p i c a l s u d

Espai ocupat per qui, amb una mica de seny i no poc ímpetu, pretén contribuir modestament, des de Mallorca estant, a enfortir i consolidar uns Països Catalans lliures i sobirans, cultes i republicans, solidaris amb la resta de pobles del planeta - sobretot amb els del Sud -. A càrrec de: www.cecili.cat

C - Davant Constitució europea

CIL | 28 Gener, 2005 19:38 | latafanera.cat facebook.com google.com technorati.com

Davant la Constitució Europea

(Al final de la pàgina, a baix de tot, pots escriure el comentari que vulguis dins el requadre del Text, i enviar-lo. Em faràs ben content. Salut. CIL.)

Assenyades i impetuoses reflexions,
amb l'intent d'unir el seny amb l'ímpetu!

Cecili Buele i Ramis

1. Per què votaré no a aquesta mala Constitució europea que ens volen entaferrar per nassos!

Per massa motius

La Convenció Europea va adoptar per consens el text d’un Tractat pel qual s’institueix una Constitució per a Europa, i va ser presentat al president del Consell Europeu reunit a Salònica dia 20 de juny de 2003. Tot i amb això, o precisament per això mateix, faig comptes de votar obertament i clara contra el text d’aquesta Constitució per a Europa.

Primer motiu:
pel cinisme polític que en comporta la cita inicial

És un text al qual la ciutadania europea no ha tengut l’oportunitat d’aportar res, d’intervenir-hi directament. Gairebé tot s’ho han preparat, cuinat, menjat i paït els representants dels estats europeus, tots sols, sense comptar amb l’opinió ni amb les aportacions directes de la ciutadania. Representa una befa a la cita inicial que s’hi fa de Tucídides II, 37, encapçalant-ne el text: “S’anomena democràcia perquè el poder no és en mans d’uns pocs sinó de la majoria”.

Segon motiu:
perquè dóna i acaramulla privilegis als poderosos de sempre

És un text que manté gravíssims dèficits democràtics, tant pel que fa a l’establiment i organització d’unes institucions europees que perden progressivament el seu caràcter de servei públic; com pel que respecta a l’elaboració de polítiques solidàries que esdevenguin favorables per al conjunt de la ciutadania europea, sobretot pels sectors i pels estats que en són més febles.

Tercer motiu:
perquè propugna lleis europees elaborades pels governants estatals

És un text que porta a convertir el Consell Europeu i la Comissió Europea - el Consell de Ministres i les institucions de govern - en els autèntics legisladors de la Unió Europea, sense cap control parlamentari mínimament eficient. Cosa que permet d’implantar atacs radicals i durs, per part de la Comissió Europea, contra el mateix estat del benestar, en facilitar-li d’incidir en els sistemes econòmics i socials dels estats membres mitjançant Directives fortament desregularitzadores.

Quart motiu:
perquè deixa a un racó el paper dels parlaments europeus regionals

És un text que continua donant un paper predominant als governants dels estats membres, i que redueix a gairebé insignificant el pes que exerceixen regionalment dins Europa les cambres parlamentàries elegides democràticament.

Cinquè motiu:
perquè manté desigualtats de gènere entre les dones i els homes d’Europa

És un text que no incideix en el reconeixement de la igualtat de gènere com a valor prioritari dins la societat europea, la defensa del qual no hi queda suficientment garantit des del punt de vista democràtic;

Sisè motiu:
perquè es nega a reconèixer llengües europees minoritzades com la catalana

És un text que s’ha topat amb dificultats massa absurdes, a l’hora de ser redactat i difós en català, la llengua pròpia del meu país. En haver-hi estat maltractada d’aquesta manera la meva única llengua pròpia, el text no em mereix el més mínim respecte ni la meva consideració favorable.

Setè motiu:
perquè no reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles i les nacions que conformen Europa

És un text que no solament desconeix l’existència dels Països Catalans dins Europa, sinó que ni tan sols apunta cap al dret a ser-hi mai reconeguts com a poble i nació que en fan part.

Vuitè motiu:
perquè traspua una visió i mentalitat purament economicista d’Europa

És un text que, en matèria econòmica, consagra l’economia neoliberal, supeditant-la a la política monetària del Banc Central Europeu, i posant en segon pla tot quant fa referència a les condicions de vida real de la ciutadania i als impactes negatius sobre el medi ambient.

Novè motiu:
perquè obre les portes al desmantellament de l’estat del benestar europeu

És un text que fixa i estableix bases jurídiques sòlides per promoure polítiques de privatització dels serveis públics, amb projectes de desregularització de normatives establertes per les Administracions a cadascun dels estats membres.

Desè motiu:
perquè dóna un paper predominant a la gran banca europea

És un text que dóna facilitats al Banc Central Europeu i als Bancs Centrals dels Estats membres per fugir del sotmetiment a l’autoritat dels governs respectius.

Onzè motiu:
perquè propugna l’absència total de control dels capitals dins Europa

És un text que prohibeix qualsevol casta de restricció als moviments de capitals, cosa que fa que la Unió Europea no pugui controlar-los.

Dotzè motiu:
perquè promou una concepció tan militarista d’Europa que la resta de polítiques europees s’hi subjecta

És un text que compromet els estats membres a millorar progressivament les seves capacitats militars, cooperant amb l’OTAN fins al punt de sotmetre-hi tota la resta de les polítiques de la Unió Europea.

Tretzè motiu:
perquè atorga un paper privilegiat a determinades confessions religioses

És un text que ofega la laïcitat de què s’han dotat les societats europees més madures, introduint-hi i esmentant-hi privilegis que afecten l’estatut de les esglésies, úniques organitzacions que gaudeixen de reconeixement oficial dins del tractat

Catorzè motiu:
perquè margina les regions insulars europees

És un text que no para esment a la realitat diferenciada que representen a l’interior d’Europa les regions insulars, ni a la complexitat que comporta el desenvolupament harmònic de comunitats pluriinsulars menors.

Quinzè motiu:
perquè falsifica la igualtat dels estats membres de la Unió Europea

No tots els estats membres tenen la mateixa força, a l’hora de fer front a les exigències dels estats més poderosos de la Unió Europea. Amb el text d’aquesta Constitució Europea, els estats membres més dèbils deixen de semblar-ho tant, mentre els més forts s’enforteixen realment cada cop més.

2. L'Europa que volem més solidària

No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és l’Europa somniada,
Després de tantes guerres ben marcades,
On gaudir de la pau per a conviure.

No és aquesta l’Europa on volem viure,
Ni tampoc és la casa que volem!
Aixecar-ne, està clar que junts podem,
Tota una altra molt més plena de somriures.

No és la nostra l’Europa doblerera!
No és la nostra la del gran capital!
És la nostra espai lliure pels infants,
Una terra feta dona, veu, poeta.

¡És possible trobar qualcú que cerqui,
com el cranc, anar d’anques enrera,
deixant altres drets a una vorera,
restablint, en el fons, vells privilegis!

Llibertat i igualtat només ens queden
D’aquelles tres notes que ens deixaren
Quan a la Gàl•lia feren certes passes
Antics lluitadors d’Europa vella.

Ara són sis els valors nous que s’hi proclamen,
Enlloc dels tres que s’escamparen un bon dia.
¡I volen fer del Banc Central centre de vida
Els bons missers i juristes que hi comanden !

Ja no se cerca una Europa més fraterna,
Ja no s’apunta que sigui solidària.
S’hi estimen més persones ben aïllades.
Ja no interessen les societats més fermes.

Aquell que viu millor que com va viure-hi
¿Ja no deu res a gent d’altres contrades,
Allà d’on vol fugir per acostar-se’ns,
Veient que ho té pitjor per sobreviure-hi!

Sabem ben cert que una altra Europa és ben possible,
Una altra Europa que reprengui millor el vol,
La que no escampi com fins ara molt més dol,
Com ha escampat en anar-se fent més rica.

Molt més respecte a la dignitat humana,
Als drets humans, igualtat i llibertat
¿Qualcú podrà sense solidaritat
anar enfortint algun estat o democràcia?

Pertot s’aixeca una gent que fort reclama:
Que ningú voti a favor del disbarat
Que la gent que comanda des de dalt
Amb tanta d’insistència a tots demana.

Votem NO a aquesta Europa que recula!
Diguem NO a una tal constitució
Que ofega pobles lliures i nacions.
¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!

Cecili Buele i Ramis,
Festa de l’Estendard, 2004
Diada nacional de Mallorca

3. Un grapat de reflexions i observacions sobre el text constitucional europeu

Davant tantíssima de pressió pública i mediàtica, tan descaradament favorable a dir SÍ, amb els ulls clucs, a una Constitució europea que se’ns vol entaferrar per nassos, m’han entrat ganes de compartir allò que en pens i com ho veig.
M’he proposat, doncs, iniciar una sèrie d’escrits que, modestament i senzillament, puguin contribuir a escampar i difondre determinats elements de judici que poden ajudar a llevar de damunt la bena que impedeix de veure clarament certes retxilleres per on es va perdent l’aigua que raja de l’ull d’una font, des dels mateixos inicis totalment contaminada.

Observació primera.-
Qui s’ha posat a estudiar i analitzar el text que ha de ser sotmès a referèndum, perquè esdevengui la primera Constitució Europea de la història, és un fervent europeista. No d’ara. Des de sempre, s’ha mostrat favorable a la construcció d’una Europa sobirana i solidària. Fins i tot des que treballava, a les dècades dels anys 60 i 70, a l’interior de moviments educatius plenament favorables a la construcció europea. Fins i tot quan no eren gaires les veus que s’hi sentien en aquest sentit: ni a la nostra estimada terra mallorquina, ni a la resta de les illes Balears i Pitiüses, ni al conjunt dels territoris dels Països Catalans. No en parlem de la resta de l’estat espanyol! La construcció d’una Europa feta en base als països que la integren, ja m’era un dels nords que m’orientaven en la tasca educativa desplegada intensament, sobretot a l’interior de moviments i organitzacions socials, com el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Drets Humans, Amnesty International, Comitè de Solidaritat....

Observació segona.-
Les reflexions que hi reproduesc són el resultat d’una anàlisi efectuada modestament. No tant des d’una perspectiva tècnica o científica. Sinó, sobretot, des de la vivència que dóna el fet de continuar sent membre actiu a l’interior de diverses associacions i entitats cíviques, sindicals o polítiques que, sense cap afany de lucre, continuam treballant amb la dèria d’enfortir una participació ciutadana més intensa al nostre entorn més immediat. Hi mantenim també aquesta mateixa perspectiva: la de contribuir-hi a aixecar una Europa més lliure, sobirana i solidària.

Observació tercera.-
El text de la Constitució europea que he estudiat i analitzat és un exemplar oficial, redactat en espanyol, adquirit a Brussel•les, a l’Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees, a finals del mes de novembre de 2003. Fou amb motiu del viatge que s’organitzà des de Mallorca, amb representants d’un grapat de plataformes en defensa del territori i del medi ambient illenc, amb la finalitat de recaptar l’atenció i l’ajuda de l’eurodiputat d’ERC, Miquel Mayol. Es tracta del text mateix del Projecte que va adoptar per consens la Convenció Europea els dies 13 de juny i 10 de juliol de 2003, i que va ser presentat al president del Consell Europeu, a Roma, el 18 de juliol de 2003. Consta de quatre parts principals, a les quals afegeixen d’altres: a) Tractat pel qual s’institueix una Constitució per a Europa – b) Carta de drets fonamentals de la Unió - c)Polítiques i funcionament de la Unió – d) Disposicions generals i finals – e) Protocols – f) Declaracions - g) Llista de membres de la Convenció Europea

Observació quarta.-
Des d’aquesta perspectiva eminentment cívica, com a ciutadà que creu en els moviments socials i les xarxes cíviques a Mallorca, a les illes Balears i Pitiüses, i al conjunt dels Països Catalans, em vaig voler llegir i estudiar a fons el text d’aquell Projecte de Tractat pel qual s’institueix ‘una’ Constitució per a Europa. Des dels mateixos inicis, ja vaig començar a detectar seriosos dèficits democràtics i dels valors que s’hi propugnen i que s’hi estableixen com a fonamentals: Vaig veure que aquesta proposta de Constitució europea que se’ns fa, ni tan sols arriba a complir amb els mínims democràtics que esdevenen exigibles en ple segle XXI. Per mostra un botó. Si la revolució de 1789 establia que llibertat, igualtat i fraternitat eren considerades les tres peces clau d’aquella societat burgesa, la Constitució europea dels nostres dies en lleva la darrera (la solidaritat) i només considera valors fonamentals les dues primeres (llibertat i igualtat). Per si això no bastava, tampoc considera valors fonamentals ni la igualtat de gènere, ni el dret a l’autodeterminació dels pobles. Tres elements que, en aquests darrers tres segles, s’han anat enfortint i consolidant moltíssim dins Europa.

Observació cinquena.-
La conclusió a la qual he arribat, per a mi, és més que evident: No és aquesta l’Europa on jo vull viure, ni és aquesta l’Europa que jo vull. Amb la recerca, difusió i defensa del NO a aquesta mala Constitució, crec que es pot contribuir, més que res, a procurar la recerca d’un millor benestar per al conjunt de la ciutadania europea; no solament per als sectors privilegiats de sempre. Som del parer que, enlloc de prestar atenció als elements positius que, sens dubte, ha de contenir el text d’un Tractat com aquest, ens convé parar molt més esment a aquells altres elements que, sens dubte, impedeixen un increment del benestar per al conjunt de la ciutadania europea. Votar SÍ a aquest text obre de pint en ample les portes a un empitjorament de la situació actual. Votar-hi NO comporta, com a molt, continuar així com estam.

Es tracta d'un tractat entre estats europeus!

En endinsar-se dins la Part I d'aquest Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, qualsevol membre mínimament actiu a l’interior de qualsevol organització, entitat o moviment social de Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses o el conjunt dels Països Catalans, pot veure clarament que comença amb un preàmbul, aparentment encisador, constituït per una mitja dotzena de paràgrafs, molt bells, sobre el continent europeu.

Se’l descriu com a portador dels valors d’una civilització sustentada damunt la igualtat, la llibertat i el respecte a la raó. Se’l presenta com una Europa inspirada en herències culturals, religioses i humanistes que se centren en la persona i els seus drets inviolables.

Una Europa convençuda del bé que s’ha de procurar a la ciutadania, sobretot a la més feble i desafavorida.

Una Europa desitjosa de superar divisions entre els diversos pobles que la conformen i de forjar un destí comú, “unida en la diversitat”.

Una Europa que valora la civilització, l’humanisme, la igualtat, la llibertat, el respecte a la raó, les herències culturals, religioses i humanistes, el lloc primordial de la persona i dels seus drets inviolables i inalienables, el progrés, la prosperitat, la cultura, el saber, la pau, la justícia, la solidaritat, l’orgull de la identitat i de la història nacional de cada poble, el respecte als drets de tots, la responsabilitat envers les generacions futures i la Terra, l’esperança humana…

A primer cop d’ull, una Europa com aquesta,

qui no la vol o la rebutja?

qui pot no voler-la?

qui pot rebutjar-la?

Ningú que tengui dos dits de seny dins la mollera...

És el que sembla, al primer cop d’ull que hom pega damunt del text d’aquest Tractat. El fet és, emperò, que, també des de bon principi, ja s’hi percep la necessitat de reclamar-hi no pocs aclariments previs:

Aquesta Europa que es descriu així al preàmbul ¿és l’Europa real, la que afecta la majoria de ciutadanes i ciutadans, o és l’Europa fictícia que pretenen mostrar alguns estaments privilegiats?

Quan se cita que “La nostra Constitució… s’anomena democràcia perquè el poder no rau en mans d’uns pocs sinó de la majoria” (Tucídides II, 37), ¿en mans de quina majoria de ciutadanes i ciutadanes ha romàs l’elaboració i redacció d’aquesta Constitució? ¿L’ha feta una majoria ciutadana o una minoria tècnica i elitista?

Quan s’elabora en un llenguatge molt tècnic i jurídic, pentura amb connotacions massa críptiques ¿per quins motius resulta difícilment intel•ligible i comprensible per a molta de la gent que li ha de donar suport? ¿no serà que s’hi pretén amagar i disfressar greus i grans mancances de caràcter democràtic?

Quan es reconeix – com s’hi afirma – que els membres de la Convenció Europea han elaborat aquesta Constitució “en nom dels ciutadans i dels Estats d’Europa” ¿quins són aquests ciutadans tan afortunats – de quins estats europeus - que n’han estat consultats, fins al punt d’haver-hi manifestat allò que en pensen? ¿En són la majoria, o només una petita minoria selecta?

Quan es constata que, només a una mesada de la celebració del referèndum, encara no se n’ha donat cap casta d’explicació pública, ni del seu contengut, ni dels avantatges i inconvenients, ni dels efectes i conseqüències que es deriven del funcionament institucional posterior de la Unió ¿a què venen tantes presses, de part dels governants de l’estat espanyol, per celebrar, fort i no et moguis, un referèndum que ha de marcar tant el futur d’Europa i dels Països Catalans?

La pregunta clau que planteja aleshores aquest preàmbul és:

¿com pot ser considerada democràtica una constitució europea que, de bon principi i al moment del seu mateix naixement,

- ja prescindeix d’una efectiva participació ciutadana, a l’hora de ser redactada,

- no compta amb un mínim de divulgació entre la ciutadania, a l’hora de ser coneguda,

- passa per alt la realitat nacional i cultural dels Països Catalans, a l’hora de ser concebuda,

- i col•loca en un segon terme els més valuosos avanços socials que s’hi han aconseguit fins ara?

Alguns plantejaments previs

Seguint amb el raonament inicial, des de certes entitats, organitzacions o moviments socials podem anar afegint alguns altres plantejaments elementals, davant d’allò que se’ns proposa com a text d'un Tractat pel qual es vol establir una Constitució per a Europa:

Primer plantejament: quin procés constituent previ!
Sembla que, a l’hora de redactar qualsevol Constitució que pretengui ser democràtica, el millor que es pot fer és treballar perquè vagi precedida de tot un procés constituent: un ampli debat social, amb representants triats per a aquesta finalitat per la ciutadania, i amb consultes directes prèvies a la mateixa ciutadania.
Res de tot això no s’ha fet ni s’ha volgut fer, en aquest cas.
Des de l’estat espanyol, hom s’ha estimat més fer via.
Més aviat que de pressa, amb quatre grapadotes, s’han posat a deixar ben enllestit el muntatge d’un referèndum – el primer de l’era democràtica espanyola i el primer de la nova Unió Europea –, per tal que tothom hi digui SÍ, com aquell qui diu amb els ulls clucs i amb els calçons baixos.
Resulta ben curiós constatar que els espanyols, que no foren ni de bon tros els primers a entrar dins Europa, s’han volgut apressar a ser uns dels primers que hi diguin el seu SÍ.
Sense aturar-s’hi a pensar ni poc ni gens ni una mica. Sense parar gens ni mica d’esment a allò que hi pot resultar més perjudicial que favorable.
S’arriba al punt d’exposar-se, com ja han assenyalat alguns experts, a aconseguir quedi afectada de manera considerable la mateixa sobirania dels dictats constitucionals espanyols interns – que massa sovint es consideren intocables -.
En aquest cas, emperò, hom prefereix d’arriscar-se a sacrificar-los, davant les exigències que comporta el fet d’esdevenir el primer estat membre de la Unió que hi vota favorablement.
Increïble, però cert!

Segon plantejament: quins tres poders!
Una Constitució democràtica, generalment, es basa en la divisió dels tres poders: l’executiu, en mans dels governants; el legislatiu, en mans dels parlaments; i el judicial, en mans dels tribunals.
Res d’això no hi apareix així, al text del Tractat d’una Unió Europea on el poder executiu i el legislatiu es confonen amb el Consell de la UE (Consell de Ministres dels Estats Membres), a les ordres del Consell Europeu (reunió dels Caps de Govern).
Ben al contrari, un altre poder, independent de la resta, s’erigeix al marge de la divisió clàssica dels poders: es tracta del poder monetari, que es concentra en el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (que s’anomenen nacionals).

Tercer plantejament: quin Parlament Europeu!
Un Parlament, a més de tenir la tasca de representar la ciutadania, també en té la de legislar i la de controlar l’acció de govern.
Per això, cada cinc anys es trien els eurodiputats, els membres dels grups parlamentaris, que són elegits directament, personalment, individualment per cadascuna de les ciutadanes i cadascun dels ciutadans d’Europa, que en volen exercir el seu dret a votar-los.
Res d’això tampoc no és dóna al text del Tractat per a la Unió Europea que es proposa: el Parlament Europeu no passa de ser un mer òrgan consultiu o, com a molt, un co-legislador supeditat a la Comissió Europea.
Per afegitó, la Comissió Europea, a qui correspon la funció legislativa i certes funcions executives, roman a disposició dels grups de pressió econòmics i les burocràcies estatals.
Ja hi tornam a ser a la parada de les cebes! Tornam a topar amb els dos grans monstres que, amb el SÍ dels espanyols, han de dominar l’Europa del futur: el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (de cadascun dels Estats membres).

4. Els valors fonamentals de la Unió Europea
- I de la solidaritat, què?
- I de la igualtat de gènere entre dones i homes, què?
- I del dret a l’autodeterminació dels pobles europeus, què?

Cecili Buele i Ramis

Qui més qui manco, quan intenta ser una mica conseqüent amb allò que, des de fa dècades, s’ha estat impulsant des de la perspectiva d’organitzacions, entitats o moviments socials, ho veu molt clar.
El text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, si s’aprova tal com està redactat, manté seriosos dèficits democràtics i socials molt greus.
Fins a tal punt això és així, que, més prest que tard, contribuirà de manera imparable a fer que es tornin irreversibles determinades polítiques clarament contràries al bé comú.
Així ho reconeixen entitats tan prestigioses com l’Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i l’Acció Ciutadana, - ATTAC -.
Una associació nascuda a França l’any 1998, i que ja aleshores oferia com a alternativa la proposta d’una Convenció de la Societat Civil.
Proposava que l’elaboració de la Constitució Europea no quedàs només en mans dels representants del poble escollits democràticament; sinó que també s’hi poguessin introduir aportacions de la societat civil més dinàmica i organitzada.
Proposta que va ser rebutjada.
També la Confederació General del TreballCGT –. Una organització sindical que no es cansa de proclamar, a tots vuit vents del món, el NO a la Constitució Europea, i el SÍ als drets socials.
Enfront d’una Constitució Europea del capital, la CGT aposta clarament per una Carta de Drets Socials de les persones, universal, vinculant, i igualitària. Una Carta que garanteixi l’accés i l’exercici d’aquests drets, tant socialment com institucionalment.
Hi estan d’acord, també, determinades formacions polítiques del nostre àmbit més immediat: ERC, EU-Verds, PSM.

En la consolidació d’aquesta postura, clarament contrària a l’aprovació de l’actual text del Tractat, hi juga un paper molt rellevant allò que s’hi esmenta com “Els valors de la Unió Europea”.
Són aquells elements fonamentals, bàsics, imprescindibles, sense els quals cap estat europeu no pot entrar a formar part ni ser membre de la Unió Europea; aquells elements fonamentals pels quals qualsevol estat que en sigui membre pot veure’n reconsiderada l’adscripció, si els trepitja i no els respecta.
Són aquests els sis valors que la Unió Europea considera com a fonamentals, i que figuren a l’article I-2 del Tractat:

el respecte a la dignitat humana /
la llibertat /
la igualtat /
la democràcia /
l’Estat de Dret /
i el respecte pels drets humans.

Cal demanar-se, com s’apuntava una mica més amunt:
I de la solidaritat, què?
I de la igualtat de gènere entre dones i homes, què?
I del dret a l’autodeterminació dels pobles europeus, què?
S’ha de dir que, al text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, no hi ha res de res, pel que fa a la seva consideració com a valors fonamentals de la Unió Europea.

El valor de la solidaritat

El valor de la solidaritat n’ha quedat exclòs, del text d'aquest Tractat. I això no ha estat cap oblit. El Projecte de Constitució Europea del Parlament Europeu de l’any 1994, al paràgraf 1 del Preàmbul, ja contenia exactament els mateixos sis elements, amb una única excepció: n’hi figurava un setè, la solidaritat, que ara s’ha omès ben intencionadament.
No és cap casualitat.

Per què? Perquè la solidaritat, com a valor, exigiria que els poders públics garantissin a tota la ciutadania les condicions materials bàsiques per a una vida digna, un mínim vital, uns serveis públics de qualitat i els drets socials essencials, pel simple fet d’esdevenir ciutadà/na de la Unió.
Lluny d’això, s’ha volgut impedir que la Unió Europea tengui competències sobre serveis públics.

Hi ha tengut un paper molt rellevant la pressió de les transnacionals que pretenen desregularitzar, privatitzar i extingir els serveis públics com a tals (ho ha reclamat el Cercle d’Empresaris).

Amb l’actual text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la solidaritat ja no n’és cap valor fonamental.

Si hom para una mica d’esment, pot comprovar que, lamentabilíssimament, amb el text d’aquesta Constitució per a Europa, s’està tornant enrera en un dels elements que hi havia estat clau a partir de la revolució burgesa del segle XVIII (llibertat, igualtat, ‘fraternitat’).

El valor de la igualtat de gènere

Una altra de les greus i fatals mancances del text d’aquest Tractat és que no reconeix explícitament la igualtat de gènere com a valor fonamental. La igualtat de gènere entre dones i homes no hi queda reconeguda com a valor, no s’hi considera un valor fonamental de la Unió Europea.
Davant la més que evident constatació que, per construir una Europa democràtica, la igualtat de gènere s’hi ha de considerar del tot transcendental, la proposta que apareix al text del Tractat declara la igualtat entre dones i homes simplement com a objectiu, una mera finalitat dins la Unió.
Això fa que, en no ser considerada com a valor fonamental de la Unió, no hi esdevengui una condició imprescindible ni a l’hora d’integrar-se dins la Unió ni a l’hora de romandre-hi com cal.

La pregunta clau pot ser aquesta: una societat europea que no es proposa garantir la igualtat de la meitat de la població ¿com pot ser considerada democràtica?

El valor de l’autodeterminació dels pobles europeus

La tercera gran mancança del text d’aquest Tractat, molt greu pel que fa al reconeixement dels valors fonamentals de la Unió Europea, és que no reconeix explícitament el dret democràtic a l’autodeterminació, per part de les comunitats polítiques que ho vulguin fer.

Molts dels pobles i nacions que, des de fa segles, conformen l’Europa actual, hi han de continuar engolits pels estats que, cada cop més enfortits, hi exerceixen el domini.

Per a la gent mínimament sensible a l’existència dins Europa d’altres pobles i nacions sense estat, no hi caben vacil•lacions. S’hi considera precís que aquest article I-2 del text del Tractat expliciti el reconeixement del dret a l’autodeterminació que ha de poder exercir qualsevol comunitat política que, seguint estrictes procediments democràtics, així ho decideixi.
És el mínim que se’n pot reclamar, d’un text que pretén ser democràtic.

Davant d’això, es pot traure la conclusió que hi ha motius més que suficients, no solament per dir NO a aquest text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa que es vol posar a votació el proper dia 20 de febrer.
També perquè se’n difonguin els motius, arguments, reflexions i anàlisis. En aquest capítol, molt resumidament es poden concretar en tres.

5. Una Constitució europea de caire continental, gens ni mica illenca

I de les Illes Balears i Pitiüses, què?

La gent que, des d’àmbits socials diversos, s’afanya a treballar a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, als Països Catalans, en pegar una ullada al text del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, pot constatar ben a les clares que cap d’aquests indrets no hi figura per a res. Ni se'ls esmenta tan sols.
Les nostres illes, engolides des de fa segles per l’estat espanyol, no existeixen pel seu nom propi dins l’Europa que se’ns proposa de consolidar.
D’altres illes d'altres indrets del planeta sí que n’hi veuen reconeguts el nom i l’existència.
Tot i que també han d’assaborir el malgust que comporta el fet amarg de veure's engolides pel mateix estat espanyol o per altres estats membres d’Europa, malgrat tot, aconsegueixen de ser tengudes en compte al text del Tractat.

I no és poca cosa, perquè, d'aquesta manera, hi veuen afectada de manera molt directa la seva situació social i econòmica estructural. Si més no damunt dels papers; cosa que els ha de permetre exercir-hi el dret a reclamar-ne els continguts.

L’eix constituït per les illes Turques i Caicos - Xipre – Malta – Mel illa – Canàries - Madeira - Açores (a què fa referència explícita el text del Tractat) passa per damunt les Illes Balears i Pitiüses, com si aquestes no existissin!

Sense pretendre fer-hi cap relació exhaustiva – això vol dir que encara n’hi ha d’altres -, el text del Tractat reconeix explícitament el nom i l’existència, i conseqüentment la necessitat de parar-hi esment especial, d’unes illes com:

Illes Açores (Portugal)
Illes Äland (Finlàndia)
Illes Antilles (d’Aruba)
Illes Antilles (neerlandeses)
Illes Bermudes
Illes Caiman
Illes del Canal
Illes Canàries (Espanya)
Illes Fèroe (no s’aplica el Tractat)
Illa Guadeloupe (França)
Illa la Guaiana Francesa (França)
Illa de Madeira (Portugal)
Illa de Malta (estat membre europeu)
Illes Malvines (Falkland)
Illa de Man
Illa Martinica
Illa Mayotte (França)
Melilla (Espanya)
Illa la Reunió (França)
Illes Sandwich del Sud
Illa Santa Elena (i les seves dependències)
Illes Turques i Caicos
Illes Verges (Britàniques)
Illes Wallis
Illa de Xipre (Akrotiri / Dhekelia)

Per a totes aquestes illes, el mateix Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa assenyala la predisposició de la Unió Europea a establir-hi polítiques duaneres i comercials, fiscals, agrícoles i pesqueres, zones franques, abastiment de matèries primeres, béns de consum essencials, etc.
Mesures que ja no podran ser adoptades mai, a partir del text d'aquest Tractat, en relació amb les Illes Balears i Pitiüses.
L'estat espanyol no ha sabut aprofitar l'avinentesa - o no l'ha volguda aprofitar - i, així, el fet és que les nostres illes continuaran romanent dins el desempar i l'abandó d'Europa, com a regions insulars mediterrànies (cosa que no succeeix ni amb Mel illa!).

Insularitat i regions insulars

De manera molt més genèrica, el text del Tractat també fa al•lusió a la insularitat i a les “regions insulars”.
Això sí, quan hi esmenta les “regions insulars”, aquesta expressió sempre va seguida d’algun altre afegitó - que, sens dubte, encara contribueix a difuminar-ne més les al•lusions explícites a les nostres illes -.
O també hi apareixen "les regions insulars" esmentades com a mers exemples d’aquells esforços que s’han de fer per contribuir a connectar-les amb les regions centrals de la Unió.
Però mai per mai no hi són valorades per elles mateixes, pel fet de ser illes.

A l’article III-220 (i a la Declaració dinovena) el text del Tractat al•ludeix a les “regions insulars, transfronteres i de muntanya”.
A l’article III-246, el mateix text del Tractat fa al•lusions a les “regions insulars, aïllades i perifèriques”.

S’hi parla també que la Unió intentarà reduir les diferències entre els nivells de desenvolupament de les distintes regions… que prestarà especial atenció a les zones rurals, les zones afectades per una transició industrial, les regions que pateixen desavantatges naturals o demogràfics greus i permanents.
D’entre aquestes regions en destaca algunes: les regions septentrionals amb escassa densitat de població, les regions insulars, transfrontereres i de muntanya (art. III-220).

S’hi afirma també que la llei o la llei marc europea podrà establir mesures apropiades per a la navegació marítima i aèria.
Però, en aquest cas, s'afegeix que totes aquestes mesures seran adoptades prèvia consulta al Comitè de les Regions i al Comitè Econòmic i Social (art. III-221,2).
En un altre dels apartats, es diu que la Unió tendrà en compte, en particular, la necessitat de connectar les regions insulars, aïllades i perifèriques amb les regions centrals de la Unió (art. III-246, 2).

I poqueta cosa més diu el tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, en relació amb la insularitat i les regions insulars europees. Ben poqueta cosa i, a més a més, no ens afecta gens ni mica, a la gent que vivim a Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, els Països Catalans.

Cosa que fa ben palesa la concepció amb què s’ha elaborat el text d'aquest Tractat: eminentment de caire continental, gens ni mica obert a la més mínima consideració cap a les Illes Balears i Pitiüses, prestant atenció a altres regions insulars, més aïllades i perifèriques, transfrontereres o de muntanya.
Però que molt poc té a veure amb la nostra realitat insular mediterrània.

6. Què s’hi fa, amb els sectors religiosos més intransigents?

A primer cop d’ull, quan el text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa defensa com a valor fonamental de la Unió la igualtat entre totes les persones i la no discriminació (art. I-2), pot semblar que, amb això, ja s’assegura que s’impediran tota casta de privilegis a Europa.

Ho pot semblar, també pel que respecta al tractament institucional i públic que s’ha de donar a les cada cop més diverses confessions religioses que s’implanten a Europa, cada dia que passa.

Es podria pensar i creure que, amb el text d’aquest Tractat, ja s’hi aconsegueix d’evitar qualsevol casta de paper predominant d’alguna confessió religiosa per damunt d’una altra.

Però això només és així en aparença, a primer cop d’ull.

Qualsevol persona que, des de conviccions profundes, manté la ferma voluntat de participar activament en la construcció d’una societat cada cop més solidària; per poc que es dediqui a treballar en la perspectiva d’alguna entitat, organització o moviment social; totd’una s’adona que, d’una manera o una altra, a l’interior del text del Tractat constitucional continua ressonant la vella percepció de temps antics; hi continua covant aquella espècie de flaire:

”No s’haurien de fer massa esforços perquè la religió cristiana sigui desproveïda d’allò que l’ha anada ornant durant tants segles..! El cristianisme, a Europa, no solament ha estat la religió més privilegiada durant segles, sinó també l’única i, en gran mesura, l’oficial en gairebé tots els territoris..! No s’hauria de consentir mai que ningú passàs per alt i pretengués oblidar un fet com aquest..!

És ben cert, i ningú no ho pot negar: el cristianisme ha estat un dels pilars constitutius de la cultura occidental. La vinculació entre religió cristiana i política europea ha estat molt estreta i duradora.

Tot i amb això, avui dia s’aixequen i es deixen sentit pertot arreu altres veus que apunten en altres direccions, també des de sectors constituïts a l'interior de les esglésies, grups de creients.

-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-

Unes altres veus, molt crítiques amb els estats i amb les esglésies

S’aixequen veus que reconeixen que les grans tradicions religioses de la humanitat, inclòs el cristianisme, han nascut i s’han organitzat en cultures i societats que avui dia ja no existeixen.
Aquest fet se situa cada cop més al centre de reflexions i anàlisis, a l’interior d’amplis sectors d’àmbits religiosos diversos.

Són sectors que, a més a més, tampoc no volen tancar els ulls quan constaten que encara perviuen a Europa determinats vestigis d’un passat no democràtic – per no dir obertament antidemocràtic -.
Al marge de comportaments individuals concrets, que poden ser més o manco rellevants, perceben amb nitidesa que, en general, les monarquies europees, els exèrcits europeus i les esglésies europees que perduren avui dia, no solament representen alguns dels pocs vestigis que encara hi queden d’un passat europeu enfrontat a la democràcia.
Comproven també que la pràctica democràtica a l’interior d’aquestes esglésies, d’aquests exèrcits, o d’aquestes monarquies, no ha estat assumida ni de bon tros al nivell mínim que consideren desitjable: ni pel que fa al seu funcionament, ni pel que respecta a la seva organització, ni quant a la seva estructuració interna.
Tot i alguns esforços singulars força valuosos, constaten amb preocupació que tots tres estaments continuen funcionant, organitzant-se i estructurant-se d’una manera més estrictament jeràrquica que no democràtica.

Són sectors que també critiquen el mateix text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa. Perquè perceben, entre d’altres motius, que, d’una manera o una altra, és un text oficial que no s’atreveix a enfrontar-se, amb gosadia, a la pretensió de certs grups religiosos, els més fanàtics i intransigents: els que pretenen transformar les pròpies conviccions religioses, de caràcter voluntari i particular, en autèntiques lleis civils que esdevenguin generals i que obliguin tothom!

Són sectors de gent que, empesa per un missatge cristià que convida a viure lliurement, amb igualtat i germanor, vol romandre atenta al goig i a l’esperança, a les tristeses i angoixes de les dones i dels homes d’avui, sobretot dels pobres i dels que sofreixen.
Una gent que se sent interpel•lada a construir, conjuntament amb totes les persones de bona voluntat, una terra nova on s’implanti la justícia, l’amor i la pau.

Són sectors que consideren que ja és ben hora que es reconegui, des de les instàncies públiques europees, que no tota la ciutadania europea és catòlica, ni cristiana, ni creient. I que s’ha de treballar perquè tots i cadascun dels ciutadans europeus, totes i cadascuna de les ciutadanes europees, tant si són creients d’una confessió religiosa o d’una altra, com si no són creients de cap, en rebin el tractament igualitari que es mereixen pel fet de ser persones, ciutadanes d’Europa.

Per això mateix, són sectors que no s’acaben d’explicar per què es manté vigent el contengut de l’article I-52 del Tractat, íntegrament dedicat a l’estatut de les esglésies i les organitzacions no confessionals; on s’assenyala que la Unió mantendrà un diàleg obert, transparent i regular amb les esmentades esglésies i organitzacions.
Ho veuen com un afegitó innecessari, ja que consideren més que suficient allò que s’assenyala a l’article I-46, quan diu que les institucions de la Unió mantendran un diàleg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la societat civil.
Per què, es demanen, s’hi volen afegir d’altres privilegis de caire religiós o eclesiàstic?
Ja no estan per aquestes!

Des d’aquests sectors, adscrits a les més diverses confessions religioses, s’està reclamant cada vegada amb més intensitat que la Unió Europea s’afanyi a no reconèixer cap casta de privilegi adreçat a cap de les esglésies o confessions religioses que hi hagi a Europa.
S’hi jutja convenient i necessari arribar a la plena separació entre les esglésies i els estats.
S’hi reclama que cap església o confessió religiosa no rebi cap tracte especial, sinó que totes siguin sostengudes econòmicament, tant pels seus propis fidels com pel treball dels seus membres.
S’hi reclama que les institucions públiques de la Unió Europea es considerin i es comportin sempre i amb tothom com a autèntiques institucions de caràcter laic.

-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-o-

El cas singular de l’església catòlica

Exemple i paradigma de tractament privilegiat, n’és la presència i l’acció de l’església catòlica a Europa. Des d’aquests sectors religiosos, no es vol passar per alt que l’església catòlica es una església multinacional, estesa per tot el món, que té la seva seu central a Europa i que, a més de confessió religiosa, també és reconeguda com a estat sobirà amb representació diplomàtica arreu del món.
N’és l’únic exemple, de religió o confessió religiosa que a la vegada constitueix un estat sobirà, arreu del planeta.

No es vol passar per alt que la pertinença a aquesta confessió religiosa obliga els seus membres a professar fe i obediència a una instància que s’escapa del control de la resta dels estats membres de la Unió Europea: l’estat del Vaticà.

No es vol passar per alt que tan europees hi esdevenen les més altes instàncies de la jerarquia eclesiàstica catòlica, que, ni tan sols es dignen escoltar i atendre altres veus provinents d’altres indrets del món.
Lluny d’afanyar-se a prestar-hi el més mínim interès, hi són rebutjades i condemnades totes aquelles aportacions que, des de fa dècades, han col•locat al centre de la reflexió teològica la crua realitat de la gent més pobra del planeta, la que pateix més durament i directament les males conseqüències d’un món i d’un sistema de vida injust.
S’hi critica que les més altes instàncies eclesiàstiques no vulguin ni sentir-ne parlar, i que s’entossudeixin a mantenir-se tancades dins la seva perenne i dura closca vaticana.

No es vol passar per alt que fets com aquests desvetllen més veus crítiques a l’interior de totes les esglésies cristianes.
Unes veus que s’aixequen amb força a l’hora de reclamar que el Parlament Europeu, i les instàncies públiques europees, vetllin amb molta més cura perquè les veritats i les normes religioses que dicten les esglésies cristianes des de fa segles als seus fidels ja no puguin obtenir, en endavant, cap casta de tractament preferencial dins la Unió Europea.
Opinen que hi han de ser tractades i considerades com qualsevol altra organització social o entitat cívica que treballa en la construcció d’una societat més cohesionada i harmònica

En definitiva, no es vol passar per alt que el text d’aquest Tractat es mostra massa poruc. No s'atreveix a enfrontar-se amb gosadia a la vella i secular polèmica que continua ben vigent a Europa: mentre fanàtics religiosos, amb prèdiques impositives, cerquen convertir-se en dirigents polítics de la societat civil; polítics fanàtics – i polítiques fanàtiques -, s’afanyen a utilitzar les religions en profit propi, com a instrument que els enforteix i consolida en el poder.

Un motiu més per dir NO al text d’aquest Tractat, pel qual s’estableix una Constitució europea com aquesta.
Lluny de contribuir positivament a construir sòlidament i solidàriament l’Europa del futur, per a unes generacions joves amants de la democràcia més profunda, s’entossudeix a mantenir-hi vigents els privilegis d’un passat que, avui dia, ja no existeix més que en la memòria i el record d’algunes ments restringides i obcecades.

Pel respecte que es mereixen totes les sensibilitats davant del fet religiós, i totes les conviccions ciutadanes que pertanyen a l'àmbit de la intimitat més estricta de les persones, i pel respecte que es mereix el necessari procés de secularització de les societats, des de no poques entitats cíviques - ATTAC, per exemple -, es considera que la Constitució europea ha de ser laica a tots els efectes.
Se n'han de suprimir, en conseqüència, totes i cadascuna de les referències religioses, a esglésies o confessions.

7. Quin espai social europeu més esquifit! Quin mal futur pel món laboral!

En uns estats europeus més que en uns altres, però certament a tots els estats membres de la Unió, aquestes darreres dècades han servit, entre d’altres coses, per fer passes considerables cap al reconeixement i l’impuls de polítiques socials, cada cop més afavoridores del respecte pels drets de la ciutadania europea.

Els moviments socials i les xarxes cíviques que s’escampen arreu d’Europa, en són una de les mostres més fefaents: organitzacions no governamentals, organitzacions sindicals, entitats cooperatives, associacions cíviques, plataformes i coordinadores, etc., apunten cap a l’establiment i la consolidació d’unes societats europees, des d’una perspectiva intensament socialitzant.

Davant l’elaboració del Tractat pel qual s’establia una Constitució per a Europa, no poques entitats i organitzacions socials tenien la mirada i l’esperança posada en les possibilitats enormes d’avançar considerablement en aquest camp d’actuació política: Enfront de la globalització capitalista impulsada des dels Estats Units de Nordamèrica, s’hi veia la possibilitat d’enfortir la globalització social des d’Europa, precisament.

Un cop aprovat el projecte elaborat per la Convenció, emperò, el desencís ha estat ben gros, en moltes d’aquestes organitzacions i moviments, en constatar que s’hi contenen seriosos dèficits socials, en el contengut del text del Tractat.

Constatació 1: No s'ha vertebrat el model social europeu.
No s’hi han fet les passes suficients per establir un espai social europeu. El Tractat constitucional no facilita l’harmonització de les polítiques socials ni l’establiment de “mínims” socials a nivell europeu.
Tampoc no s’aixeca la unanimitat per la fiscalitat; un fet que impossibilita la lluita compromesa contra el dumping fiscal o social a escala europea.
Si es volia que Europa fos més que un gran mercat, calia establir-hi que tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió hi poguessin gaudir dels mateixos drets socials.
No pot ser que drets tan fonamentals com el dret al treball, a la salut, a un habitatge digne no estiguin reconeguts al text del Tractat.
En el seus mateixos termes, aquesta Constitució europea és, fins i tot, menys social que la Constitució espanyola o francesa.

Constatació 2: Bloquejos massa fàcils.
Continuen existint massa àmbits, com la fiscalitat, la política social o determinades qüestions de política mediambiental, on un sol estat pot bloquejar qualsevol avenç cap a una major integració europea.
Les polítiques socials d’ocupació continuen reservades essencialment als estats membres. En no reconèixer determinats drets fonamentals ni estendre uns nivells de protecció i benestar social que sien comuns a tota la Unió, s’ha perdut l’oportunitat històrica de vertebrar-ne un model social característic.
Això afavoreix, sens dubte, la deslocalització d'empreses que busquen pagar menys impostos, o que s’interessen més per regulacions laborals i mediambientals precàries d'altres països.
Amb això, s’està generant una pressió molt forta perquè tots els Estats tendeixin a desregular el mercat de treball i els drets socials i mediambientals.

Constatació 3: S’hi defineix el capitalisme com l’únic sistema econòmic possible.
La Constitució europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva. S’hi consagra el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu), que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polítiques socials.

Constatació 4: S’hi afavoreixen capitals privats.
Queda servida la possibilitat d’oferir als capitals privats les “millors” condicions laborals, sanitàries i ecològiques per a rendibilitzar les seves inversions.

Constatació 5: S’hi imposen restriccions de drets socials.
No s’hi preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell d’ocupació laboral o estàndards ecològics.
Cents de milers de treballadores i treballadors de l’est d’Europa no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència en altres països de la Unió.
Drets fonamentals com el dret a la salut, a l’alimentació, a l’habitatge, o a un salari suficient ni s’hi esmenten.

Constatació 6: S’hi neguen drets polítics i socials d’immigrants.
Crea una nova categoria inferior a la de ciutadà, que és la de “resident de llarga durada no comunitari”, sense dret a vot i discriminat laboralment.
Aprofundeix en el tractament policial de la immigració.
Estableix una concepció restrictiva del dret d’asil.

Constatació 7: S’hi limita el dret de vaga:
només es pot exercir en negociacions col•lectives i es limita a les lleis restrictives de cada país, per dificultar la convocatòria d’una vaga general europea. En canvi, s’hi garanteix el “dret” al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions.

Constatació 8: S’hi obstaculitzen polítiques socials i econòmiques alternatives:
El redactat restringeix enormement la possibilitat d’impulsar, tant a l’àmbit europeu general com a l’interior dels estats membres de la Unió, polítiques econòmiques i socials alternatives, encara que obtenguessin el suport dels electors.

Constatació 9: S’hi tendeix a fer desaparèixer els serveis públics:
Hi són esmentats com a “serveis econòmics d’interès general”. Ja han estat emeses algunes Directives europees – la 1/2004, coneguda com a Directiva Bolkestein – on s’especifica detalladament com privatitzar la sanitat.
En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i la discriminació elitista.

Constatació 10: Una gran oportunitat perduda.
En matèria social, a més de ser una passa cap enrera, aquest nou Tractat esdevé també una gran oportunitat perduda per avançar decididament cap a un estat europeu del benestar.
Per això hi calen mesures a prendre que rectifiquin aquest rumb.

Des d’entitats, organitzacions i moviments socials se’n proposen algunes:

Mesura 1: La Carta de Drets Fonamentals ha d’incloure el dret a un habitatge digne.

Mesura 2: La Unió Europea ha de tenir com a objectiu assolir la plena ocupació laboral.

L’article III-69 indica que “la política monetària té com a objectiu principal mantenir l’estabilitat dels preus”. A l’article I-3 es parla d’una “economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació laboral” així com de “creixement econòmic equilibrat”.
La política econòmica i monetària de la Unió Europea ha de promoure el creixement i la plena ocupació laboral. No s’ha de permetre que es deslligui la política monetària de la política econòmica ni de la política d’ocupació laboral. La plena ocupació laboral i el creixement han de figurar com a objectius principals de la política monetària, al mateix nivell que l’estabilitat dels preus.

Mesura 3: La protecció social no pot dependre de l’evolució del mercat: s’ha de garantir una alta protecció social a tota la Unió.

Mesura 4: Els serveis públics de benestar han de ser un objectiu de la Unió i s’ha d’evitar la seva mercantilització.

Mesura 5: S’ha d’acabar amb el “dúmping” i deslocalització d’empreses i capitals que volen evitar la pressió fiscal, les cotitzacions socials i la regulació mediambiental dels països més desenvolupats. Sense aquesta harmonització, creixerà la pressió per reduir els imposts (i en conseqüència la protecció social) i la regulació mediambiental.

A no poca gent sorprèn ben molt comprovar que, davant d’un text constitucional tan deficitari com aquest en matèria social i mediambiental, la majoria d’organitzacions sindicals i ecologistes del nostre entorn més immediat, - a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, als Països Catalans – hagin optat per mostrar-s’hi favorables.

Hi resulta del tot incomprensible!
Sobretot, si hom para esment a la responsabilitat que s’està contraent de cara al futur laboral i mediambiental d’aquests indrets. Previsiblement malmenats, amb molta més intensitat encara, per les fortes i consolidades envestides dels representants genuïns de les més altes instàncies, ja consolidades constitucionalment, del Banc Central Europeu i del mateix Sistema Europeu dels Bancs anomenats Nacionals.

8. Una defensa massa magra del medi ambient!

Entre nosaltres, és ben molta la gent que un bon dia va decidir d’apuntar-se a alguna de les institucions, entitats, associacions o organitzacions ecologistes que sorgiren a Europa, fa més de tres dècades.
També a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, al conjunt dels Països Catalans.
Una gent ben motivada, que es posà a treballar en la defensa del territori i del medi ambient - des de posicions ètiques, democràtiques, solidàries, pacífiques -. I que avui dia està convençuda que el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, enlloc de contribuir a acostar més gent a aquestes posicions, gairebé n’està impulsant un allunyament progressiu.
Aquesta gent considera que els plantejaments ecologistes que proposa el Tractat constitucional europeu estan contribuint a empobrir encara més el teixit social ecologista, tant a Mallorca, com a les Illes Balears i Pitiüses, com als Països Catalans, com a massa d’altres indrets i regions d’Europa.
Aquesta gent té ben clar que el model de desenvolupament sostenible europeu que vol, desitja i defensa des de fa dècades, no s’acaba de correspondre amb el que queda reflectit al text del Tractat europeu.
Els sembla més tost que fins i tot se n’allunya tant que arriba a col•locar-se en la direcció contrària al mateix protocol de Kyoto o a la mateixa Cimera de la Terra de Rio do Janeiro.
Hi esdevé lamentabilíssim!
Que siguin tan pobres i magres les polítiques mediambientals que potencia el Tractat, que no solament comporten el desaprofitament d’una bona ocasió perduda, sinó també un cert retrocés en determinats avanços: els que han protagonitzat aquells sectors de la societat civil que, defensant i practicant valors democràtics, han lluitat més fermament a favor de la protecció del territori i la defensa del medi ambient, en els darrers trenta anys.

Per això mateix, no poca d’aquesta gent ha arribat a la conclusió que s’ha de votar NO al proper referèndum sobre la Constitució europea de dia 20 de febrer.

Per allò que ignora el Tractat

Davant d’aquest Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, serveix de ben poqueta cosa la nostra llarga i perllongada pràctica europeista, el nostre llarg i perllongat exercici pràctic d’europeisme profund i fecund.
Des de Mallorca estant, se'n pot parlar, d'europeisme, fins i tot des del mateix temps del mallorquí Ramon Llull, un dels primers grans europeistes amb què ha comptat Europa en aquests darrers set segles, i que n'ha estat reconegut com a tal arreu del món - cristià, jueu i musulmà -.
Tot i amb això, per a la Constitució europea, ni Mallorca, ni les Illes Balears i Pitiüses, ni els Països Catalans no existeixen enlloc, ni tan sols tenen cap dret a existir mai com a entitat nacional reconeguda, lliure i sobirana.
El Tractat constitucional europeu no obre cap porta – més tost les tanca totes - a l’existència d’uns Països Catalans sobirans dins Europa.
No els reconeix cap altra possibilitat que la de continuar restant per a sempre més en mans de l’estat espanyol.
Tot i saber quina casta de tractament els ha donat fins ara, els dóna a l'actualitat i s'afanyarà a donar-los en el futur: ni Catalunya, ni el Païs Valencià, ni les Illes Balears i Pitiüses no figuren per a res a l’interior del text del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa.
Deu ser una de les poques realitats lingüístiques, culturals i nacionals d'Europa que no hi figura per a res.
Malgrat constitueixin una de les regions europees que més aportacions positives ha fet, fa i pot fer al conjunt dels pobles i nacions que conformen l'Europa d'ahir, la d'avui - i per a segons quina gent, també la de demà -.
La Constitució europea, lluny de mostrar-s’hi agraïda i reconeixedora, ens ignora, ens deixa en el desempar, ens dóna l’esquena. No ens respecta. No en vol saber res, de nosaltres.
En matèria de protecció del territori i del medi ambient, com en tants d’altres aspectes de la nostra vida quotidiana, la Constitució europea ens continua empenyent a haver de romandre subjectes a les lleis que estableixi l’estat espanyol.
Sense la més mínima possibilitat d’arribar a constituir mai un estat propi dins Europa: sense que puguem legislar mai pel nostre compte, ni tan sols per dur a la pràctica, sense cap altra trava estatal intermèdia, les mateixes directives europees que apunten cap a una major protecció i defensa dels territoris d’Europa i del medi ambient europeu.
Sempre ens haurem de limitar a allò que hi fixi l'estat espanyol!
Malgrat les ànsies i la pràctica d’autogovern als nostres respectius territoris, malgrat els tres parlaments democràticament constituïts amb què comptam: que legislen, controlen l’acció del govern i elaboren pressuposts; malgrat l’experiència perllongada en el funcionament secular d’institucions públiques o d’autoorganització social a molts nivells; malgrat constituir, de fet, un vertader pont d’unió entre el continent europeu i el continent africà, acollint diàriament milers de persones i de famílies que en són provinents i que s’hi estableixen com a casa seva; malgrat les minses mesures protectores que hi adopta l’estat espanyol...
Malgrat tot això, ni Mallorca, ni les Illes Balears i Pitiüses, ni els Països Catalans, no som res dins la Constitució europea. A diferència de moltes d'altres illes i d'altres regions, d'Europa i d'enfora d'Europa, (illes turques, Xipre, Malta, Mel Illa, Canàries, Madeira, Açores...) nosaltres no hi figuram per a res, ni de nom ni de fet.

Per allò que proposa el Tractat.

Un text constitucional que compta amb més de 400 articles i que només n’hi dedica 2 al medi ambient (l’article 223 i el 224), ja demostra fins a quin punt està ben poc interessat a promoure’n la defensa i la protecció.
Com passa amb els drets de la ciutadania, o amb els drets dels pobles i les nacions que conformen Europa, o amb els drets de la dona a la igualtat, o amb els drets de la gent jove, o amb els drets de la gent treballadora, el tractament que fa del medi ambient no contempla cap mecanisme de protecció per a la seva defensa efectiva.
Des d’instàncies, institucions, entitats o associacions ecologistes d’Europa es considera lamentable que el dret a gaudir del medi ambient no sigui contemplat al text del Tractat com un autèntic dret, ni des del punt de vista individual ni des del punt de vista col•lectiu.
Tampoc no incorpora el principi de l’acció pública per a la defensa del medi ambient. Cosa que facilitaria a la ciutadania europea la possibilitat de vetlar per a la seva defensa efectiva.
Tampoc no preveu ni fa avançar gens la tipificació dels delictes contra el medi ambient.
No considera el medi ambient com un bé jurídic a protegir, ni estableix criteris o limitacions a l’apropiació privada de recursos naturals bàsics, com és ara l’aigua.
En el camp de la investigació, no impulsa ni esmenta cap canvi de tendència en la destinació gegantina de recursos a la investigació i la indústria militar.

El Tractat constitucional europeu preveu que una llei marc europea ha d’establir els aspectes fonamentals de la política mediambiental: l’ordenació del territori, la gestió dels recursos hídrics, o la utilització del sòl (art. III-234).
Però també estableix que qualsevol mesura d’aquestes característiques ha de ser adoptada per unanimitat. Cosa que, pràcticament, resulta impossible.

Al Tractat es reconeix el principi segons el qual “qui contamina paga”.
Però si la seva aplicació comporta costos considerats desproporcionats, admet “excepcions temporals” o “suport financer a càrrec dels Fons de cohesió”, és a dir, pagats per tots nosaltres. O totes dues coses alhora.

La política energètica de la Unió (art. III-256) manté l’objectiu de garantir el funcionament del mercat de l’energia. Això sí, sempre de caràcter privat.
El Tractat també garanteix l’accés a les xarxes i la seva interoperativitat i interconnexió en el context d’un sistema de mercat obert i competitiu. Naturalment també privat.

Per tot allò que en resulta, del Tractat.

Aquest tractament constitucional del medi ambient resulta deplorable per a moltes de les entitats i organitzacions ecologistes d’arreu d’Europa.

Des de la nostra posició, clarament oposada a l'aprovació d'aquest Tractat constitucional europeu, i obertament defensora del NO en el referèndum del proper dia 20 de febrer, hem de lamentar que, una vegada més, el Tractat col•loqui Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses i el conjunt dels Països Catalans, en mans de lleis estatals d’ordre superior a les nostres.

Unes lleis fetes per uns legisladors que consideren i valoren el territori amb paràmetres de política neoliberal: la que supedita el creixement i consum del sòl exclusivament als interessos especulatius del mercat.

Veim amb molta de preocupació que la ciutadania europea hagi de quedar totalment desprotegida davant les grans contaminacions que es poden produir. Grans desastres ecològics com els que ja s’han produït a diverses regions d’Europa (Aznarcóllar, Prestige…)poden tornar a quedar impunes.

Veim amb molta de p

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb