa en alguna acció política -.

Tot això ho sé i ho sabem tots.

També sabem, emperò, que,
si les primeres vint-i-quatre hores d’absència d’en Jaume,
han estat ben amarades d’un fort i amarg dolor,
les hores, els dies, els mesos i els anys que han de venir
també romandran sempre ben marcats
pel gran i bon exemple que en Jaume ens ha deixat
amb la seva conducta política.

¡Visca en Jaume Serra!"

03/12/95 Mort del militant del PSM, Jaume Serra i Obrador.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Mort de gent amiga (2)
Any 1999

A la mort de Jaume Moncades
(Militant del PSM)

A en Jaume Moncades i Boyeres,
quan fa un any que partí i se n’anà
cap a terres llunyanes, celestes,
des d’aquesta senzilla gran llar.

Hem trobat a faltar el teu somriure,
Te n’anares, fa un any que passà.
Però el record del teu mode de viure
Ens empeny a seguir caminant.

Te n’anares un jorn, aquell dia,
Tres setmanes després d’haver nat
Un govern que a Mallorca establia
El progrés de quedar en nostres mans.

Fores tu qui amb tantíssimes dèries
Que escampares durant tant de temps,
Conseguires farcir les artèries
De sang nova de pels quatre vents.

Sóu dos jaumes que us heu avançat
A fer passes endins de la terra;
l’amo en Pep ben segur que heu trobat
I tants d’altres, Moncades i Serra,

Que lluitàreu ben fort i al costat
De qui feren molt dura la guerra
Per poder viure amb més llibertat
Saboroses democràcies més fermes.

T’hem de dir, amic Jaume estimat,
Que seguim tes petjades més fondes:
¡Lluitarem pel que tu has lluitat!
¡Volem fer de Mallorca una fona

Molt més lluny cada dia apuntant!
Fins que arribi el moment en què tota
Se transformi en país benestant.
Que la gent que hi viu sia molta

Que treballi pel que has treballat
Que l’estimi com l’has estimat,
La valori com l’has valorat.
La defensi com l’has defensat.

Hem trobat a faltar el teu somriure,
Te n’anares, fa un any que passà.
Però el record del teu mode de viure
Ens empeny a seguir caminant.

25/08/99 A la mort de Jaume Moncades.
Amb motiu de la mort del militant actiu del PSM, en Jaume Moncades i Boyeres, ell composà una glosa que va llegir a la missa funeral que se celebrà a la parròquia de l'Encarnació de Ciutat, amb motiu de la celebració del primer aniversari d'aquella defunció.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Mort de gent amiga (3)
Any 2000

Encara més amable!
(Jove Religiosa Trinitària)

Per això, t’escric a tu, amiga Maria,
perquè saps el que et dic, i dir voldria.
Però no sé quins mots són que més caldrien,
En moments com aquest en què l’amiga
se n’ha anat cap enllà, lluny d’eixa vida:
Tu saps bé qui, amb l’amor, en aquells dies,
Féu un munt de brutors i porqueries...

Amb na Dolors,
visquí d’amors,
de somnis i utopies.
Va ser per a mi
com un estel
lluent dins la gran fosca.
Em conduí
per caminois
farcits de gran bellesa.
Férem plegats
allò que es diu
un llarg camí de lluites.
Patírem junts
l’esforç
de fer ben net misèries.

Sentir-me sol,
i veure’m
dins sos dos ulls tendres.
Mirar son cos
de daina fràgil,
de cop sec bellugadissa.
Sentir sa veu,
tan dolça
I alhora tan germana.
Fer-li abraçada
d’amic, d’amor,
de místic i de mascle.
Em féu sentir
ben fort mon cor
quan es batega.
Em féu morir
a tantes d’ombres mortes.
Va ser per a mi
aquell amor primer,
fins ara,
que em captivà
del cap fins a les cames.

I ja no hi és,
aquí entre nosaltres.
Ja se n’ha anat
on s’adormen els àngels,
on s’ha acabat tot el patir,
ferides i misèries,
on no hi ha més
que llum i amor i vida com a dèries.

¿On ets, Dolors,
amor secret de qui somnia
veure’t de nou i ben plena de vida,
i abraçar-te altre cop com aquell dia,
i veure’t ben a prop de qui et remira,
i tocar-te la pell de dona fina,
i fruir dels teus llavis que somriuen,
i escoltar altre pic ta veu tan rica,
i llegir els teus escrits de lletra prima,
i mirar-te que em mires amb ulls nítids,
i que em dones ta mà amb energia,
i que la teva presència m’asserena,
i que m’omples de fe i d’alegria?

¿On ets, Dolors, la meva gran amiga,
l’amor secret de qui encara et somnia?

¡Què molt t’enyor,
amiga inoblidable!
Veig que ets per a mi
Mon gran amor estable:
Massa secret per no ser veritable...
Massa profund per no ser avaluable...
Massa valuós per no ser desitjable...
Massa robust per no ser perdurable...

¡Tan diví sembla que esdevé indemostrable!

¡Allà on ets,
amiga inoblidable,
encara et veig
moltíssim més amable!

Per això, t’escric a tu, amiga Maria,
perquè saps el que et dic, i dir voldria.
Però no sé quins mots són que més caldrien,
En moments com aquest en què l’amiga
se n’ha anat cap enllà, lluny d’eixa vida.

12/02/00 Mor a Loja (Granada) María Dolores Fernández Ramos, Religiosa Trinitària.
Havia treballat com a missionera al Perú, al barri limeny de Puente Piedra, des de l’any 1971 a 1980.
Havia nascut a Arenas del Rey (Granada) el 14 de juliol de 1945.
Després de dedicar els seus darrers 20 anys de vida al poble de Loja, hi va morir com a conseqüència d'una llarga i molt dolorosa malaltia.
Ell volgué dedicar-li aquesta glosa, que lliurà en mà a una de les seves germanes...

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Mort de gent amiga (4)
Any 2001

Al patriota glosador,
En Vicenç de Son Rapinya
(Militant del PSM)

Fa vuit dies que junts ens trobàvem,
A la creu de vorera de mar, (Santa Ponça)
En un punt on plegats recordàvem
Com allà el rei en Jaume arribà.

Aquella és la vegada darrera
Que tenim la gran sort de tenir
En Vicenç amb nosaltres fent festa,
Glosa i cava i te compartint.

Amb les gloses que fa, en Vicenç,
Defensant el país i la terra,
D'una forma senzilla convenç
Gent del pla, de la mar i la serra

Ara som en un temple fent pinya,
Recordant que en Vicenç se n'ha anat,
Ell qui sempre dugué a Son Rapinya
L'orgull gran de ser un bon ciutadà.

¡Vicenç nostre, fa dies partires
Tot cap dret a fruir l'altre món,
On trobares companys que moriren
Lluitant sempre per un molt millor!

T'has trobat ja, Vicenç, amb ton Déu,
Mare i pare de tota criatura;
Amb els braços oberts, bon fill seu,
T'ha acollit ja allà dalt, a l'altura.

15/09/01 A la mort d'en Vicenç de Son Rapinya (glosa).
Amb motiu de la mort sobtada d'en Vicenç Martorell i Gual, "en Vicenç de Son Rapinya", se li va ocórrer de dedicar-li una glosa malgarbada.
La va llegir a l'església parroquial de Son Rapinya dia 18 de setembre. A la missa funeral que s'hi va celebrar, en record seu, i que va presidir el rector de la parròquia, Mossèn Jaume Ribes, hi havien acudit nombroses persones, familiars i amigues d'en Vicenç, com també militants del PSM-Entesa Nacionalista. (Escrit publicat a l'ESTEL, dia 1 d'octubre de 2001)

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o

Mort de gent amiga (5)
Any 2005

A Joan Pau II, papa
(Al llibre de signatures del bisbat de Mallorca)

Heu estat com un pare que estima
l’infant pobre amb amor preferent!
Ajudau-nos a ser aquesta gent,
Que, aixuxí, duu envant la família.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Cops baixos encaixats (1)
Any 2003

M’he quedat així com veus

M’he quedat estabornit,
per l’oblit en què deixàreu
aquell llarg i extens escrit,
del qual tots plegats passàreu:
Consider que m’heu traït!

M’he quedat estormiat
amb el cop que m’envergàreu
dia 20 del mes de març,
quan, plegats, tots m’enganyàreu
i em deixàreu mig baldat.

M’he quedat estemordit
pel cop baix que m’entimàreu,
que em féu perdre els cinc sentits:
amb la boca m’alabàveu,
mentre anàveu fent-me el llit.

M’he quedat estormejat.
Ara tenc la boca closa
per la por d’anar avançant
i d’anar fent massa nosa
a un projecte nacional.

M’he quedat estormeït
per la gent que ha fet la passa
de deixar companys ferits,
sense ajut, sense cap gasa,
com si fóssim maleïts.

M’he quedat així com veis.
No faig comptes fer de bades
gens de cas a allò que deis:
¡Nostre poble va fent passes,
mirant més allò que feis!

Per això, deman amb força,
que prengueu amb més delit
nostra tasca per Mallorca,
sense embulls ni altres desigs
que els de fer-hi el que ens pertoca,

com a gent d’un bon partit
que roman a totes hores
a l’aguait de fer l’envit
a eixes veus que fort ressonen
mantenint d’altres sentits.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o o-o-o

Cops baixos encaixats (2)
Any 2003

Requaranta mil dimonis de monosíl•labs tan seguits...

Que hi ha res de nou, Cil? -
se'm va dir un jorn,
de part d'un qui
em vol fer dir
dos mots de seny -.

Doncs, sí, tu, clar.
Jo en som bé un,
dels que creu, sí, que s'ha de dir
que és ben clar
tot quant es fa.
Saps què et vull dir?
Què vols que et dic?
Doncs és ben cert.
Jo t'ho vull dir en uns pocs mots;
Breus, clars i durs
i ben curts mots:

Jo no sé si ja és per mai més.
Sí sé ben cert que ja et puc dir
que jo ja no hi juc pus mai més,
en un joc que s'ha vist tan clar
que és tan vil,
que és tan brut,
que és tan car…

Quin fum feim, tu,
al cap i a la fi!
On tu veus clar que hi ha fum,
saps ja ben cert que hi ha foc;
on tu veus clar que hi ha foc,
saps ja ben cert que hi ha llum;
on tu veus clar que hi ha llum,
saps ja ben cert que hi ha sol;
on tu veus clar que hi ha sol,
saps ja ben cert que hi ets tu;
on tu veus clar que hi ets tu,
saps ja ben cert que hi som ben pocs.

Vés! Un cop més
t'ho torn a dir
ben clar, a tu,
que ets un dels sers
de més gran seny:

Que jo ja no hi juc pus mai més;
que jo ja no hi vull fer res pus;
que jo ja no hi puc dur res més;
que jo ja no hi sé dir res pus!

Tant en un camp
tot ple de blat o flors,
on veus la llum
del cel més blau del món;
com a la llar,
on vius amb l'ai al cor;
com si és al llit,
on dorm ton cos de carn;
com a la mar,
o al llit d'un riu molt net…

Per tot tu veus
que res no és mai com cal.
Per tot ho sents,
que no hi ha res de res
com ha de ser.

Tu saps ben cert
que és molt més bo de dir
que no de fer;
i és molt trist i dur.
Tot el que hi ha
a prop de tu i de mi,
la mar i el bosc,
la llum del sol, la nit...

Bé. Per si de cas, jo compt amb tu.
Per sort, jo compt amb tu,
que ets un de tants de sers
que té la fe tan gran
com per fer front a tot el que no vol
que un món nou i molt més bell,
que un món ric i molt més just,
que un món net i molt més verd
que un món dret, amb molt més cor,

s'aixequi prest, s'escampi molt,
rebroti fort i a tot arreu.
També aquí, entre tu i jo,
amada illa
que ets Mallorca!!

Dilluns, 26 de maig de l'any 2003.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Menyspreus infligits a la llengua catalana
Any 2000

Decret 100/1990

Un bon dia de novembre,
L'any noranta al segle vint,
Vint-i-nou jornades fetes,
Per no perdre mai el fil,

Besllumant ja l'any dos mil,

Decidiren promulgar-hi
Un decret amb molt més pes
Que un dictat parlamentari
Mai per mai encara pres.

A tothom va ser remès:

“Es fa sebre a nostra gent:
Mantenim la llengua pròpia,
Escampem-la als quatre vents,
Defensem-la com pertoca”.

Amb les ungles, dents i solfes.

És la llengua catalana
que parlam pertot arreu
de la nostra Part Forana,
tant si ho creus

com si no ho creus.

És la llengua catalana
Que parlava en altre temps
Pels carrers vilans de Palma
Una munió de gent.

Hi bufaven altres vents.

Volen baixos aquests tords,
Sonen fluixes eixes cordes,
Omplen l'illa d'arbres bords.
Més que fer allò que pertoca,

S'hi embulla més la troca…

Amb un Pacte de Progrés
Governant les nostres illes,
Hem de fer encara molt més,
per Ciutat i Foravila,

tionant sia com sia.

Una llengua com la nostra,
Que ha passat tants d'entrebancs,
És un bon motó de mostra
Que el futur es fa lluitant

Amb coratges incessants.

Escampem la nostra llengua
Cap a tots vuit vents del món,
Que hi romangui falaguera,
Amb l'orgull de ser qui som.

No ho dubteu: siau qui sou!

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Casament de periodista

Aixuxinetes!

La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.

El bon amic Agustí
M’ha demanat unes gloses
Amb motiu d’aquestes noces
Que ja són just su-aquí.

Com que ja és de tots sabut
Qui em diu “disciplinat”,
Per la barba haver deixat
I tenir aspecte barbut,

Amb les ganes que he tengut
De trobar qui m’imitàs
A fer gloses, he cregut
Que en podia ja iniciar:

La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.

Jo no som qui per anar-li
A contar coverbos grossos;
Ella en sap més que els meus ossos
De triar allò que més valgui.

N’ha vistes tantes passar,
I n’ha sentides ja tantes
Que té pit d’endevinar-les
Abans que no hagin estat.

Escriu fi, i amb agudesa
Endevina el pensament
De qui amb tota rapidesa
En faria una mestressa
Ben enfora d’un convent.

Tots els racons que són públics
L’han vista sovint passar;
Sap molt bé on ha d’anar
Perquè en surtin uns mots únics,
Com aquests que, en esser púdics,
Tots podem tornar a glosar:

La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.

Fins ara a l’Ajuntament,
Al Consell o al Consolat,
Na Nekane sempre ha estat
Periodista amatent.

I també pel Parlament
Com aquell qui diu “astuta”,
Sempre escolta, llavors apunta
Tot quant diu tota la gent,

Tant aquella que governa
Com aquella que no té
Cap altre entreteniment
Que el de baix engalaverna.
Pensa-hi bé, Nekane ferma,
Cal més seny i enteniment:

La Senyora Miren Nekane
Domblás i, a més, Hermoso
Ha decidit de casar-se
I de tenir un “esposo”.

No debades a Mallorca
Vas venir a treballar;
Solcs obrint, llavors sembrant,
De feina no n’has fet poca.

Per això ara et pertoca
Recollir i arreplegar
Els bons fruits que vas conrar
En haver canviat de troca.

¿Que no és ver que a aquesta Roca
sempre hi fa molt bon estar?
Idò bé, Nekane forta,
Ferra’t bé, que ara et pertoca...
Endinsar-te dins la mar.
BON VIATGE!

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Gent culta mallorquina
Any 1999

Sopar de matances

En Felip m’ha convidat
A venir aquí a sopar
De matances i a parlar
De cultura i altres arts.

Jo no sé allò que diria
Ma padrina, si me vés,
Ella, sí, en sabia més
Que jo de la pagesia.

I si mumare em sentia,
Que va ser dona pagesa
Jornalera a Santa Cirga,
On venia a collir metles
Cada estiu durant molts dies!

Ben segur també em diria:
"¿I què fas aquí, fill meu?
Que t’afiquis més valdria
En allò que és molt més teu..."

Així i tot jo avui voldria
Fer lloances de pagès
D’un costum encara estès
ben arreu de la nostra illa.

Sí record que, de menut,
Ni tan sols feia l’alçada
Del que en diuen ca assegut,
Vaig anar alguna vegada
No molt lluny d’eixa contrada
A matances de peluts.

¿De peluts? Ho record ara.
Pelut era el porc estès
Que, penjat de la romana,
Pel cap baix feia bon pes.

Pelut era el matancer
I peluda era la coa,
Pelut era el jornaler
I peluda Madò Estora
Peluts eren els budells,
Ben peluda era l’estopa
Amb què uns homes molt feiners
Hi calaven foc a estones.

Però bé, això no és cultura;
Més tost sembla un desgavell!
Qualque toc pel meu clotell
M’arribava de l’altura,
Quan mos dits, amb la freixura,
Relluïen d’oli plens.

Jo ho tenia mal de fer
Veure aquelles greixoneres
Tan farcides i tan belles
Del frit tendre més coent.

Quan ja no podia pus,
Al rodol tot ple de gent,
M’ho mirava de reüll,
Si ningú hi posava l’ull,
Jo hi posava el dit de més.

Cata-cloc! Arribava aspre
La mà plana de qualcú
qui em deia: ¿Què fas tu,
Amb aqueixes mans de frare
Que tot lo dia reclama,
Si ningú ha donat el sus?

Valga’m Déu, quina diada
Era aquella d’Ariany:
La família arreplegada
Quan tothom allà deixava
Tota porta clau al pany.

A Ciutat era la fam,
A la vila grans panxades,
Les coses eren més clares:
Massa pa no fa mal any.

A l’Associació cultural
Que organitza aquest sopar,
Hi dedic aquest glosat
En que sia malgarbat.

“Canonge de Santa Cirga”
Quin bell nom per recordar
Que Mallorca ha de durar
Sent Mallorca cada dia.

Amb costums i tradicions,
Amb malnoms, cases antigues,
Amb ballades i cançons,
Flabiols i xeremies...

Un país hem d’aixecar
Molt més culte i solidari,
Molt més verd i hospitalari,
Molt més noble i sobirà.

Bon Nadal i bones festes!
Vos desitja un diputat.
Que plegats puguem refer-les
Encetant un bell nou any.

Per Mallorca bé s’ho paga.
Que a més de fer les matances,
Així lluita i així canta
La Mallorca sobirana.

10/12/99 Sopar de matances a Portocristo. (Publicada a MALLORCAWEB, dia 10 de desembre de 1999) SOPAR DE MATANCES. Parlament de Cecili Buele, Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, amb motiu del Sopar de Matances que organitzà l'Associació Cultural "Es Canonge de Santa Cirga" a Portocristo 10 de desembre de l'any 1999.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Gent balladora a Ciutat
Any 2000

De gresca amb Al Mayurqa

Si sou gent que molt desitja
Que hi hagi un nou Ajuntament,
Besllumant l’hora que arriba
De posar-hi una altra gent,
I de fer un canvi de guia
Que hi governi amb més esment:

Pitjau fort rera Al Ma-yurqa,
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.

Visca sempre amb molta força
La cultura, el nostre ball;
Redrecem nostra Mallorca
Amb ballades populars.

Volem tots anar de gresca
Per les places de Ciutat,
Quan fa sol i quan fa fresca,
Quan fa sec o està banyat.

Pitjau fort rera Al Mayurqa
Aquest grup tan popular
Que ens senyala bé la ruta
Per on hem d’anar plegats.

“ANEM DE GRESCA” representa el tercer treball discogràfic d’AL MAYURQA. Es va presentar en públic, a la barriada des Vivero de Palma i a la vila de Santa Eugènia, al mateix cor de Mallorca.
Va voler agrair al grup AL MAYURQA que l’hagués volgut triar com a presentador d’aquell acte.
Com a regidor de l’Ajuntament de Palma, en representació del PSM-Nacionalistes de Mallorca, estigué molt content de col•laborar tan directament amb aquest grup d’amics tan entranyables, i de dir-hi algunes coses que considerava que podien interessar...

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Gent compromesa, amb ganes
Any 2005

CAPDRET A CA NOSTRA

Me’n torn a ca nostra,
Devora na Lina,
Mumare, grans dones,
Mumpare i família.

Me’n torn a ca nostra,
El Vent ja m’hi espitja,
La veu de Déu sona,
Amb el Fill de Maria.

Me’n torn a ca nostra,
Després de grans lluites
Amb totes mes forces
Arreu del món duites.

Me’n torn ca nostra,
A la Terra deixant
Com qui fa gran roda
Mes grans amistats.

Me’n torn a ca nostra
I vull demanar
Visquem sempre enfora
D’anar destrossant

El món, casa d’altri
Que hi vulgui habitar:
Que mai enlloc falti
El que Déu hi posà.

Me’n torn a ca nostra
A na Bel vull deixar
Tot quant és ben nostre:
“T’estim d’allà dalt!”

Cecili Buele i Ramis

El darrer dia del mes de febrer de l’any 2005, A punt d’entrar dins el - per a mi – tantes vegades malaurat mes de març, aniversari de tantíssims d’esdeveniments polítics, familiars i personals...

F S M a

Una nova criatura
Va gestant aquí, a Mallorca,
La gent que no sols perdura,
Va creixent amb molta força!

Foren més d’una trentena
Les que ompliren a vessar
I deixaren quasi plena
La bella sala d’estar.

N’hi ha molts que encara creuen
Que aquest món pot canviar;
Transformant allò que veuen,
Capgirant-lo dalt a baix.

Gent ben jove i gent major,
Gent de Palma i Part Forana,
Gent que viu amb moltes ganes
D’aixecar un món millor.

Obre espais de llibertat,
On hi pugui dir la seva
Qui desitja i molt anhela
La Mallorca del demà.

No volem tornar al passat
Allunyat dels nostres dies;
Hem d’obrir unes altres vies
Que comportin benestar;

No només als pocs de sempre
Que han viscut ran del poder;
També als altres que potser
Han portat més buit el ventre.

Fites clares com aquesta
Val la pena assenyalar:
Als darrers dies de maig
S’hi farà una gran festa.

Una gesta ben sonada
Que s’haurà de preparar
Entre tots els que desitgen
A Mallorca treballar.

Mentre es prepara la celebració d’un esdeveniment cívic d’importància cabdal per als moviments socials, el segon Fòrum Social de Mallorca a fer-se els dies 21 i 22 de maig de 2005, s’afanya a contribuir a engrescar més gent en aquesta trobada, oberta a la participació de totes les entitats cíviques que ho desitgin.
Seguint les pautes assenyalades al Fòrum Social Mundial de Portoalegre, cal crear espais oberts on exposar opinions, suggeriments, idees o iniciatives, tendint a construir aquella altra Mallorca que es vol per al futur, la Mallorca que es considera ben possible.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Eleccions generals espanyoles (1)
Any 2003

Posa-m’hi la creueta!

Són a prop les eleccions
Al Senat, vull fer-hi veta!
Et deman amb il•lusió
Que damunt la papereta
Posis, TU, bé la creueta
Que em durà a ser Senador.

Responent-li d’altres glosadors, l’escometen i diuen:

Benvolgut Cil, ja et vaig dir
que tens la meva creueta.
Posa'ls tots a l'estaqueta
fes-los treure la careta,
i lluita-ho tot pels d'aquí.

De Pòrtol, de Marratxí
i de Mallorca sencera
estam amb tu, aquesta és vera,
per Espanya conquerir.
Biel Massot

Enmig de tant de femer
que no és des budell cular,
és del Partit Popular,
ja és clar que te votaré,

i tots els de la família
que som pocs, mes llaminers,
'nirem a votar els primers
perquè endins tenim la fília
d'anar contra els botiflers.

No volem el seu pastís
ni beurem la seva sopa;
no en som part d'aquesta tropa
que té l'honor estantís.

Per déu, la pàtria i el rei
votaran els del pepé,
i si guanyen em rompran
l'ànima i el peroné,
puix ma llengua esclafaran.
Jo, per posar-hi remei
ben segur que et votaré.
Bernat Nadal

Il•lusió veig que no en manca,
llàstima que no hi poguem arribar
a pasturar dins aquesta tanca,
però per la nostra creueta no paseu ànsia.
Joan Miquel Monjo

Voleu que posi una creu
a damunt sa papereta?
Que fareu sa feina neta,
i sereu sa nostra veu?

Si és així, no temeu,
que podreu ser senador
amb una creu, o millor,
amb moltes de paperetes
de persones molt condretes
que vos creuen un senyor!
Miquel Sbert

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Eleccions generals espanyoles (2)
Any 2003

Gloses de campanya electoral

A tribunes com aquesta
Saps que hi fa de bon parlar,
Davant tanta gent xalesta
Que és aquí amb cara de festa
Decidida a anar a votar.

Repassant candidatures
Al Senat i al Congrés,
Tant de joves com madures,
Jo només n’hi destrio una
Que comporti més progrés.

Mallorca vol diputades
Que treballin pel país,
Com ho sap fer bé na Nanda
Donant canya i molt més canya
En nom dels quatre partits.

Jo faig comptes anar al Senat:
De Mallorca n'hi van tres.
Ara sols som candidat,
Però em veig amb molt de pes:
I sé cert que amb un no res,
Buele serà molt votat!

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Polítiques locals (1)
Any 2004

Cap com aquesta, per devers Son Reus

Hi ha coses que passen a Mallorca
i mai per mai no s’hi havien vist com ara.

Què és això d’anar a veure i badocar
davant tones i més tones embalades
d'aquells fems tan ben embolicats
que, fent pinya, s'assemblen a muntanyes?

Què és això de sentir dir als gerents
d’una empresa que esdevé l’encarregada
d’eliminar-hi tota sola tots els fems:
“Eixes eines que tenim ara no basten,
n’haurem d’aconseguir més en poc temps”?

Què és això d’inaugurar incineradores,
Segons diuen les més noves i modernes
Si, com veim, molt sovint s’engalavernen
i per fer-ne la feina ja no donen?

Què és això d'anar deixant estormiada,
amb periòdics i insofribles increments
de tarifes i de quotes i d'invents,
tanta gent que només veu que "paga i paga"?

Què és això de presenciar, fort i no et moguis,
vés de quina manera que es barallen
per allò que no han gosat fer junts encara
els cappares escollits perquè ho resolguin?

Què és això d'anar fent espectacles
que resulten ja del tot oiosos
tant al nas, les orelles, ulls plorosos,
com al bon gust i al més bon tacte?!

A Mallorca, des de temps immemorial,
no s’havia vist mai d'un cap a l'altre
que hi hagués un renou tan infernal
per resoldre un problema fet desastre!

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Polítiques locals (2)
Any 2004

Quin comportament polític!

Molt sovint se xerra massa,
S'ha d'aprendre a escoltar més.
Altres pics n'hi ha que callen
Quan haurien d’haver après
Que un polític fet a casa
ha de sebre estar allà on és.
¡Quants de pics paraules falses
Fan de sostre a un no res!

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Polítiques locals (3)
Any 2004

Contenidor molt mal posat durant molts dies

Catalineta, a on sou?
No vos podeu amagar:
Qui més qui manco vos cerca,
Vos vol veure governar.

Que no veis quin desgavell:
Un contenidor tan gran
Que ha posat l’Ajuntament
En un pas per a vianants!

A qui no sap on està
Li puc dir amb veu ben ferma:
Al carrer de Ticià,
Cantonada de Blanquerna.

Publicada al Diario de Mallorca dia 9 d’agost de 2004.

o-o-o
o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o
o-o-o

Gent republicana (0)
Any 2004

A Llorenç Antich ‘Mora’

Tu que sempre et definies
com a roig republicà,
i que tan bé t'expressaves
en l'idioma català;
ara saps el que et pertoca,
quan et trobes allà dalt:
defensar amb totes les forces
que els Països Catalans
ja no tractin pus Mallorca
com si fos un ser estrany.

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Gent republicana (1)
Any 2004

Emili Darder Cànaves,
Batle republicà de Palma

Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.

Als vint anys va ser metge amb totes les llicències,
Estudià a València, es doctorà a Madrid;
Allà, de cirurgia, n'adquirí bé la ciència
I aquí la medecina, la féu a consciència,
Amb el més gran delit.

Emili Darder, metge, va ser batlle de Palma
Hi féu una feinada en cultura i sanitat.
Abans va fer esforços com màxim responsable
De tots dos camps alhora, li van donar la fama
De ser home assenyat.

Arriba el gran desastre, s'aixequen els feixistes,
A un batlle que treballa com bon republicà,
Li fan consell de guerra, sentència ben prevista,
I en un castell tan tètric, malgrat la bella vista,
A mort l'han condemnat.

Amb seny asserenat i amb serenor assenyada,
Segut a una cadira s'enfronta aquí amb la mort;
Vora aquest mur de pedra, no ho dubta, l'ha trobada:
Aquí és on més desitja salut republicana
A qui pertoqui en sort.

Avui són molts alumnes que amb mètodes més àgils,
S'adrecen cada dia cap a Son Cotoner:
Allà s'aixeca un centre d'estudis secundaris,
que en nom d'aquell gran metge, ajuda que es preparin
Com va fer en Darder.

També hi ha un altre centre, en una altra barriada,
Que porta el nom del metge que va regir ciutat,
Allà, en aquella zona, s'hi atén la gent malalta,
O aquella que precisa sempre que li fa falta
Tenir metge al costat.

Si aquell any trenta-nou les dretes s'imposaren,
L'esquerra progressista ha de vèncer en aquest any.
El viu record d'un Costa, molt clara eina dretana,
Comenci aquí, avui dia, a ser ben superada
Pel de n'Emili enguany.

Mon cor estima un batlle més gran que una fageda,
Més àgil que el vol d’àguila, més roig que un cirerer;
Conserva de ses passes el bon record perenne,
Avui com mai valora l’enardidora gesta
Que va fer en Darder.

Ciutat, 8 de febrer de 2004.
Cecili Buele i Ramis, candidat d’ERC al Senat per Mallorca, dins la coalició electoral "Progressistes per les Illes Balears" (PSM-Entesa Nacionalista / Esquerra Unida / Els Verds / Esquerra Republicana de Catalunya)

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Gent republicana (2)
Any 2004

La revolta dels Agermants

Amb molt seny asserenat,
Amb gran serenor assenyada,
Recordem l’Agermanat,
Mirem bé per què lluitava.

Quan Mallorca es va quedant
Com una illa ben petita,
Sense cap valor pesant
Ni cap altre punt de vista
Que l’indret on ‘nar a xuclar
Més doblers i també vides,
Per Castella defensar,
Ampliant-ne les conquistes...

És llavors quan hi sorgeix
La revolta agermanada
Que diu ¡Prou! I exigeix:
S’acabi d’una vegada
Tot el pes que oprimeix
Tant la vida ciutadana
Com la vida del pagès
Que viu a la Part Forana.

L’any mil quatre-cents cinquanta
I durant dos anys seguits
Mallorca lluita i aguanta
Amb revoltes dels seus fills.

De la Part Forana, gent
Qualcú es posa a dur el timó,
Tots a l’ordre d’en Simó
Que es diu “Tort” i Ballester;

I s’aixeca en Joan Crespí,
A Ciutat, contra la infàmia,
D’haver de donar el pit
Per unes causes malsanes.

I sorgeix Joanot Colom,
Que és d’arrel felanitxera,
Ell sí lluita amb molt d’aplom
Com en lluita guerrillera.

Set famílies mallorquines
Reben títols de noblesa:
És la paga que els arriba
De part de la reialesa

Han romàs sempre tan dignes
I han mantengut la puresa
De restar sempre fent pinya
Entorn d’una reialesa
Que en una terra que és illa
S’ha farcit de gran riquesa.

Han passat més de cinc segles,
Des d’aleshores ençà.
I segueix essent tan feble
El tarannà castellà
De reconèixer unes terres,
D’uns pobles vius respectar.

Prô Mallorca és esquerrana,
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.
I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa un poc més sana
Que ser apèndix... castellà.

Mallorca, 7 de febrer de 2004. Cecili Buele i Ramis, candidat d’ERC al Senat per Mallorca, dins la coalició electoral “Progressistes per les Illes Balears” (PSM-Entesa Nacionalista / Esquerra Unida / Els Verds / Esquerra Republicana de Catalunya)

o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o--o-o-o

Gent republicana (3)
Any 2004

L’Europa que volem…
Més solidària!

No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és l’Europa somniada,
Després de tantes guerres ben marcades,
On gaudir de la pau per a conviure.

No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és la casa que volem!
Aixecar-ne, està clar que junts podem,
Tota una altra més plena de somriures.

No és la nostra l’Europa doblerera!
No és la nostra la del gran capital!
És la nostra espai lliure pels infants,
Una terra feta dona, veu, poeta.

¡És possible trobar qualcú que cerqui,
com el cranc, anar d’anques enrera,
deixant d’altres drets a una vorera,
restablint, en el fons, vells privilegis!

Llibertat i igualtat només ens queden
[@

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb